El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va presentar el mes de juny passat l'Informe de consum alimentari a Espanya 2020 que constata, en comparació amb el del 2019, que el desemborsament en alimentació (dins i fora de la llar) es va situar en 102.082 M?, un 3,2 % menys que el 2019, mentre que el volum adquirit de productes agroalimentaris va créixer un 4,4 %, fins a 34.766 milions de quilos o litres.
La pandèmia va marcar, de manera ineludible, els hàbits alimentaris dels espanyols l'any passat i ha generat un canvi en la foto fixa del consum. Pel fet de romandre més temps a casa per les restriccions, el consum es va concentrar a la llar i va disminuir ostensiblement en bars i restaurants.
Les llars van destinar el 2020 un 14,2 % més del seu pressupost al cistell de la compra (79.348 M?), cosa que representa en valor un 78 % del total, que no compensa la caiguda del 36,8 % en la despesa en bars i restaurants (22.737 M?).
L'Informe de consum alimentari a Espanya 2020 inclou com a novetat l'anàlisi específica dels productes sense gluten i els ecològics.
Luis Planas va subratllar que el consumidor van donar més importància l'any passat a l'origen dels aliments, a preocupar-se per adquirir productes frescos i de proximitat. També va comentar que es comença a parar més atenció a com s'ha produït un aliment i que ha augmentat el consum de productes de més qualitat, que són més propis de la restauració que de la cuina de les llars.
Més de 2.000 M? de fons Next Generation per transformar el sector agroalimentari
El sector agroalimentari s'enfronta al gran desafiament que suposa el canvi climàtic, però també a les oportunitats derivades de la sostenibilitat i de la necessitat d'assumir un estil de vida cada vegada més saludable. Per això, s'ha de transformar des del punt de vista ambiental i digital, i la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) és un suport per dur a terme aquesta comesa.
"La nostra indústria agroalimentària també podrà accedir a uns 1.000 M? del total del finançament que tindrà el component 12 del PRTR", segons el MAPA
En el component 3, el PRTR preveu destinar 1.051 M? dels fons europeus Next Generation a la transformació ambiental i digital del sistema agrari i pesquer espanyol, amb l'objectiu d'impactar en els sistemes de reg per fer-los més eficients; potenciar l'ús de fonts d'energia renovables per bombejar aigua o per a sistemes d'abastiment; invertir en projectes de pesca extractiva i aqu?icultura relacionats amb el disseny ecològic, i potenciar la transformació de residus i el reciclatge de materials, entre altres coses.
Les quatre línies d'inversió que es preveuen al pla vinculades al sector agrari es focalitzen en l'eficiència, l'increment de la sostenibilitat i la digitalització i la innovació:
Pla per impulsar la sostenibilitat i la competitivitat de l'agricultura i la ramaderia: 355 M?
Pla per impulsar la sostenibilitat, investigació, innovació i digitalització del sector pesquer: 95 M?
Estratègia de digitalització del sector agroalimentari i forestal i del medi rural: 38 M?
CaixaBank ajuda a facilitar l'accés als fons
CaixaBank ha posat en marxa un pla integral per facilitar als clients l'accés als fons europeus Next Generation i al PRTR del Govern, amb l'objectiu de ser un agent actiu en la comunicació i difusió de les ajudes disponibles, agilitzar-ne l'arribada als beneficiaris perquè puguin emprendre projectes d'inversió amb més seguretat i anticipar, també, els seus efectes transformadors i de creixement sobre l'economia.
Així mateix, l'entitat ha dissenyat un sistema de bestreta de subvencions i de crèdits que complementin la part de la inversió que no estigui coberta pels ajuts europeus.
Per fer-ho, CaixaBank ha dissenyat una plataforma, integrada en la seva banca digital, on estaran disponibles tots els programes de subvencions vigents i actualitzats per a particulars, autònoms, pimes i empreses. Aquí es podran identificar els ajuts disponibles i les recomanacions per a cada tipus de client, a més d'accedir a una descripció detallada de les característiques.
Creix el reg eficient
Segons l'enquesta sobre superfícies i rendiments de cultius a Espanya (ESYRCE), la superfície de reg eficient ja se situa en 2.943.088 hectàrees, un 77 % de la superfície total nacional de reg, 2.058.322 ha de les quals corresponen al sistema de reg localitzat i 884.766 ha al grup constituït per aspersió i automotriu. D'altra banda, 888.094 ha més encara es reguen per gravetat.
El sistema que més ha crescut els últims anys ha estat el reg localitzat (26,37 %), implantat en 429.617 ha noves des de l'any 2010.
Objectiu: el 25 % de superfície ecològica
La superfície destinada a la producció ecològica a Espanya va augmentar el 3,5 % el 2020 respecte de l'any anterior, fins a assolir els 2.437.891 hectàrees. Aquestes dades confirmen una tendència de creixement anual mitjà de la superfície ecològica del 4,8 % durant l'últim lustre i situen la superfície agrària útil (SAU) que hi està dedicada en el 10 %.
Així, Espanya, primer país europeu en superfície i producció ecològiques i el tercer del món ?per darrere d'Austràlia i Argentina?, està en disposició de poder complir el 2030 l'objectiu, fixat al Pacte Verd Europeu, de destinar un 25 % de les terres agrícoles a la producció ecològica.
La major part de la superfície ecològica va correspondre a pastures permanents, amb més d'1,27 Mha, seguida per conreus permanents (662.423 ha) i per conreus arables (502.075 ha), segons l'estudi Producción Ecológica 2020 del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
Exportacions de rècord
Les exportacions agroalimentàries i pesqueres van assolir l'any 2020 un rècord històric de 53.848 M?, amb un increment del 4,1 % respecte del 2019 ?les exportacions del conjunt de l'economia espanyola van caure l'any passat un 10,2 %?, segons l'Avance Anual de Comercio Exterior, que no inclou els productes forestals.
Pel que fa a les importacions, en el conjunt de l'economia espanyola es van reduir un 14,7 % respecte del 2019. Aquesta disminució va ser menor en el sector agroalimentari i pesquer ?un 4,6 %? i van assolir en global una xifra de 35.155 M?.
En consequ?ència, el balanç comercial del sector agroalimentari i pesquer espanyol es va incrementar en el conjunt de l'any un 25,8 %, i va pujar a 18.693 M?.
Una nova norma de qualitat de l'oli d'oliva per revalorar-lo
El Consell de Ministres va aprovar el 31 d'agost passat un reial decret que regula la norma de qualitat de l'oli d'oliva i de l'oli de pinyolada d'oliva, l'objectiu del qual és revalorar aquest aliment ?en especial, l'oli d'oliva verge extra (AOVE)?, atendre les noves demandes de transparència dels consumidors i donar resposta a una reivindicació històrica del sector oleícola, ja que la normativa anterior al respecte datava del 1983.
Amb aquest reial decret, publicat al BOE l'1 de setembre, el Ministeri d'Agricultura mira d'impulsar la qualitat d'aquest producte, fomentar el coneixement de les seves propietats entre els consumidors espanyols i situar-lo al lloc que li correspon. Entre altres temes, la nova norma assenyala: