La producció ramadera se situa en el focus de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, però una gestió eficaç i l'aposta per l'economia circular en les explotacions no només poden mitigar-les sinó també reforçar l'innegable paper que tenen d'embornal de carboni de les zones de pastura i del pasturatge.
La ramaderia ?especialment la intensiva? és objecte de crítica i debat aquests dies amb motiu de la celebració de la COP15 a Madrid, on també s'analitza com nous models de gestió poden minimitzar les emissions de metà, amoníac o diòxid de carboni.
Un sector en el qual, com en molts altres, la innovació i la implantació de noves tecnologies són a l'eix de consecució de produccions més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient, i que juntament amb els experts ens ajuda a respondre els dubtes del binomi ramaderia-medi ambient.
L'agroramaderia és el quart sector més contaminant, però un percentatge elevat d'aquestes emissions que hi estan associades correspon al món ramader.
Les dades de la Unió Europea reflecteixen que les emissions de gasos d'efecte hivernacle de tot el sector ronden els 400 milions de tones de CO2 equivalents (10 % del total).
A España, el bestiar genera unes emissions anuals de metà de 17 milions de tones de diòxid de carboni equivalents.