Així ho han indiciat a Efeagro experts associats al Col·legi Oficial d'Enginyers Agrònoms de Llevant (Coial), després de la Declaració sobre l'Emergència Climàtica i Ambiental a Espanya, aprovada aquest dimarts pel Consell de Ministres.
Aquesta declaració compromet a adoptar 30 línies d'acció prioritàries, cinc de les quals, en els primers 100 dies, per combatre el canvi climàtic amb polítiques transversals, segons ha detallat en un comunicat el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Dins d'aquests compromisos hi ha "impulsar un sistema agrari neutre en emissions de CO2" i prioritzar actuacions a la regió mediterrània perquè és un dels "punts calents" en matèria de canvi climàtic, que "incideix directament i indirectament sobre un ampli conjunt de sectors econòmics i sobre tots els sistemes ecològics espanyols".
El degà de Coial, Baldomero Segura, ha afirmat que "les accions d'adaptació i mitigació necessiten que s'apliqui el coneixement i la tecnologia, i això requereix un pla d'inversions estructurat i prou dotat".
En aquest sentit, ha demanat aquest pla per "alinear la generació de coneixement científic amb les necessitats reals dels sectors, i alhora aconseguir que es transfereixi i s'implanti correctament".
L'enginyer agrònom de la Universitat Politècnica de València (UPV) Raúl Compés, ha remarcat a Efeagro que "l'agroalimentari és un dels més vulnerables al canvi climàtic, ja que una bona part de la producció es fa sota les condicions ambientals". Els canvis en la temperatura, les precipitacions i qualsevol altre paràmetre influeixen en la quantitat i la qualitat de les produccions, ha subratllat.
Compés ha indicat que, a més, el sector és "corresponsable d'emissions de gasos d'hivernacle, especialment metà i òxid nitrós, per la qual cosa també està obligat a adoptar mesures de reducció de les emissions". En aquest sentit, ha recordat que aquestes emissions es veuen en part compensades per la capacitat d'absorció de CO2 dels sòls i el material vegetal.
Al seu parer, el sector "està obligat", per tant, sobretot en zones especialment sensibles com les mediterrànies, a adoptar mesures d'adaptació per mantenir-ne la viabilitat".
En la mateixa línia s'expressa Salvador Calvet, també enginyer de la UPV, qui considera que la producció d'aliments té un desafiament doble: adaptar-se a aquest escenari climàtic sense perdre de vista la necessitat de reduir les emissions.
L'augment de les temperatures mitjanes, l'increment de fenòmens extrems i la prolongació de sequeres afecten els conreus i els animals directament (a través d'estrès tèrmic i hídric) i de manera indirecta (per exemple, en la transmissió de noves malalties, o en la reducció i l'encariment dels pinsos), ha remarcat.
D'acord amb l'expert, el sector té com a particularitats en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle el fet de ser fonts difuses, la qual cosa en dificulta la percepció, el mesurament i el control, i no tenir forma de CO2 sinó d'altres amb més potencial, com l'òxid nitrós i el metà.
Els gasos d'òxid nitrós (N2O) provenen de la fertilització dels camps de conreu i cada quilogram equival a gairebé 300 de CO2, mentre que el metà (CH4) es genera per la fermentació al tracte digestiu dels rumiadors, del maneig de fem líquid i del conreu de l'arròs, ha indicat Calvet. No obstant això, "el sòl que sustenta l'agricultura constitueix una reserva de carboni que pot actuar com a font o embornal de CO2, segons augmenti o disminueixi el contingut de matèria orgànica, ha insistit.
Per a Calvet, les estratègies de mitigació d'emissions han de tenir un enfocament global i millorar en la resta de la cadena agroalimentària, en aspectes com reduir el malbaratament alimentari en la mateixa distribució i a les llars.
l'enginyer agrònom i investigador sobre adaptació al canvi climàtic Emilio Servera, ha afirmat que l'"agricultura està identificada a escala europea com el sector econòmic més dependent del clima i, per tant, és molt vulnerable"
Servera ha destacat com a impactes principals identificats sobre l'agricultura "les temperatures més altes, els canvis en les precipitacions (no tan sols en magnitud sinó també en distribució) i les necessitats i la disponibilitat d'aigua per a reg.
Segons Servera, altres impactes estan relacionats amb noves plagues i malalties, amb canvis en la distribució i incidència, o amb la mateixa pujada del nivell del mar, ja sigui de manera directa o indirecta per la salinització dels aqüífers.