Indústria

Resiliència i creixement del sector agroalimentari durant la pandèmia

12/11/2020

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància del sector agroalimentari com a suport essencial de l'economia espanyola. Durant els mesos de confinament, tota la cadena alimentària (que inclou agricultors, ramaders, pescadors, cooperatives i indústria alimentària, majoristes, comerç al detall, distribució o logística) va haver d'adaptar-se ràpidament per garantir l'abastiment d'aliments a la població. En retrospectiva, és de justícia destacar l'excel·lent resposta de tot el sector per superar aquest repte.


Els indicadors econòmics disponibles mostren que el sector ha sigut un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l'economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir un retrocés molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T del 2020. De manera similar, en l'àmbit laboral, el sector ha registrat una destrucció d'ocupació menor i una proporció de treballadors afectats per ERTE també menor.


La pandèmia ha generat un canvi notable en els patrons de consum alimentari de les famílies espanyoles: el consum a la llar ha guanyat pes. De fet, durant les setmanes de confinament, el consum fora de la llar es va desplomar (és a dir, en el canal HORECA: hotels, restaurants i cafeteries). També ha augmentat l'ús del comerç electrònic en la compra d'aliments, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. Les dades internes de despesa amb targetes en els TPV de CaixaBank ens permeten analitzar amb detall aquests patrons. Així, tot i els bons resultats del sector agroalimentari en conjunt, observem com l'aturada del turisme estranger segueix perjudicant els establiments de restauració orientats al client internacional i, en conseqüència, els subgrups de productes agroalimentaris destinats a aquests establiments pel consum final.


Exportacions


D'altra banda, no es poden comprendre els bons resultats del sector agroalimentari al llarg de la crisi sense tenir en compte el sector exterior. Gran part de la producció del sector es destina a l'exportació ?al voltant de 50.000 milions d'euros?, fins al punt de ser la quarta economia exportadora del sector a la Unió Europea i la setena en l'àmbit mundial. Amb la crisi, les exportacions del sector agroalimentari s'han incrementat de forma generalitzada, tot i que destaca el repunt de les exportacions de cítrics a Europa i de carn de porcí a l'Àsia.


El bon posicionament dels productes agroalimentaris espanyols en els mercats internacionals és fruit de l'esforç d'internacionalització dels últims anys i reflecteix l'elevat nivell de competitivitat del sector en comparació amb altres països productors. Però si alguna cosa ha demostrat la situació que estem travessant és que les empreses més digitalitzades estan més preparades per adaptar-se a un entorn canviant. Així, per ser encara més competitiu, cal aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies digitals en totes les baules de la cadena alimentària. Alhora, la transformació digital també ofereix vies per abordar els principals reptes del sector. Per exemple, les tècniques d'agricultura de precisió permeten millorar la productivitat dels cultius alhora que potencien la sostenibilitat del sector en fer un ús més eficient de l'aigua i de l'energia.


En definitiva, la revolució tecnològica del segle xxi està transformant un sector agroalimentari que cada vegada s'assembla menys a la imatge tradicional que en tenim. El futur ens portarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.


(Resum executiu de l'informe sobre la situació del sector agroalimentari)