El Grup d'Experts d'Alt Nivell sobre Seguretat Alimentària i la Nutrició (GANESAN, o HLPE-FSN per les seves sigles en anglès) del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial (CSA) ha llançat un nou informe sobre "Instruments de recopilació i anàlisi de dades en matèria de seguretat alimentària i nutrició".
L'informe analitza els desafiaments i les oportunitats que hi ha per aprofitar al màxim la revolució de les dades i inclou recomanacions per als responsables polítics. Més de 1.000 participants registrats van poder participar en l'esdeveniment híbrid que va posar en el centre de l'escena la necessitat d'una coordinació mundial per millorar la governança de les dades en matèria de seguretat alimentària i nutrició, governança definida com a un conjunt de principis, estratègies, polítiques, reglaments i normes de rellevància mundial elaborats per institucions que s'orienten a recopilar, gestionar, compartir i usar dades.
A propòsit del llançament de l'informe, Bernard Lehmann, president d'HLPE-FSN, va dir que hi ha una necessitat urgent de reconèixer que les dades i la informació relacionades amb la seguretat alimentària i la nutrició són un bé públic. "Les dades d'alta qualitat i l'anàlisi ulterior precisa i oportuna són essencials a l'hora de prendre decisions sobre seguretat alimentària i nutrició. Si bé una gran quantitat de dades sobre aliments pot brindar unes grans oportunitats per transformar els sistemes alimentaris, també pot crear nous riscs i aprofundir les desigualtats", ha aclarit Lehmann.
L'informe mostra la necessitat d'establir un marc legal global que permeti la circulació d'informació rellevant i preservi els drets de les persones, que és a qui finalment pertanyen les dades.
Un suggeriment clau en aquest informe és que, des d'un punt de vista moral, les dades personals, com la sang, són una cosa que les persones poden decidir donar quan calgui per obtenir un servei personal (per exemple, quan es dona sang per a proves mèdiques), però que també cal animar la gent a facilitar-les quan hi ha un indici clar que fer-ne ús pot contribuir a un bé més important (com ara salvar la vida d'algú). El que hauria de quedar ben clar és que qualsevol revenda de les dades en qüestió s'ha de considerar immoral i fins i tot cal processar-ho com a il·legal.
El director general de la FAO, QU Dongyu, va dir que les recomanacions que sorgeixen d'aquest informe són una contribució important a l'esforç global per abordar la fam i la desnutrició. "Les bones decisions s'han de basar en l'evidència científica. Hem d'abordar la bretxa de la qualitat de les dades, ja que és essencial per monitorar el progrés i entendre on es troba el món per tal d'arribar a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible".
Per la seva banda, l'ambaixador Gabriel Ferrero, President del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial de les Nacions Unides, que va presidir l'esdeveniment, va subratllar la importància de les dades per als que formulen polítiques, especialment per als governs i d'altres que s'ocupen dels Camins Nacionals cap a sistemes alimentaris sostenibles: "Les dades i les tecnologies digitals són eines poderoses que, si s'apliquen correctament, poden tenir un paper enorme a l'hora d'ajudar responsables polítics a prendre decisions a curt, mitjà i llarg termini per aconseguir sistemes alimentaris sostenibles".
Si bé és cert que molts poden viure en llocs on les dades i la informació flueixen amb una velocitat sense precedents, a molts països encara els manquen sistemes de dades sostenibles i també les capacitats adequades. Per tant, l'informe exigeix replantejar-se les eines de recopilació i anàlisi de dades per garantir l'ús adequat de les dades disponibles. També recomana invertir en el desenvolupament de capacitats en tots els nivells, començant per l'educació primària i secundària, per tal d'incloure estadístiques i data science des del principi en els programes d'educació pública i continuar a través de la capacitació especialitzada de professionals que treballen a institucions públiques i privades.
L'informe proporciona nombrosos exemples de bones pràctiques d'iniciatives de recopilació i anàlisi de dades sobre seguretat alimentària i nutrició que es podrien millorar i fer servir per dur a terme iniciatives similars. La revisió també identifica les llacunes de dades restants més importants, com és ara les dades sobre les característiques de les explotacions agrícoles, granges i d'altres indústries; informació sobre la despesa domèstica en aliments; i, el que és més important, dades sobre l'accés individual als aliments i la ingesta dietètica.
Durant l'esdeveniment, representants governamentals i de la societat civil d'arreu del món van donar compte de les bones pràctiques i metodologies de què disposen en els seus països i organitzacions.
Recomanacions
L'informe presenta unes crides clares a l'acció i una llista de recomanacions detallades sobre un ús millor de les dades per guiar de manera efectiva la formulació de polítiques estratègiques tocant a agricultura, seguretat alimentària i nutrició:
· Crear més demanda de dades perquè es prenguin decisions entre Governs, responsables de formular polítiques i donants.
· Optimitzar i, si escau, adaptar les inversions actuals relacionades amb dades sense deixar d'augmentar la col·laboració entre les organitzacions internacionals, els governs, la societat civil, el món acadèmic i el sector privat per harmonitzar i augmentar al màxim l'intercanvi de les dades existents sobre seguretat alimentària i nutrició.
· Augmentar i sostenir les inversions per recopilar dades essencials en l'esfera de la seguretat alimentària i la nutrició.
· Invertir en capital humà i en la infraestructura indispensable per assegurar la sostenibilitat de la capacitat de processament i anàlisi de dades.
· Millorar la governança de dades en tots els nivells, promovent la inclusivitat per reconèixer i potenciar la capacitat d'actuació dels usuaris de dades i els generadors de dades.