El secretari general de la Federació Espanyola del Vi, Pau Roca, parteix com a favorit en el procés electoral que tindrà lloc el mes de novembre que ve a Punta del Este, Uruguai, per arribar fins a la Direcció General de l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), un organisme intergovernamental amb seu a París, de caràcter científic i tècnic i amb competències reconegudes mundialment en el camp de la vinya i el vi. Des que es va crear el 1924, aleshores com a Oficina Internacional de la Vinya i el Vi, seria la primera vegada que aquesta institució la dirigeix un expert espanyol. Quines funcions té l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi? En primer lloc, intentar harmonitzar les normes que afecten el sector vitivinícola avançant-se a la seva aplicació als estats membres. Emet resolucions sobre diversos camps (com les pràctiques enològiques, mètodes d'anàlisi...) que s'apliquen directament en molts estats i en els reglaments de la Unió Europea. A més, l'organització té una xarxa formada per uns 700 científics d'arreu del món, cosa que li permet orientar, transmetre i mobilitzar les línies de treball d'altres institucions, com també fomentar acords bilaterals o multilaterals en matèria de cooperació, innovació, investigació? Tot això reverteix en el fet que l'OIV sigui molt important per al futur del sector, i s'avança a la seva realitat econòmica i jurídica per crear un espai en el qual es pugui moure i fer negoci. Si guanya les properes eleccions, quins són els reptes que plantejaria per a l'OIV? Internament, m'agradaria plantejar una sèrie de reptes per millorar els mètodes i els procediments que sempre cal modernitzar en qualsevol organització i aconseguir posicionar l'OIV en l'àmbit de les organitzacions multilaterals. D'altra banda, el sector del vi té una sèrie d'objectius als quals ha de respondre l'OIV, com són actualment el comerç internacional i la percepció de la seva imatge com a beguda alcohòlica. Ens convé que el comerç internacional flueixi sense entrebancs i dins de l'Organització Mundial de la salut tenim un repte important, que és traslladar i donar a conèixer als consumidors quines són les pautes òptimes per consumir-ne. Per què va decidir presentar-se al càrrec de director general? Fa 22 anys m'ho va demanar el ministre Luis Atienza i després, Loyola de Palacio. Tots dos apostaven perquè Espanya tingués un candidat a la Direcció General. Aquelles primeres eleccions les vaig perdre contra un candidat francès, el país del qual dirigia l'OIV des que es va fundar el 1924. Era el primer cop que desafiàvem el sistema. Va quedar patent des d'aleshores l'interès d'Espanya per dirigir l'organització i ara hem vist una oportunitat clara. A la OIV hi ha membres que són productors, però, es plantejaria ampliar la presència dels països consumidors? Això és molt important, perquè els països només consumidors són molt sensibles a les polítiques d'etiquetatge i a les normes sobre l'alcohol. Crec que el futur de l'OIV passa per integrar més sobretot aquests països, com és el cas dels del sud-est asiàtic. Tots necessiten serveis que els pot oferir l'organització per ajudarlos a constituir un entramat legislatiu que reguli el sector, el sistema de col·laboració amb altres països en la persecució dels fraus, etc. La realitat és que, en general, encara que no siguin membres de l'OIV, pel fet que aquesta és l'organització principal de referència del sector, n'acaben adoptant les normes. A més, la Unió Europea està molt a favor de l'OIV, i en els seus acords comercials les referències són les que emanen de l'organització. El vi és un dels productes que més es falsifiquen, sobretot el prèmium. Quina postura es podria defensar des de l'organització en el tema dels drets de propietat intel·lectual? El frau a la propietat intel·lectual és un tema molt greu i comú amb altres sectors. Per part nostra, hi ha tot un camp d'actuació en què els mètodes científics de traçabilitat són molt importants. L'OIV fa molt que treballa en aquest tema i el control està molt desenvolupat científicament. I és que precisament l'origen de l'anterior Oficina Internacional de la Vinya i el Vi el 1924 sorgeix de la necessitat de perseguir el frau. Des de sempre hi ha tot un sistema de prevenció que funciona molt bé per evitar aquesta mena de problemes. Vigilància d'existències, registres, guies de transport? És un sector molt vigilat i la funció tutelar per part de tots els països és important. Està d'acord