El sector agrari comença el 2020 en peu de guerra i ha convocat mobilitzacions en onze comunitats autònomes per als dies i setmanes vinents en protesta per la crisi que travessa, víctima d'una "tempesta perfecta" que inclou caiguda de preus, guerres comercials i pujades de costos.
Sota l'etiqueta a les xarxes socials "Agricultores al límite", les tres organitzacions agràries principals (ASAJA, COAG i UPA; aquesta vegada no s'hi ha sumat Cooperativas) pretenen treure el camp al carrer per defensar els seus interessos, amb talls de carreteres i concentracions de tractors al calendari.
L'abast de les manifestacions és més ampli que en les últimes cites similars, ja que el 2019 les protestes van ser més aviat sectorials, com va passar amb l'oliverar, que l'octubre va aterrar a Madrid exigint preus millors.
Els baixos preus en origen protagonitzen la gran crítica de tot el sector, amb casos paradigmàtics com el de l'oli d'oliva ?del qual es calcula que en mengen més de 250.000 famílies?, amb una caiguda del 25-30 % l'últim any, que es dispara fins a prop del 50 % si es compara amb el 2018.
En el punt de mira els pagesos hi posen habitualment les cadenes de supermercats, les quals acusen d'utilitzar alguns dels seus productes com a "reclam" per atreure tràfic de consumidors a les seves botigues.
La decisió de l'Administració Trump ?amb el permís de l'Organització Mundial del Comerç? d'imposar aranzels a la importació d'alguns productes agroalimentaris espanyols, entre d'altres, l'oli d'oliva, el vi o el formatge, ha indignat el sector, que posa el crit al cel per haver de pagar els plats trencats d'un conflicte vinculat als ajuts públics al sector aeronàutic a Europa.
Els pagesos critiquen l'increment dels costos de producció, afectats per qüestions tan diverses com la pujada del carburant, l'encariment d'alguns fertilitzants o, més recentment, l'augment del salari mínim interprofessional (SMI).