El director de Qualitat del Grup Sovena, Luis Aparicio, assegura que l'equip, denominat internament GC-IMS, un cromatògraf de gasos acoblat a un detector de mobilitat iònica, és capaç de detectar compostos volàtils a l'oli, i podria donar, en el futur, més seguretat jurídica a l'anàlisi organolèptica, per la qual cosa, des del seu punt de vista, és una aportació per a tot el sector oleícola.
"Aquesta nova metodologia, juntament amb altres que van en la mateixa línia, en què va començar a treballar la Universitat de Còrdova, el que pretén és confirmar i donar suport al tast, a una valoració sensorial d'un panel expert. No es tracta, en cap cas, de substituir els panels de tast tradicionals", afirma.
La tècnica basada en l'espectrometria de mobilitat iònica, desenvolupada per un grup de recerca del Departament de Química Analítica de la Universitat de Còrdova, que encapçala la catedràtica Lourdes Arce, detecta compostos volàtils a molt baixa concentració, la qual cosa facilita analitzar un gran nombre de mostres amb rapidesa.
La divisió espanyola del grup portuguès Sovena, un dels envasadors d'oli d'oliva més grans del món, en col·laboració amb el Departament de Química Analítica de la Universitat de Còrdova, ha avançat en el desenvolupament d'una metodologia basada en l'espectrometria de mobilitat iònica que pot determinar si un oli és verge extra (OOVE), verge (OOV) o llampant (LL). Es tracta d'un sistema pioner que complementa les conclusions dels panels de tast d'oli tradicionals, en eliminar elements subjectius propis del mètode, la qual cosa, en la pràctica, permet objectivar-ne la classificació.
El director de Qualitat explica que Sovena, que és pionera en la implantació tant d'estàndards de seguretat alimentària com de qualitat i que disposa d'un panel de tast acreditat en la fàbrica de Brenes (Sevilla), la planta que mou la quantitat més gran d'oli d'oliva dins del grup, va considerar molt interessant el treball de la Universitat de Còrdova i va iniciar "una reeixida col·laboració que ja dura més de set anys".
"Tenim personal format i entrenat que tasta els nostres olis, i sabem les dificultats que hi ha i la variabilitat que tenen les anàlisis organolèptiques. Per això vam iniciar aquesta col·laboració de manera unilateral amb la Universitat de Còrdova", apunta Luis Aparicio.
El director de Qualitat assenyala que la companyia ha fet una gran inversió en aquest procés, sobretot "en persones, a conèixer els equips i a comparar resultats amb els panels externs". En aquest sentit, assenyala que el cost de l'equip no és el més rellevant i recalca que el que és veritablement important "és disposar del know-how intern de tast, de mostres suficients i variades i d'un tractament de dades potent una vegada feta l'anàlisi".
Sovena és la primera empresa del sector oleícola que fa servir aquesta metodologia. Fins al començament del mes de desembre, havia fet més de 3.000 anàlisis amb aquesta nova tècnica.
"El gran encert ?explica el director de Qualitat de Sovena? va ser, en el seu moment, associar el detector d'espectrometria de mobilitat iònica amb un cromatògraf de gasos, que és un analitzador de compostos volàtils que s'utilitza en qualsevol laboratori avui dia."
"L'objectiu ?afegeix Luis Aparicio? és donar un entorn segur a una anàlisi sensorial que té les subjectivitats pròpies del tastador, ajudar a aclarir dubtes. Sempre és millor tenir una opinió més objectiva a través d'un equip instrumental."
TRES PLANTES A ESPANYA
Sovena pertany al grup familiar de capital portuguès Nutrinveste, amb seu a Algés (Portugal).
A Espanya, té plantes a Brenes, província de Sevilla, i Andújar, a Jaén, i una de dedicada a l'oliva de taula a Plasència, Càceres. També té dues plantes a Portugal, dues més als Estats Units i una a Tunísia, i té acords locals a Xile i Itàlia.
Sovena España preveu tancar l'exercici 2020 amb unes vendes per oli de 476,5 M?, de 338,6 M? en exportació i de 429,5 M? per vendes que inclouen altres tipus de productes.