Innovació agroalimentària, transferència al sector, networking, espais col·laboratius i palanca per a la recerca i el desenvolupament de zones rurals és l'ADN d'un Rural Innovation Hub. El seu impulsor, Francisco Gálvez, director de negoci de l'empresa BALAM Agriculture, assegura que a tots dos ja en funcionament ?el Rural Innovation Hub El Valencià, de Carmona (Sevilla) i el Rural Innovation Hub de Barrax (Albacete)? se sumaran aviat dos més, el de La Vera-Campo Arañuelo, a Villanueva de la Vera (Càceres), focalitzat en cultius alternatius al tabac, i un altre a Múrcia, a la vall de Ricote, molt orientat a la biotecnologia en l'ús de microorganismes i bacteris per als cultius agrícoles, en la qualitat del sòl.
"Tot va començar a El Valenciano, la nostra finca demostrativa de BALAM (llavors era Galpagro; BALAM és fruit de la fusió de Galpagro i CBH) l'abril del 2021. Allà vam començar a realitzar alguns projectes europeus amb centres de recerca i universitats de diferents països. Aquestes iniciatives van despertar molt d'interès en el sector agroalimentari, sobretot en l'olivicultura. En rebre tantes visites i veure la gran expectació del sector, se'ns va passar muntar un punt de trobada, un centre de transferència de coneixement per al sector agrari. Va néixer així el primer Rural Innovation Hub", comenta a AgroBank Francisco Gálvez.
A El Valenciano, inaugurat l'últim trimestre del 2019, es treballa en assajos d'orientacions, programes de millora genètica de l'olivera o implantació de cobertes vegetals amb l'objectiu de ser un ecosistema d'innovació per a l'agricultura que estigui a disposició d'empreses, institucions , professionals, agricultors, universitats i altres entitats interessades a aportar idees i contingut.
S'ha convertit en un punt de trobada per fer demostracions tecnològiques i d'innovació i per a l'optimització de recursos, la sostenibilitat i la productivitat del sector agroalimentari.
El segon hub, el de Barrax, vol convertir-se en un referent als sectors de l'all, ceba, ametller, vinya i festuc, sempre enfocat cap a cultius d'alta densitat de producció.
Els dos centres estan desenvolupant un programa de formació per fomentar l'ocupació verda, la digitalització i emprenedories i promovent projectes europeus de cultius impactants per a cadascuna de les zones.
La transferència a l'agricultor d'innovació aplicada per millorar la competitivitat, l'eficiència i el desenvolupament dels cultius arriba a través de jornades, trobades amb agricultors, congressos i esdeveniments amb centres de recerca, investigadors i universitats.
Nou projecte a Extremadura
El nou projecte, el Rural Innovation Hub La Vera-Campo Arañuelo, pretén buscar una alternativa a 14.000 hectàrees de tabac amb cultius alternatius i viables per als agricultors d'aquesta zona.
"La idea ?subratlla Francisco Gálvez? és promoure llocs de treball, impulsar el relleu generacional i evitar la despoblació rural. Volem que aquesta comarca tingui un projecte transformador i trobar cultius que siguin viables a la mateixa".
"Creiem que el cultiu de l'oliva de taula pot ser viable en aquesta zona, també el pistatxo i, una mica molt innovador, el cultiu de plantes medicinals i aromàtiques. Farem una forta inversió a investigar quin tipus de planta medicinal es pot adaptar perquè impulsi o promogui l'economia de la comarca", argumenta.
El projecte és molt avançat. Al costat de BALAM participen la Fundació Tomillo Tiétar i la Fundació Arraigo. Els seus promotors treballen en la recerca de socis col·laboradors per al disseny de la sala i de la finca experimental amb la intenció d'inaugurar aquest hub el proper mes de gener.
En la recent presentació del nou centre, Gálvez va afirmar que La Vera-Campo Arañuelo serà un Rural Innovation Hub amb un apartat social més fort que els de Barrax i El Valencià: "la Fundació Tomillo Tiétar i la Fundació Arraigo tenen grans plans de formació i inserció laboral per al sector agroalimentari. Aquest component social serà una cosa que, a més, ajudarà a impulsar la zona i situar la comarca a un altre nivell."
En els dos hubs ja en funcionament s'han promogut programes de millora genètica, de desenvolupament de nous productes de nutrició avançada per a diferents cultius i de sostenibilitat. "Nosaltres mateixos, afirma Gálvez, estem assajant varietats d'olivera en col·laboració amb la Universitat de Còrdova gràcies a la finca El Valenciano i el Rural
Innovation Hub."
A El Valenciano, inaugurat l'últim trimestre del 2019, es treballa en assajos d'orientacions, programes de millora genètica de l'olivera o implantació de cobertes vegetals amb l'objectiu de ser un ecosistema d'innovació per a l'agricultura que estigui a disposició d'empreses, institucions , professionals, agricultors, universitats i altres entitats interessades a aportar idees i contingut.
S'ha convertit en un punt de trobada per fer demostracions tecnològiques i d'innovació i per a l'optimització de recursos, la sostenibilitat i la productivitat del sector agroalimentari.
El segon hub, el de Barrax, vol convertir-se en un referent als sectors de l'all, ceba, ametller, vinya i festuc, sempre enfocat cap a cultius d'alta densitat de producció.
Els dos centres estan desenvolupant un programa de formació per fomentar l'ocupació verda, la digitalització i emprenedories i promovent projectes europeus de cultius impactants per a cadascuna de les zones.
La transferència a l'agricultor d'innovació aplicada per millorar la competitivitat, l'eficiència i el desenvolupament dels cultius arriba a través de jornades, trobades amb agricultors, congressos i esdeveniments amb centres de recerca, investigadors i universitats.
R+D per valor de 30 M€
Segons destaca el seu promotor, els Rural Innovation Hubs ja han promogut projectes de R+D i desenvolupaments per valor d'uns 30 M€, la majoria europeus i alguns nacionals o de comunitats autònomes. A cada centre hi participen entre quinze i vint socis col·laboradors, entre ells, AgroBank.
Des del seu punt de vista, una de les singularitats d'aquesta iniciativa és que no es tracta d'un model únic, ja que cada Rural Innovation Hub adapta el model al col·lectiu concret ia la zona on es vol ubicar un nou centre. Entre universitats, centres de recerca i altres institucions col·laboren amb més de 20 entitats de Portugal, Grècia, Turquia, Marroc, Itàlia, França i Espanya.
Francisco Gálvez considera que BALAM està aportant un valor important i diferencial al sector agroalimentari: "aquesta aportació de valor al final repercuteix molt en la imatge i en el posicionament de la nostra empresa com a tractora de tot aquest desenvolupament, d'aquestes innovacions, i en la promoció de la transferència de coneixement al sector agroalimentari en general." "Personalment ?puntualitza? m'aporta satisfacció haver impulsat o creat un model que avui dia és un cas d'èxit a Europa i que cada vegada més professionals ho volen per a la seva zona, i no només del nostre país."