Luis Planas, que repeteix com a ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, haurà de respondre aquesta legislatura a un sector que li exigeix solucions en un escenari canviant en l'àmbit internacional ?Brexit, PAC i aranzels? i complex en l'àmbit nacional, amb mobilitzacions agràries ja anunciades.
Planas té una tasca difícil en els aspectes transversals, perquè les polítiques d'aigua, desenvolupament, digitalització, gènere i igualtat, o forestal transcendeixen les competències de diferents ministeris del nou Govern de Pedro Sánchez: a tall d'exemple, la vicepresidència per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic o el Ministeri de Consum.
I també la té en l'àmbit internacional, perquè encara s'han de "patir" ?i gestionar? les conseqüències logístiques, duaneres, aranzelàries i comercials de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), després que hagi entrat en vigor en la data prevista: el 31 de gener.
En el cas dels aranzels estatunidencs als productes de la Unió Europea (UE), el desafiament no serà només recuperar la competitivitat en aquest mercat o trobar noves destinacions per als aliments espanyols afectats per les taxes; el repte també serà gestionar les polítiques exportadores davant de la volatilitat decisòria del Govern de Donald Trump.
Tot això, sense perdre de vista que a Brussel·les es negocia la pròxima programació de la Política Agrària Comuna (PAC), que plantejarà més requisits mediambientals als pagesos i ramaders, i el pressupost de la qual es veurà afectat per la retallada d'ingressos derivada del Brexit, que es tem que redundi en una reducció dels fons destinats als productors.
La tasca del ministre Planas també serà complexa en l'àmbit nacional, amb un nou Govern que arranca la legislatura amb el focus posat en el despoblament i els efectes del canvi climàtic ?qüestions en què l'activitat agroramadera té una intervenció fonamental. I amb la dificultat de concitar els diferents interessos de les comunitats autònomes en matèria d'aigua i transvasaments, totals de captures pesqueres o sobre el Pla estratègic d'implantació de la PAC, entre altres aspectes.
I ho serà més en l'àmbit sectorial: els pagesos i els ramaders ja han advertit que hi haurà mobilitzacions aquest 2020 pels baixos preus en origen i els desequilibris en la cadena de valor alimentària, a més de per considerar que "paguen sense tenir la culpa" dels conflictes comercials internacionals.
En el sector insisteixen, a més, en la necessitat de fomentar el rejoveniment a la pagesia i la visibilitat de les dones en el territori, a més de defensar el paper del sector en el manteniment econòmic i social del món rural. Reclamen més concreció de les mesures per evitar la venda a pèrdues, mesures de mercat per afrontar les dificultats de rendibilitat de les explotacions i el suport als sistemes productius comunitaris.
Entre les coses més immediates, les licitacions per a l'emmagatzemat privat de l'oli aprovat per la Unió Europea (UE), però amb poc efecte de moment per als productors espanyols.