Les dades de pluviometria indiquen que les darreres pluges importants a la major part de les comarques cerealícoles, com el Baix Empordà i Osona, es van produir entre els dies 22 i 25 de novembre del 2021, fa poc més de tres mesos. Segons un comunicat del Servei Meteorològic de Catalunya, a data de l'1 de març el període de sequera ja arribava a 96 dies a comarques com l'Anoia, amb molta superfície de cultiu de cereal, i superava els 50 dies a molts punts del litoral i prelitoral . A partir d"aquestes dates, les precipitacions han estat escasses i molt inferiors a les habituals. Als observatoris meteorològics d'aquestes zones la pluviometria total mensual registrada durant desembre i gener ha estat força inferior a 10mm, i la manca de pluges ha continuat durant bona part del mes de febrer. És una situació que causa alarma entre els productors agrícoles pels efectes que es poden derivar de l'estrès hídric en els cultius, perquè la sequera condiciona el creixement de les plantes i limita l'absorció dels nutrients, principalment del nitrogen.
L'equip d'investigadors del programa Cultius extensius sostenibles de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha analitzat la situació per avaluar els possibles efectes de la sequera hivernal. En els primers estadis de creixement del cereal, la humitat i la preparació del sòl són factors clau perquè el gra pugui germinar de forma correcta. «Les pluges d'octubre i novembre han ajudat a emergir els cereals a la majoria de les zones. Tot i això, en algunes parcel·les hem observat un naixement irregular a causa de la mala preparació del terreny, sobretot quan ha quedat aterrossat perquè s'ha treballat en condicions massa humides, sumat a la manca de precipitacions posteriors», aclareix Joan Serra, investigador de l'IRTA. Un cop neix el cereal, encara necessita poca aigua fins que comença l'encanyat, que és com es coneix l'estadi previ a l'espigat. En aquesta fase, el dia encara dura poc i les temperatures no són gaire altes. Malgrat això, la manca d'aigua pot endarrerir-ne el creixement i afavorir l'aparició de grocs a les fulles més velles. «Si hi ha estrès hídric durant l'afillament es pot reduir el nombre de fillols i, en conseqüència, la densitat d'espigues final, que pot ser limitant si els valors baixen d'unes 400 o 500 espigues/m2 en blat tou», afegeix Serra.
A partir de la fase de l'encanyat, el cultiu necessita més aigua, sobretot a partir de l'aparició de la fulla bandera, la darrera fulla que es desplega abans que surti l'espiga. En aquest estadi la manca d'aigua pot rebaixar el rendiment de les plantes, reduir la densitat d'espigues, disminuir el nombre de grans per espiga (fertilitat) i fer que els grans estiguin menys plens. «L'estrès hídric fa que les plantes creixin menys i que les fulles adoptin una aparença més erecta. A més, algunes agafen un color groguenc i les fulles més velles s'assequen», constata l'investigador de l'IRTA. Segons aquests indicadors, encara és aviat per conèixer els efectes directes en la producció de cereals. Tot i això, «si en els propers dies hi ha precipitacions, els cultius podrien recuperar-se; si no plou i seguim amb condicions de sequera, les pèrdues podrien ser molt notables», conclou Joan Serra.