"Modern de poble. Socialista. Ruralista. ?Sineagricultura, nihil?. Acabem amb els ponts de desmesurada altura". Així es presenta en el seu compte de Twitter Alejandro Jesús Calvo Rodríguez (Cangas del Narcea, 1974). Enginyer tècnic agrícola i enginyer agrònom, és el conseller de Medi rural i Cohesió Territorial del Principat d'Astúries, un territori que ha passat de perdre unes dues-centes explotacions familiars anuals a un centenar.
Què estimen que poden guanyar o perdre els agricultors i ramaders d'Astúries amb la nova PAC que entra en vigor aquest gener?
Sempre que hi ha un canvi es genera incertesa, però el treball que ha fet el Govern d'Espanya, en collaboració amb les comunitats autònomes, ha estat exemplar. Aconseguim muntar un puzle molt complicat. El treball conjunt de la cornisa ens ha permès que, per primera vegada, la singularitat de les nostres explotacions familiars estigui recollida. Disposarem de 600 milions de cofinançament per a Astúries. I la condicionalitat reforçada que es veia com una amenaça, els ecorregímenes, hem aconseguit que sigui sobre factors de competitivitat, com el pasturatge, la producció de farratges o la integració d'explotacions amb la biodiversitat.
El Parlament Europeu acaba d'aprovar una resolució en la qual demana a la CE un canvi en l'estatus d'estricta protecció del llop o de l'os, per a salvaguardar el bestiar extensiu. Quina és la posició de la seva Conselleria?
La nostra posició és contrària a l'actual estatus de protecció del llop i, de manera coordinada amb les altres tres comunitats autònomes que tenim el 95% dels llops d'Espanya, hem recorregut davant l'Audiència Nacional la catalogació i estamosaportando dades i coneixement per a justificar que aquí no està en perill d'extinció i que hem de poder gestionarho. Cal ferho de manera que es conegui i es comprengui pel conjunt de la societat que la prioritat absoluta ha de ser poder fer costat als ramaders, perquè si no, es posen en risc activitats de ramaderia extensiva. S'ha aconseguit un crit d'atenció del Parlament Europeu. No és anar contra la biodiversitat, sinó donar valor a la ramaderia, saber que hi ha una amenaça per al medi rural amb efectes directes perjudicials per a aquest i per a la biodiversitat. Ara el debat està en l'àmbit jurídic i posarem tot el nostre esforç per a guanyar aquesta batalla.
Astúries perd cada any unes 200 explotacio- nesfamiliars. Com s'aborda?
Aquesta situació porta dècades produint-se, però en l'últim any estem més aviat a l'entorn de les 100 explotacions, que són les que no tenen relleu. Hi ha un envelliment molt important en el medi rural, n'hi ha en la ramaderia i, per tant, hi ha dos factors de tancament: un que té a veure amb aquest envelliment i la falta de relleu generacional que és preocupant, però també que no hi hagi noves incorporacions, sobre el que també hem d'actuar. Hem posat els nostres esforços i recursos en què les explotacions tinguin una ajuda forta per a afavorir aquest relleu. Augmentem l'ajuda a la incorporació fins als 70.000 euros en determinades situacions i millorem les condicions perquè cada explotació pugui accedir a plans de millora. Ara hi ha dificultats derivades de l'increment de costos, una situació que perjudica la rendibilitat, però entenem que el sòl de les ajudes de la PAC, més les ajudes directes a la millora de les explotacions i el foment d'aquest relleu generacional és el que podem fer. I també que els ramaders sentin que són importants en la societat, que se sentin orgullosos, que la professió estigui prestigiada.
Quan va arribar a la Conselleria es plantejava com a repte allunyar la visió pessimista del camp. Pensa que ho ha aconseguit?
Ens ho han posat complicat en aquesta legislatura, amb una pandèmia i una crisi de costos derivada de la invasió d'Ucraïna. Hi ha diferents percepcions, alguns professionals han apostat per la innovació i el valor afegit. Els números globals del sector agroalimentari continuen creixent malgrat la crisi i aquest és el millor missatge. Si hi ha rendibilitat, si hi ha bones condicions de treball, això porta a l'optimisme. En el sector agroalimentari, malgrat tot, tenim raons per a continuar creient en què és un sector de futur i que molta gent que està treballant confia en les seves possibilitats. A vegades ens trobem la paradoxa que la gent en la seva situació personal és més positiva que en la visió collectiva. I això segurament té més a veure amb una depressió sociològica del medi rural que porta dècades i que costarà revertir. Crec que hem iniciat un punt d'inflexió, però que hi ha molta feina per davant perquè la gent del medi rural recuperi l'optimisme.
La producció ecològica gana sencers amb el Pacte Verd Europeu i la seva l'estratègia ?De la granja a la taula?. Arribaran a Astúries a aquest 25% que vol Brussel·les en el 2030?
