El tomàquet, Solanum lycopersicum, és molt més que el "rei de l'amanida": és una de les hortalisses que més es consumeixen al món i de la qual, al llarg de la història, se n'han arribat a comptabilitzar més de 10.000 varietats, tot i que actualment només se'n continuen cultivant un 20 %. Originari d'Amèrica, de la zona geogràfica que abasta el Perú, l'Equador i el nord de Xile, va arribar a Europa el segle xvi des de Mèxic, i es va convertir en el comodí de la cuina i el paladí gastronòmic d'una dieta sana, nutritiva i preventiva per la riquesa en vitamines i derivats antioxidants. La durada del cicle del cultiu del tomàquet és molt variable, en funció de les diferents varietats i de les condicions agroclimàtiques, tot i que la producció sota hivernacles ha suposat un increment en els rendiments per unitat de superfície. El creuament de varietats de tomàquets per aconseguir-ne noves formes, colors i gustos, a part de varietats més resistents a certes malalties, permet que cada cop hi hagi més tomàquets disponibles tot l'any, encara que sigui un producte d'estiu, que és quan l'hortalissa està en la millor època. Aquestes són algunes de les varietats de tomàquets que més es fan servir i més es consumeixen a Espanya:
Cirerol Varietat que es fa servir principalment per a amanides i guarnicions, perquè té una textura cruixent i un gust dolç. Com que és petit, també se'l coneix com a tomàquet cirera o nan. Té la pell fina, de color vermell intens, però hi ha varietats de color groc, verd o negre. Pera Aquesta varietat de tomàquet té forma de pera, amb una pell llisa i dura. De color vermell brillant, també es pot trobar de color taronja i groc. Es consumeix tant fresc com en salses i gaspatxos, tot i que és un dels preferits per elaborar tomàquet en conserva. De penjar Aquest tomàquet de mida mitjana-petita té una forma rodona una mica aixafada. És de color vermell ataronjat i es presenta encordillat perquè es pugui penjar. Té una gran quantitat de polpa, menys quantitat d'aigua i és ideal per sucar el pa. Montserrat o Monterrosa La principal particularitat d'aquesta varietat és l'interior: és molt gran, cosa que el fa ideal per farcir-lo. De pell consistent i colors molt variats (pot anar des del verd fins al rosat, i, fins i tot, el vermell intens), té un aspecte similar a una carbassa. Roma Tomàquet de fruits petits i polpa carnosa, especialment apte per fregir-lo o fer-ne conserves, i també per elaborar gaspatxo i salmorejo Rosa de Barbastre Una de les varietats més apreciades, perquè és molt aromàtica i té un gust entre dolç i cítric. De color rosaci i pell molt fina, té una polpa suau i compacta. És apte per a qualsevol mena de consum, tot i que l'ideal és assaborir-lo només amb una mica d'oli, sal i pebre. Cor de bou La forma que té s'assembla a un cor gran i té poques llavors. És una de les varietats més apreciades perquè té un gust molt dolç, apte per consumir de forma senzilla. Un tomàquet molt gustós i sucós, força resistent. Pebrot Aquesta varietat té com a particularitat la forma de pebrot. De color vermell intens, és molt gustós i digestiu. Lleig de Tudela També és molt apreciat i té una mida tirant a gran, amb la pell força dura, carnosa i amb poques llavors. És de color vermell intens, amb un gust dolç i un toc més àcid que altres varietats. Raf Aquest tomàquet, que rep el nom de les sigles de resistent al fusarium, es produeix a Espanya, principalment a la província d'Almeria, on s'ha promogut i té l'única indicació geogràfica protegida que hi ha d'aquesta hortalissa a escala nacional: la IGP Tomàquet La Cañada. I és que a les terres d'Almeria de La Cañada-Níjar es produeixen uns tomàquets raf d'una qualitat excel·lent i d'unes característiques fisicoquímiques i organolèptiques úniques, a causa, fonamentalment, del tipus de terra i aigu?es salines. La seva característica principal és una textura cruixent i un gust primitiu, "el de tota la vida", entre dolç i agre, que s'havia perdut en les varietats noves que s'han comercialitzat els últims anys. Es planta entre finals de setembre i octubre i es cull entre desembre i principis de maig Kumato Aquesta varietat deu el color marró gairebé negre que la caracteritza, la forma arrodonida, el gust dolç i una olor intensa, a l'herència d'algunes de les primeres varietats de tomàquets que va conèixer l'home, segons subratlla la multinacional de llavors que va investigar i llançar a principis d'aquest segle aquest híbrid aconseguit a partir del creuament d'altres tomàquets. La varietat es va crear amb l'objectiu de tolerar el clima sec i la salinitat dels països del Mediterrani i, a Espanya, es cultiva fonamentalment a Múrcia i Granada. Surt al mercat a partir de principis de desembre fins al mes d'abril, i es cultiva, recol·lecta, envasa i distribueix sota les estrictes consignes de l'empresa multinacional que en té registrat el nom a tot el món. Valor nutricional El tomàquet es considera una hortalissa/fruita ?ja que aporta més sucres simples que altres verdures? font de fibra, minerals com el potassi i el fòsfor i vitamines, entre les quals destaquen la C, l'E, la provitamina A i vitamines del grup B. A més, té un alt contingut de carotens com el licopè, pigment natural que li aporta el color vermell característic.