En el marc del Fòrum Parlamentari “Per la Fi de les Gàbies a la UE” que s'ha celebrat aquest matí al Senat, convocat per l'Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals (APDDA) amb la col·laboració de les ONG que formen la coalició End The Cage Age, l'Organització Interprofessional de l'Ou i els seus Productes (INPROVO) ha alertat sobre els perills que podria comportar un procés de transició precipitat al model de producció sense gàbies a la Unió Europea que no tingui en compte ni els terminis ni els ajuts ni les mesures necessàries per garantir el futur i la viabilitat dels productors d'ous espanyols.
La prohibició total de les gàbies condicionades a tot Europa requerirà inversions a les granges espanyoles estimades en més de 1.000 milions d'euros, és a dir, l'equivalent a la facturació del sector en un any, només assumibles amb terminis raonables per a l'adaptació.
En primer lloc, es preveu una reducció de la producció d'ous a tot Europa. La producció en els sistemes alternatius (sòl, camperol i ecològic) comportarà una reducció d'un 13 % de les gallines ponedores (dels 379 milions d'actuals a 330 milions). Per això, qualsevol canvi haurà de tenir en compte la realitat de la producció i de la demanda per evitar posar en risc la sobirania alimentària a tota la UE.
Cal tenir en compte, a més, que els costos de producció són entre un 20 % i un 30 % més alts en els sistemes de sòl i camper, respectivament. Això implicarà un preu de venda més alt, la qual cosa redueix l'accessibilitat a un aliment essencial per al consumidor.
Els costos de producció més alts afectaran la competitivitat del sector i augmentaran el risc d'una deslocalització de la producció comunitària a països amb menys costos. La competència deslleial d'importacions de països tercers amb menys exigències regulatòries i costos més baixos resultaria en una entrada massiva d'ous i ovoproductes amb requisits de benestar animal, qualitat i impacte ambiental molt inferiors als europeus.
Sense una protecció efectiva de la producció europea, l'efecte global de la revisió de les normes europees seria contrari als objectius previstos. Per tant, serà incoherent establir un sistema que pretén ser referència mundial en benestar animal i sostenibilitat, perquè finalment s'acabin important productes que no compleixen les exigències europees.
Europa està posant en risc la seva autosuficiència, el teixit empresarial i milers de llocs de feina en l'àmbit rural, i amb això augmenta el problema de la despoblació a moltes àrees que només tenen petites i mitjanes empreses agrícoles de tipus familiar per a la supervivència econòmica. I porta a la concentració del sector en operadors més grans, més capaços d'assumir les elevades inversions i els costos operatius més grans.
Tot això sense oblidar que el canvi cap a sistemes productius menys eficients en l'ús de recursos suposa un impacte ambiental més gran, cosa que xoca directament amb les estratègies comunitàries en matèria de sostenibilitat.