La superfície dedicada a conreus transgènics arreu del món va créixer un 1,9 % el 2018 respecte de l'any anterior,fins a sumar 191,7 milions d'hectàrees, segons un informe del Servei Internacional d'Adquisició d'Aplicacions d'Agrobiotecnología (ISAAA, per les sigles en anglès).
L'estudi, difós per laFundació Antama?especialitzada en tecnologies aplicades a l'agricultura i l'alimentació?, apunta queja hi ha conreus d'aquesta mena en 26 països, cinc de "desenvolupats" i la resta, en via de desenvolupament.Estats Units és al capdavantamb 75 milions d'hectàrees, seguit del Brasil, amb 51,3 milions; l'Argentina, amb 23,9 milions; el Canadà, amb 12,7 milions, i l'Índia, amb 11,6 milions.
Espanya, amb 100.000 hectàrees de blat de moro transgènic plantades, ocupa el dissetè lloca escala mundial; Portugal, amb una xifra inferior a l'espanyola, és l'altre país comunitari amb conreu transgènics.
La soja biotecnològica va cobrir el 50 % de l'àrea totalde transgènics després que l'any passat en va augmentar un 2 % l'extensió respecte del 2017. El 26 de juliol passat, la Comissió Europea (CE) va aprovar, en relació amb els organismes modificats genèticament (OMG), set autoritzacions noves per a ús alimentari del cotó, el blat de moro i la soja transgènics; dues renovacions d'autorització per a aliments i pinsos de colza i blat de moro modificat, i l'aprovació d'un clavell per a ús ornamental. Tres dies més tard, el 29 de juliol, la CE va aprovar la importació d'una varietat de blat de moro modificada per ajudar el pagès a controlar el cuc de l'arrel del blat de moro (CRW), segons han recordat des de la Fundació Antama. EFEAGRO