La pesca és un termòmetre infal·lible per mesurar l'impacte del canvi climàtic al planeta: els peixos són sensibles a l'escalfament de l'aigua, cosa que els fa desplaçar-se a altres latituds, amb el que això suposa per a la governança dels mars, la sostenibilitat de la biomassa i la supervivència del sector pesquer. Es tracta d'una realitat analitzada a la Cimera Mundial del Clima (COP25), en la qual tenen veu des d'armadors fins a pescadors, a més d'experts, oceanògrafs i organitzacions ambientalistes.
L'últim informe de la FAO (de l'any 2018) indica que els oceans han absorbit el 93 % de la calor addicional generada a la terra des de la revolució industrial i que el nivell del mar, a causa del procés de desgel glacial, ha pujat uns 20 centímetre l'últim segle.
Aquestes xifres, segons l'estudi, poden provocar que les captures de peix baixin fins a un 12 % per al 2050.
Són, per tant, els pescadors els primers interessats a afrontar la crisi climàtica, en una complexa situació en què han de reduir les pròpies emissions mitjançant pràctiques més sostenibles i demanar activament a la resta de sectors econòmics, tant si es desenvolupen o no al mar, que facin el mateix, perquè acaben afectant el fràgil ecosistema marí del qual depenen per subsistir.
El president dels armadors europeus (Europêche) i espanyols (Cepesca), Javier Garat, fa una foto fixa de la situació: l'activitat pesquera és la que menys petjada de carboni deixa de totes les produccions de proteïna animal i prové fonamentalment dels motors de les embarcacions (n'emeten més de 150 milions de tones/any i representen el 0,5 % sobre el total global).
Davant d'aquest fet, estan apostant per nous motors menys contaminants i per estratègies com el dispositiu de concentració de peixos (FAD, en anglès), amb el qual els vaixells han de fer menys desplaçaments en busca de captures. Garat defensa que els armadors estan "conscienciats" des de fa "molts anys" sobre la necessitat de cuidar el mar, i prova d'això són els programes de la recollida de deixalles marines i reciclatge de xarxes de pesca.
Un altre exemple de compromís, recorda, és l'aposta perquè les poblacions pesqueres assoleixin el nivell de rendiment màxim sostenible (RMS), que evita la sobreexplotació de cada espècie i així se n'assegura la biomassa. El RMS ja s'ha assolit en nombroses pesqueries i, segons els armadors europeus, és la "millor manera de defensar-se i de fer una aportació contra el canvi climàtic".
L'escalfament global, prova de la crisi climàtica, ja es constata als oceans amb espècies que emigren cap a aigües més fredes (latituds nòrdiques), cosa que pot provocar problemes de gestió de pesqueries entre països i fins i tot haver de redissenyar polítiques en el futur, com la mateixa Política Pesquera Comuna (PPC).
La pesca costanera, enrolada en les confraries de pescadors, també es bolca i hi aporta solucions, i el president de la Federació Nacional de Confraries, Basilio Otero, recorda que ja hi ha accions com la recollida i el reciclatge de residus, o fins i tot la transformació en peces de vestir gràcies a Ecoalf.
Amb la Fundación Biodiversidad acaben de començar el programa Vigiamar: una aplicació mòbil que geolocalitza els residus al mar per elaborar un mapa de deixalles marines a Espanya.
El suport de les administracions és essencial i des del Ministeri espanyol d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) recorden a Efeagro que la Llei 3/2001 de Pesca Marítima de l'Estat n'és un exemple, o que la mateixa PPC en l'última reforma va demanar assolir el rendiment màxim sostenible el 2020 i la plena aplicació de l'obligació de desembarcaments des del 2019.
El Departament aposta per dues grans línies que vertebren el suport a la lluita contra el canvi climàtic des de la pesca: augmentar la resiliència dels ecosistemes marins i l'apoderament de les comunitats costaneres.
Dins d'aquestes accions, defensa models globals de governança als oceans, tolerància "zero" cap a la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada, la lluita contra la contaminació marina i la valorització i la innovació en les tasques tradicionals pesqueres.
Nombrosos fronts fonamentals per assegurar el futur sostenible de la pesca, en els quals el sector també necessita la conscienciació de tots els agents emissors de contaminants, les accions dels quals tenen una repercussió en l'ecosistema marí.