Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) celebren aquest dijous una cimera destinada a acordar les seves perspectives financeres per als set anys vinents, una negociació que es podria allargar fins al cap de setmana per intentar tancar la bretxa entre els països que demanen més i menys fons.
La reunió parteix sense garanties d'aconseguir un acord i sobre la base d'una proposta que retalla els fons agrícoles i de cohesió, les partides fonamentals per a Espanya.
El marc financer plurianual (MFP) fixa el límit de despesa que podrà fer el bloc comunitari entre el 2021 i el 2027 per finançar totes les seves polítiques i programes, com també les fonts d'ingressos del pressupost, que es nodreix sobretot de les contribucions que fan els estats membres en funció de la seva riquesa.
L'acord que han de bastir els líders determinarà el futur dels ajuts comunitaris a agricultura i pesca, el suport a les regions més pobres, les inversions europees en recerca, pimes o infraestructures, les missions de control de fronteres o el programa Erasmus, entre altres.
El pressupost 2021-2027 estarà marcat pel Brexit, que deixa un forat d'uns 75.000 milions d'euros per als set anys, i per la necessitat de finançar noves prioritats, com la lluita contra el canvi climàtic, la digitalització o la gestió de la seguretat i la immigració.
El resultat de les negociacions definirà l'ambició futura d'una UE minvada en un entorn global creixentment hostil, insisteixen la Comissió i el Parlament europeus. I, tot i això, els comptes que sortiran de la negociació seran, tret de sorpresa, inferiors als del 2014-2020.
La proposta presentada després d'una marató de reunions amb els primers ministres dels Vint-i-set pel president del Consell Europeu, Charles Michel, fixa la despesa en 1,09 bilions d'euros, l'equivalent a l'1,074 % de la renda nacional bruta (RNB) conjunta.
Per costejar-lo, cada país hauria de pagar de mitjana 78 cèntims per ciutadà i dia, segons la Comissió. El volum de la proposta per al 2021-2027 és inferior a l'1,16 % que va representar el marc anterior (2014-2020) per als Vint-si-set, i també l'1,11 % que demana l'Executiu comunitari per al pressupost actual i a l'1,3 % que reclama l'Eurocambra, que considera inacceptable la proposta de Michel.
"Els Estats passen estretors en els pressupostos, així que cal realisme, i això comença amb un volum raonable", va dir dimecres un alt carrer europeu per defensar el pla del president del Consell. Països "frugals" davant d'"amics de la cohesió". La proposta de moment no convenç ningú.
D'una banda, hi ha els països batejats com a "frugals" ?Holanda, Àustria, Suècia, Dinamarca i Alemanya?, que volen rebaixar l'import a l'1 % de la renda nacional conjunta i mantenir els descomptes dels quals es beneficien per aportar molts més fons dels que reben. De l'altra se situen els "amics de la cohesió", setze països, sobretot del sud i de l'est, Espanya inclosa, que defensen acostar-lo més a l'1,11 % que demanava la Comissió i mantenir el nivell dels ajuts a agricultura i cohesió, que beneficien les regions més pobres.
La proposta de Michel preveu una retallada del 14 % en els fons de la Política Agrària Comuna (PAC) i del 12,1 % en els fons de cohesió respecte del pressupost actual, encara que aquestes partides "tradicionals" continuaran copant el 60 % del pressupost.
Entre els augments, la dotació en seguretat i defensa es multiplica pers sis, es dupliquen els fons per gestionar fronteres i immigració, el programa d'inversions comunitari IvestEU puja un 184 % i l'Erasmus+ un 55 %. Michel proposa, a més, que s'eliminin progressivament els descomptes als contribuents nets ara que no hi és el Regne Unit, artífex del sistema. Per a Espanya "el nucli dur de la negociació es juga en PAC i cohesió", segons fonts diplomàtiques.
La prioritat espanyola en la negociació serà l'agricultura, amb l'objectiu particular d'evitar la retallada del 10 % previst per als ajuts directes. Espanya, que podria passar per primera vegada a ser contribuent net al pressupost, també vol eliminar completament els descomptes
"Podria haver-hi acord si alguns canvien les seves posicions radicals, però potser se'ls ha de donar una mica més de temps", indiquen aquestes fonts. Al marge de la dotació, la proposta de Michel preveu vincular la recepció de fons respecte de l'Estat de Dret, tot i que endureix la majoria necessària per prendre mesures si un país incompleix la iniciativa de la Comissió, cosa que no ha agradat en algunes capitals.
Tant la Comissió com el Parlament insisteixen en la necessitat d'un acord al més viat possible per evitar arribar al 2021 sense pressupost, un "escenari de malson", en paraules d'un alt funcionari, perquè es bloquejaria el pagament de molts programes. Un cop hi hagi un pacte, s'haurà de negociar amb l'Eurocambra, que té dret de veto.