amb la definició de vi que hi ha, en el moment en què es permet la xaptalització, el vi de fruita, etc.? Hi ha unes definicions molt clares i precises per a les 17 categories vitícoles (tranquil, escumós, aromatitzat, etc.), i actualment no hi ha base jurídica a l'OIV per donar peu a enriquir alguns vins amb sacarosa (xaptalització). No obstant això, en la reglamentació de la UE està autoritzat, cosa que reflecteix una contradicció que en algun moment caldrà abordar. El debat dels al·lergògens està tancat a l'OIV? La solució ha vingut a través de la informació en l'etiquetatge, que té les seves limitacions. La persona al·lèrgica ha d'estar ben informada i tenir la informació accessible, però en un producte com el vi, que circula per tants països, l'idioma de comunicació és un problema, ja que en un sector amb tanta fragmentació de petites empreses és molt difícil preveure on acabarà el producte final i si anirà correctament etiquetat en el país de destinació. Si ho ampliem a la informació complementària (calories, ingredients, etc.) tot es complica força pel reduït espai de les etiquetes. Fins ara el sector del vi pensava que aquesta informació no era gaire rellevant i que era molt més important per al consumidor conèixer els factors lligats a la qualitat del vi, la varietat, el procés d'elaboració, la criança... És un problema complex per al país consumidor i per al país d'origen. Però s'ha de resoldre amb visió global, i per això els pictogrames poden ser una solució, perquè els consumidors que tenen un problema els reconeixen. Per això, des de la Federació Espanyola del Vi (FEV) fa anys que defensem que no podem renunciar a altres formes de comunicació amb el consumidor, que assegurin un vincle entre el producte i la informació que se li pugui donar de la manera conspícua i reglada que exigeixin les autoritats. Cal garantir una sèrie de normes de qualitat en la comunicació i en l'accés a aquesta comunicació. Segons vostè, l'oferta de vins ecològics és una moda que es consolidarà? Penso que la vinya ecològica no ofereix totes les respostes en matèria de sostenibilitat. De vegades, les vinyes ecològiques no sempre són les més sostenibles. Com a exemples, l'efecte que té la contaminació per coure en l'ús del brou bordelès, com a únic sistema de prevenció de problemes micològics. Així mateix, sovint les tasques són més intenses en una vinya ecològica, per la qual cosa les emissions de CO2 són més altes. La vinya ecològica és fruit d'un pas que es va fer en el seu dia per les exigències del consumidor, però quan hem avançat altres fórmules de mesurament en els aspectes que determinen l'assegurament de la sostenibilitat, la vinya ecològica es queda curta. La vinya ecològica ha d'evolucionar cap a una vinya sostenible. Està gaire implicat el sector vitivinícola en el canvi climàtic? El sector està molt implicat en el canvi climàtic perquè el percep, el sent, el registra, el pateix..., perquè està vinculat al territori i perquè les seves empreses mantenen uns registres històrics molt precisos de verema que ho demostren. Viticultors i enòlegs ho saben prou bé i és impossible que no reconeguin aquesta realitat. Tot això fa que el nostre sector sigui més responsable en la lluita contra el canvi climàtic que la resta, que s'hagi d'erigir en referència i cridar l'atenció perquè ens porta a una sèrie de canvis vitals. Aquest tema és importantíssim per a l'OIV. El vi és com el canari que portaven en una gàbia els miners per saber si a les galeries s'havien produït emissions de gasos mortals. Hem de fomentar normatives i millors pràctiques per combatre el canvi climàtic. Seria el moment perquè l'OIV, vista la complexitat del sector del vi, signés convenis de tipus horitzontal amb altres organitzacions transnacionals de caràcter social, econòmic, cultural?? En el meu programa per a la Direcció General apunto que és important que l'OIV se situï com a interlocutor vàlid amb aquestes organitzacions, ja que en el sector vitivinícola tenim la sort de comptar amb una organització intergovernamental que està al seu servei i al del producte. Si hi ha altres organitzacions que tracten temes relacionats que ens afecten, això requereix la interacció amb aquestes organitzacions, tal com ho preveuen els objectius de l'OIV des de l'any 2001. 46 estats componen l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, als quals s'afegeixen en qualitat d'estats observadors els antics membres de l'Oficina Internacional de la Vinya i el Vi