Agricultura

El primer any de la PAC mostra la necessitat dels ajuts a la renda i d'alguns ajustaments

17/01/2024

L’òrgan de coordinació del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC), del qual formen part el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i les comunitats autònomes, avui ha fet balanç del primer any d’aplicació durant una reunió en què també s’ha tractat el cronograma de les modificacions a introduir al llarg del 2024.

L’òrgan de coordinació té com a principal missió assegurar la coherència entre les actuacions dels diversos nivells administratius i garantir l’adequada coordinació entre el ministeri i les comunitats autònomes, com també facilitar el seguiment, l’anàlisi i el debat de tots els aspectes relacionats amb l’aplicació del Pla Estratègic.

A la reunió, presidida pel secretari general de Recursos Agraris i Seguretat Alimentària, Fernando Miranda, s’hi ha analitzat el desafiament de posar en marxa la reforma de la PAC en un any marcat per circumstàncies externes adverses, com són la invasió russa d’Ucraïna i la sequera. L’anàlisi s’ha centrat a valorar si s’avança com cal a l’hora d’assolir els objectius que s’han establert en el Pla Estratègic en les tres vessants de la sostenibilitat: econòmica, social i medi ambiental.

Pel que fa a la sostenibilitat econòmica, les primeres dades disponibles reforcen el paper crucial que tenen els ajuts a la renda en l’estabilitat dels ingressos de les explotacions agràries i reafirmen la decisió d’haver assignat el 61% del pressupost dels ajuts directes a aquestes intervencions. Les dades mostren igualment la importància del pagament redistributiu per donar suport a les petites i mitjanes explotacions.

Respecte de la sostenibilitat social, les dades de sol·licitud del pagament complementari a joves agricultors i agricultures de la campanya 2023 són similars als de la campanya 2022, malgrat el significatiu increment dels ajuts, cosa que indica la necessitat de mantenir els esforços per arribar a l’objectiu marcat de relleu generacional i incorporació de dones, tant en el primer com en el segon pilar.

Per la seva banda, les dades de sol·licituds dels ajuts associats, que amb caràcter general han estat per sota de les quantitats planificades, principalment pels efectes de la sequera i l’increment de costos, confirmen el paper clau d’aquests suports a la viabilitat i sostenibilitat dels sectors triats.

En l’anàlisi s’hi constata que la combinació de la condicionalitat reforçada, els ecorègims i els compromisos agroambientals de creixement rural han suposat un avenç significatiu en l’ambició medi ambiental de la nova PAC.

Així, a través dels ecorègims, s’han aplicat pràctiques beneficioses per al medi ambient en més de 19 milions d’hectàrees –el 87% de la superfície sol·licitada en la campanya de la PAC– per part de tres de cada quatre agricultors que han demanat ajuts. Aquestes dades mostren, segons s’ha analitzat, l’adequat disseny dels ecorègims amb caràcter general, atès que han suposat un important increment de les superfícies amb cobertes en conreu llenyosos, amb 2,4 milions d’hectàrees, en contrast amb els 1,3 milions d’hectàrees d’abans de l’entrada en vigor de la nova PAC. Així mateix, la superfície conreada en sembra directa ha passat de 850.000 hectàrees a 1,3 milions, mentre que en la que s’apliquen pràctiques per millorar la sostenibilitat dels pastos ha assolit 6,7 milions d’hectàrees, en comparació amb els 4,8 milions d’hectàrees que percebien el pagament verd.

Destaquen també les sol·licituds de producció ecològica per a 2 milions d’hectàrees, molt per sobre de la xifra planificada d’1,1 milions d’hectàrees.

Aquestes dades confirmen, segons ha destacat el secretari general de Recursos Agraris i Seguretat Alimentària, que se segueix el camí adequat per aconseguir els objectius que s’estableixen en el Pla Estratègic, si bé hi ha alguns àmbits en què cal fer una anàlisi més profunda i dur-hi a terme determinats ajustaments.