Aquest és l'objectiu. Però la nostra comunitat és molt particular, perquè continua sent fonamentalment ramadera i el nostre estàndard d'ecològic està més desenvolupat en els nostres productes d'agricultura. Haurem de continuar desenvolupant-ho, però sense oblidar que l'estàndard d'ecològic associat a la nostra marca, Astúries, ha de dirigirse al consumidor. No ens preocupa tant el compliment d'objectius, perquè la nostra producció ja és sostenible per definició, com que aquesta orientació a l'ecològic, al salu-factible, al sostenible, sigui atractiva per a donar més valor afegit a les produccions.
Quins són els suports fiscals que ofereix avui el Principat a l'activitat agrària? És necessària una fiscalitat diferenciada per a l'empresa familiar?
En el medi rural, els ramaders i agricultors es beneficien de les polítiques transversals: en primer lloc, les que tenen a veure amb la lluita contra la despoblació, moltes d'elles amb caràcter de fiscalitat diferenciada, i mesures que ajuden a l'emprenedoria. En el pròxim pressupost hi haurà mesurades enfocades a nivells de renda de fins a 35.000 euros, o 45.000 euros per a famílies amb dos treballadors, que són molt interessants i que, a més, estaran sobretot multiplicades en els municipis de menys de 20.000 habitants que han vist la seva població reduïda un 10% en els últims vint anys. El nostre president ja ha defensat que hem de treballar en una fiscalitat per a la ramaderia i l'agricultura familiar. És necessari un espai de fiscalitat diferenciat i que beneficia a qui viu, treballa en el medi rural, produeix de manera sostenible i ens ajuda a resoldre problemes relacionats amb la prevenció d'incendis o el canvi climàtic.
Quines són les seves prioritats per a les empreses pesqueres familiars?
Necessitem que puguin continuar desenvolupant-se en rendibilitat i per a això fa falta capacitat de pesca suficient. Espècies fonamentals per a nosaltres s'incrementen: la xarda tindrà un 20% més de quota i el lluç doblegarà la del 2022. I treballem en una estratègia per a dotarnos de valor afegit, que els mariners, a través d'una organització de productors, puguin generar marques de qualitat, que s'integrin en la nostra marca Aliments del Paradís, com diem, per a pescar euros en lloc de quilos. Aquest incentiu de rendibilitat també generarà relleu.
La marca Aliments del Paradís és ja un tractor del camp asturià?
Sí, però la marca és Astúries, marca territorial que ens ha donat molt bones notícies i fruits en l'àmbit turístic i ara el fa en l'alimentari. Cada producte, bé perquè tingui el segell Aliments del Paradís, perquè formi part d'una DOP o d'una IGP, s'associa a Astúries i té avantatge competitiu. Ho saben tots els productors i elaboradors. I aquest és un camí que no té fi, ara el que hem de fer és continuar alimentant aquesta marca, dotarla de més màrqueting, fer que els nostres productes siguin més competitius, que puguin abordar nous mercats, que es consolidin en la cistella diària de la compra de molts consumidors, que arribi a la gran distribució en tots els seus productes.
Com ha evolucionat en els últims tres anys Aliments del Paradís?
Hem passat de poc més de 100 operadors inscrits a estar prop dels 400. Això dona idea de l'impuls que ha tingut la marca. Si parléssim del valor de les produccions segurament estaríem en una magnitud similar. S'ha multiplicat per quatre el valor de les produccions que estan acollides a aquesta marca territorial, Aliments del Paradís. Insisteixo, és la nostra marca alimentària per a destacar els productes d'Astúries. Hem desenvolupat iniciatives molt interessants amb el petit comerç, creant una xarxa de comerços d'Aliments del Paradís que també tenen més de 400 operadors, arribant a acords amb marques de distribució alimentària o amb cadenes hoteleres com Paradores. I continuem treballant per a generar un espai en el qual puguem compartir sinergies amb les nostres marques turístiques, amb nostres guisanderas, amb tota la nostra hostaleria...
La marca empara formatges artesans, va venir, sidra, llegums, carns, elaborats carnis, productes d'agricultura ecològica, fruites, mel... Hi ha algun producte a l'espera de la llista?
Sí. Tots els productes que siguem capaços de produir a Astúries han de poder estar dins d'Aliments del Paradís i els que ja tenim han de continuar evolucionant. Enguany hem aconseguit la nova IGP de la mel d'Astúries, hem creat plecs d'Aliments del Paradís per a la nostra producció d'horta, que ja estava emparada en l'àmbit ecològic. Qualsevol productor agrícola pot tenir gairebé de manera automàtica els seus productes emparats per la nostra marca si vol comercialitzarlos de manera directa. Aquests dies parlàvem de com volem distingir les nostres races autòctones asturianes per a poder augmentar el treball i que aquestes produccions tinguin un valor afegit per als consumidors. Qualsevol productor ha de saber que la marca estarà a la seva disposició.