La Universitat del País Basc (UPV/EHU) ha desenvolupat un material format per poliuretà i cel·lulosa bacteriana, generada a partir de residus de la producció de sidra, amb aplicacions biomèdiques com l'alliberament controlat de medicaments i l'enginyeria de teixits.
La recerca, publicada per la revista Carbohydrate Polymers, l'ha desenvolupada el grup Materials + Tecnologies del departament d'Enginyeria Química i del Medi Ambient i el departament de Biologia Cel·lular i Histologia de la Facultat de Medicina de la UPV, segons ha informat aquest dimarts el centre universitari en un comunicat. El material generat és "híbrid i biocompatible" amb "propietats de memòria", un concepte que es tradueix en la capacitat de recuperar la forma original aplicant-hi un estímul extern com l'aigua després d'haver estat deformat temporalment, assenyala Leire Urbina, membre del grup Materials + Tecnologies.
Aquesta qualitat fa que sigui "molt apropiat" per a aplicacions biomèdiques, ja que podria ser introduït, "deformat i plegat", en el cos del pacient mitjançant una cirurgia "mínimament invasiva". Després, en entrar en contacte amb la humitat de l'organisme s'activaria i recuperaria la forma original per fer la seva funció", ha indicat. El material està format per poliuretà, un polímer termoplàstic que ha agafat molta rellevància en estudis d'aquesta mena, i un 2 % de cel·lulosa bacteriana, que "millora la capacitat de tornar a la forma original".
Segons explica Urbina, gran part de la recerca va girar al voltant del procés de biosíntesi de la cel·lulosa, produït principalment per bacteris del gènere Acetobacter, pel qual cada microorganisme excreta microfibres de cel·lulosa a través d'uns porus que té a la membrana cel·lular i que es combinen formant una estructura de tipus xarxa 3D. Aquesta configuració proporciona a aquest tipus de cel·lulosa propietats que destaquen sobre la cel·lulosa d'origen vegetal, com l'alta resistència mecànica, més cristal·linitat i puresa, alta capacitat de retenció de l'aigua, biodegradabilitat i, fins i tot, capacitat de modelar-la d'acord amb la forma que es vulgui aconseguir.
Com a font d'alimentació per al creixement bacterià, s'han fet servir "subproductes" del processat de la sidra, com polpa o pòsits, que són rics en sucres i es poden fer servir com a mitjans de fermentació dels bacteris. En la producció de sidra al voltant d'un 30 % de la poma utilitzada queda com a residu, per la qual cosa la utilització en el procés de creació de bacteris suposa un revaloració per obtenir materials d'alt valor afegit, explica. Aquesta mesura respon a un dels reptes més grans de la tecnologia de polímers bacterians que és trobar fonts de carboni adequades i barates que es puguin fer servir com a substrats per aconseguir produccions industrials a gran escala que resultin competitives amb els polímers derivats del petroli.
">">