La Interprofessional del Porcí de Capa Blanca (INTER- PORC) ha elaborat un pla estratègic en què defineix vuit línies estratègiques amb les quals vol abordar els seus reptes de futur. Per a Alberto Herranz, director de la Interprofessional, el pla pretén ser un full de ruta marcat pel canvi de tendència en el sector porcí que va experimentar l’any 2022, després d’un període de creixement sostingut durant l’última dècada (+4 % anual entre els anys 2010 i 2021).
El sector porcí espanyol, segons Herranz, “necessita una transformació per assolir l’aspiració estratègica de convergir cap a un model de sostenibilitat, resi- liència, competitivitat i innovació que el mantingui com a referent mundial i la sustentació principal de la sobirania alimentària europea”.
En concret, el pla proposa vuit línies estratègiques: potenciar la imatge i la reputació del sector; enfortir les polítiques de bioseguretat; impulsar el desenvolupament de productes i de mercats d’alt valor; transformar la configuració de la cadena de valor cap a un model més competitiu, sostenible i resilient; atraure, desenvolupar i retenir el talent necessari; activar la inversió en R+D+I en soste- nibilitat i producte; potenciar l’economia circular en tota la cadena de valor, i impulsar noves fonts de negoci.
Els propietaris forestals agrupats a la Confederació d’Organitzacions de Silvicultors d’Espanya (COSE) alerten que les sequeres són cada vegada més pro- longades, les temperatures cada vegada més elevades i l’abandonament actual de la muntanya augmenta el risc que es produeixin grans incendis forestals.
Com a solucions més urgents, aquesta organització proposa canviar la legislació en matèria de fiscalitat, incentivar l’activitat forestal i les agrupacions, modi- ficar el cadastre, promoure els productes forestals i afavorir la rendibilitat de les muntanyes mitjançant l’aprofitament dels recursos naturals i els serveis ambientals.
“Gestió activa i mobilització dels recursos forestals són la clau per prevenir incendis, mitigar el canvi climàtic i la despoblació. En poques paraules: aconseguir que la muntanya sigui un motor econòmic per a la seva pròpia supervivència i conservació. Els beneficis seran una realitat d’aquí a uns anys des del punt de vista ambiental, econòmic, social i de biodiversitat. Les administracions en tenen la clau, els silvicultors, el compromís. La responsabilitat és de tots”.
Després de les eleccions del maig, alguns governs autonòmics ja han designat nous responsables dels seus sectors agroalimentaris: a la Comunitat de Madrid, Carlos Novillo (PP), conseller de Medi Ambient, Agricultura i Interior; a Castella-la Manxa, Julián Martínez (PSOE), conseller d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural; a Cantàbria, Pablo Palencia (PP), conseller de Desenvolupament Rural, Ramaderia, Pesca i Alimentació; a les Balears, Joan Simonet (PP), conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural; a la Rioja, Noemí Manzanos (PP), consellera d’Agricultura, Ramaderia, Món Rural i Medi Ambient; a la Comunitat Valenciana, José Luis Aguirre (VOX), conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; a les Canàries, Narvay Quintero (AHI-CC), conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Sobirania Alimentària; a Extremadura, Mercedes Morán (PP), consellera d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Sostenible, i María del Camino Limia (VOX), consellera de Gestió Forestal i Món Rural.
La producció espanyola de cereals de la nova campanya de comercialització 2023/2024, que, segons les últimes estimacions de Cooperativas Agro-alimentarias, només assolirà 10,2 milions de tones, incloent-hi el blat de moro, només cobrirà el 29 % de les necessitats de la demanda interna, i per això caldrà importar-ne les altres dues terceres parts.
Cooperativas estima un dèficit de 24,74 Mt de gra en la campanya de comercialització que va començar l’1 de juliol passat i que caldrà cobrir amb les importacions d’altres països de la UE i de tercers.
Del consum intern total previst de cereals –uns 34,94 Mt– un 69,6 % del total es destinaria a la producció de pinsos per a alimentació animal, amb gairebé 24,31 Mt previstos; el 15,8 % i 5,51 Mt, a consum humà; el 3,4 %, a ús com a llavor per a sembres, i l’11,2 %, a altres usos (industrial, bioetanol, etc.).