Se sap que en les regions semiàrides l'aigua s'evapora més del que és habitual i això pot interferir en l'atmosfera, alterar la formació de núvols baixos i desajustar les pluges. Actualment, no hi ha prou dades per saber com s'han de regar els cultius en aquestes regions en un futur marcat pel canvi climàtic i la falta d'aigua dolça disponible, i així afinar els models meteorològics i climàtics.
Per això, el projecte LIAISE (Land surface Interactions with the Atmosphere over the Iberian Semi-arid Environment), en el qual també participen investigadors del programa Ús eficient de l'aigua en agricultura de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha escollit la zona del Pla d'Urgell per prendre mesures sobre l'evapotranspiració.
El dimarts 20 de juliol es farà una demostració per a periodistes i meteoròlegs dels aparells instal·lats i les mesures que prenen, amb explicacions del líder de la missió, Aaron Boone, investigador del Centre Nacional de la Recerca Meteorològica francès (CNRM); de Joaquim Bellvert, investigador del programa Ús eficient de l'aigua en agricultura de l'IRTA, i de Josep Ramon Miró, tècnic de l'Àrea de Recerca Aplicada i Modelització del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Obrirà la trobada el delegat institucional de l'IRTA a Lleida i Pirineus, Joan Girona, i la tancarà el director de l'SMC, Eliseu Vilaclara.
La campanya ha començat aquest any i durant l'estiu es prendran les mesures de manera més intensa a les explotacions agrícoles de Mollerussa, Linyola, l'Estany d'Ivars, Verdú i Bellpuig. A més, la NASA, la SAFIRE i l'ESA sobrevolaran la zona amb avions que tenen uns sensors instal·lats per mesurar la humitat superficial del terra i la temperatura, totes dues dades necessàries per estimar el consum d'aigua dels cultius. Durant aquests dies es validarà la informació que donen aquests sensors abans de col·locar-los en els satèl·lits.
Els científics han escollit aquestes zones del Pla d'Urgell perquè són llocs semiàrids on hi ha una gran heterogeneïtat de cultius i sistemes de regadiu, com passa en altres regions de la Mediterrània com el Marroc o Tunísia. Assenyalen que és important entendre com els sistemes d'irrigació poden afectar el cicle hidrològic. «En un futur més sec, hem de saber si podrem augmentar les reserves d'aigua o si això tindrà conseqüències i alteracions en el clima local».
La millora del coneixement dels models meteorològics i hidrològics servirà per predir un sistema d'irrigació òptim per evitar perdre aigua i que aquestes infraestructures artificials de regadiu interfereixin el mínim possible en el cicle natural de l'aigua. Totes les dades meteorològiques i d'observació de la terra obtingudes en aquesta missió internacional també serviran per a la previsió i control dels incendis forestals d'aquestes zones semiàrides i per validar les previsions meteorològiques locals.
A més de l'IRTA i de l'SMC, i de la participació d'empreses, entitats del territori i particulars (SAF SAMPLING, Cooperativa d'Ivars, Boldú Viticultors, Ajuntament de Preixana, Josep M. Berenguer, Josep M. Tribó i Jaume Duart), els grups de recerca implicats en aquest projecte pertanyen als organismes i institucions següents: la NASA; SAFIRE; l'Agència Espacial Europea (ESA); MetOffice i King's College (Regne Unit); Météo-France, CNRS, CNRM i CESBIO (França); CzechGlobe (República Txeca); les universitats de Wageningen, Utrecht i Delft (Països Baixos); el Jülich Research Center i la Universitat de Hohenheim (Alemanya); la Universitat de les Illes Balears (UIB); la Universitat de Barcelona (UB); la Universitat de Tolosa i la Universitat Politècnica de Paris (França); els Bombers de la Generalitat de Catalunya, i l'Observatori de l'Ebre.