Tal com estava previst, l'1 de juny el comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, va presentar a Brussel·les les propostes sobre la reforma de la política agrària comuna post-2020, i el 25 de juny el comissari va viatjar a Madrid per presentar-les davant del nou titular del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, com també davant dels representants del sector agrari espanyol. D'aquesta manera, es va donar el tret de sortida a la negociació de la futura PAC 2021-2027, que en principi comptarà amb 365.000 M?, un 5 % menys a preus corrents que en el període actual de programació 2014-2020 per a tota la UE, un 40 % dels quals hauria de contribuir a la defensa i l'acció sobre el clima i el medi ambient, segons destaca la Comissió Europea. En la seva proposta, la CE ofereix als estats membres més flexibilitat i capacitat de gestió dels fons comunitaris, sempre que compleixin els nou objectius específics que es proposen (vegeu el quadre). Així, cada país de la UE elaborarà un pla estratègic propi d'aplicació de la PAC, únic per al seu territori ?i d'aquí les crítiques posteriors per part del sector, que veu en aquest punt un intent de renacionalització de la PAC?, tot i que es permetrien mesures que es podrien aplicar només en una regió en països descentralitzats. Per la seva banda, Brussel·les aprovaria, seguiria de prop i fiscalitzaria l'aplicació d'aquests plans nacionals i el compliment dels objectius previstos. D'acord amb la proposta presentada per Hogan, el nostre país disposaria de 43.777 M? a preus corrents durant aquest període, un 5,4 % menys que l'actual, que suposaria un 12 % del finançament total de la PAC per a la llavors UE (amb 27 estats membres), i Espanya es mantindria com a segon país perceptor beneficiari, per darrere de França i lleugerament per davant d'Alemanya. D'aquesta xifra, 33.481 M? es destinarien a pagaments directes, un 3,5 % menys que en la PAC actual; 3.288 M? es destinarien a finançar mesures de mercat en alguns sectors, i 7.008 M? a finançar accions de desenvolupament rural, una xifra que suposa un 15,3 % menys dels fons de què disposa actualment. En desenvolupament rural, tindrien més pes financer les mesures a favor del medi ambient i el clima, que tindran caràcter obligatori, com també les actuacions en zones amb desavantatges naturals, les inversions, la instal·lació de joves, la gestió de riscos climàtics, la cooperació i l'intercanvi de coneixement i informació. A més, Brussel·les planteja una retallada del 10 % del FEADER per cofinançar les mesures en aquest segon pilar de la PAC, per la qual cosa si es volgués seguir amb el mateix suport que té ara el desenvolupament rural, els estats membres haurien d'aportar més a aquest apartat o transferir-hi un màxim del 15 % dels fons previstos del primer pilar (pagaments directes). Amb aquesta situació, els estats membres han d'analitzar la proposta conjuntament i separadament perquè pugui estar tancada, tal com pretén la CE, en menys d'un any, abans de les eleccions del maig del 2019 al Parlament Europeu.