El nombre de persones empadronades en municipis rurals, aquells que tenen menys de 30.000 habitants i una densitat poblacional inferior a 100 habitants per km2, és de 7.538.929 persones, segons dades del cens del 2020, fet que suposa el 15,9% de la població espanyola. Les àrees rurals s'estenen sobre el 84% de la superfície del país. Aquestes dades estan reflectides en un document publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació a la seva pàgina web, on s'analitza l'estructura demogràfica i l'ocupació de les àrees rurals espanyoles.
L'anàlisi dels processos demogràfics que caracteritzen les àrees rurals és important per al disseny i l'aplicació de les polítiques regionals. Els canvis que s'han produït en la població espanyola durant les darreres dècades han alterat la separació clàssica entre els àmbits urbà i rural. La diversificació econòmica de les poblacions rurals i l'establiment de xarxes de comunicació amb les ciutats cada cop més eficients han difuminat en molts casos la frontera que hi havia entre tots dos àmbits. No obstant això, també hi ha territoris menys vitals on sorgeix el problema del despoblament.
La importància demogràfica de les poblacions rurals petites es corrobora en observar que el 60% de la població que habita a les àrees rurals està empadronada en municipis amb menys de 5.000 habitants, i la meitat d'aquesta població està censada en termes municipals de menys de 2.000 habitants.
Pel que fa a l'evolució a mitjà termini, la població que viu en àrees classificades com a rurals ha baixat un 7,1% en els darrers 10 anys (2011-2020), dins d'un context general de creixement demogràfic d'un 0,6%. El descens ha estat superior en els municipis rurals de més de 5.000 habitants. Per contra, la població censada en municipis de tipus urbà ha augmentat un 2,1%. Aquestes dades són el resultat conjunt de processos demogràfics ?naturals i migratoris?, així com de canvis en les tipologies d'alguns municipis, que passen de rurals a urbans o viceversa a causa de variacions en el cens o en la densitat poblacional.
Les àrees rurals tenen un índex de masculinitat un 9,2% més elevat que les urbanes, i hi ha una masculinització més gran com més petit és el municipi. Aquest índex ha baixat un 0,4% en els darrers 10 anys. D'altra banda, la taxa de joves és un 35,2% menor en els municipis rurals que en els urbans, i també disminueix considerablement en els de menor població. Aquesta taxa ha baixat un 9,1% entre el 2011 i el 2020.