El mes d'abril vinent farà 70 anys que Espanya va ingressar a la FAO. Com creu que ha estat el paper del nostre país en aquest període i quin creu que hauria de tenir en el futur?
Efectivament, històricament Espanya ha tingut un paper d'una gran rellevància a la FAO, en ser un dels membres que hi va ingressar més aviat, només 5 anys després que es creés l'organització.
Des d'aquell ja llunyà 6 d'abril de 1951, han passat 70 anys en què Espanya, un país amb una gran presència i influència social i cultural en àmplies zones del món, la qual cosa transcendeix el pes econòmic que li correspon, sens dubte, ha tingut un paper important per a la FAO.
La primera cosa que cal destacar del paper d'Espanya a la FAO és que al llarg d'aquestes 7 dècades, en què fins i tot ha passat de ser receptor a donant de fons i ajuts, Espanya ha col·laborat amb la FAO en tot moment sota el principi de l'absoluta lleialtat a l'organització i al sistema de les Nacions Unides, i amb una cooperació que ha anat més allà de l'estrictament econòmica.
Així, la seva cooperació tècnica amb la FAO i amb els seus membres, en àrees en què Espanya és un referent científic i tecnològic com ara la gestió de riscos o la utilització intel·ligent i sostenible dels recursos hídrics, ha permès establir les bases d'un desenvolupament notable en camps com els que he esmentat en vastes zones del món. Milers de professionals s'han format gràcies a la col·laboració d'Espanya.
La FAO, a més, té una molt bona imatge entre la ciutadania espanyola, la qual cosa és un valor intangible però substancial per a tot el sistema de les Nacions Unides, i encara més pel seu efecte multiplicador, atesa la influència cultural i institucional d'Espanya de la qual he parlat al començament.
Així mateix, la tasca d'Espanya en l'àmbit de la defensa i la promoció del dret a l'alimentació, amb el lideratge de l'aliança parlamentària en pro d'aquest dret, permet conscienciar els legisladors d'arreu del món de la necessitat d'abordar decididament aquesta qüestió fonamental dels drets de la humanitat. Pel que fa al futur, auguro una continuació d'aquesta línia de col·laboració econòmica, tècnica, institucional, política i comunicativa del missatge de la FAO. Així, el suport d'Espanya, avui membre del Consell de la FAO, a iniciatives principals del mandat actual de la FAO com pot ser, entre d'altres, l'estratègia de col·laboració publicoprivada permetrà, d'una banda, avançar en la necessària inclusió del sector privat i de la societat civil en la consecució dels seus objectius i, d'altra banda, obrir tota una finestra d'oportunitat i negoci per al sector privat espanyol.
Al març, al començament de l'expansió mundial de la pandèmia de la COVID-19, el director general de la FAO va instar els dirigents dels països del G-20 a adoptar mesures perquè els sistemes alimentaris continuessin funcionant de manera adequada i va sol·licitar una resposta mundial coordinada. Quina és la valoració de la situació que fa el seu organisme ja immersos en una segona onada?
Els sistemes agroalimentaris, de fet, han funcionat en tot moment de manera correcta i han respost de la millor manera possible davant de les restriccions imposades per la COVID-19. El sector primari i la indústria agroalimentària han resistit i han mostrat la capacitat de resiliència del sector, i tot i que les cadenes de subministrament mundials van tenir algunes interrupcions a l'inici de la pandèmia, aquestes ja es van resoldre.
"Ens enfrontem amb un desafiament clau: 3.200 milions de persones viuen en zones agrícoles amb escassetat alta o molt alta d'aigua"
Un factor fonamental va ser la informació proporcionada per l'AMIS (Sistema d'Informació del Mercat de l'Agricultura), que des del començament de la pandèmia va indicar el fet que les existències mundials d'aliments bàsics es trobaven en el punt més alt i que no hi havia cap raó per incrementar els preus i, sobretot, per restringir el comerç nacional i internacional. El resultat va ser que els països que van posar alguna restricció a les exportacions les van anar aixecant a poc a poc i es va reprendre el flux del comerç internacional. Així mateix, els problemes logístics es van anar solucionant a mesura que la pandèmia va anar progressant.
Tot això ha garantit un proveïment adequat i ha facilitat l'estabilitat dels preus a escala mundial, fets que, si no haguessin estat així, haurien desfermat unes conseqüències del tot imprevisibles però necessàriament molt preocupants i severes.
En quina mesura ha constatat la FAO que la desacceleració de l'activitat econòmica per la pandèmia ha afectat negativament l'accés als aliments per la reducció d'ingressos i la pèrdua de llocs de treball?
Fins ara, l'impacte de la pandèmia sobre les economies principals ha estat quatre vegades pitjor que el de la crisi financera global del 2008. El segon trimestre del 2020, el PIB dels EUA va caure un 9,1 % en comparació amb els tres mesos previs, xifra que va empetitir la contracció trimestral del 2 % en el mateix període del 2019. Per a l'economia de la zona euro va ser fins i tot pitjor, amb una reducció d'un 11,8 %. Diversos països en desenvolupament han vist desaparèixer sectors sencers de les seves economies, com si haguessin patit una guerra.
En conseqüència, cal tenir una mentalitat de postguerra per planificar, invertir i reconstruir. Com a conseqüència directa en tot just sis mesos, la pandèmia ha esborrat una dècada d'avenços a l'hora de reduir la pobresa.
Entre el 1990 i el 2017, la quantitat de persones en extrema pobresa va caure globalment de prop de 2 mil milions a 689 milions. Tanmateix, a causa de la pandèmia, aquest total torna a créixer, per primera vegada des del 1998. Enguany, més de 115 milions de persones podrien tornar a la pobresa extrema, i les regions més copejades serien el sud-est asiàtic i l'Àfrica. Així mateix, prop de 700 milions de persones a escala global ja patien fam abans de la pandèmia, i ara més de 130 milions s'hi podrien afegir a causa de la COVID-19.
En aquest sentit, és urgent una acció col·lectiva i decidida perquè puguem assolir l'objectiu número 2, Fam zero, el 2030, tal com estableix l'Agenda 2030.
El planeta també s'enfronta amb el problema creixent defer que les dietes saludables siguin accessibles per a totes les persones, ara agreujat per la pandèmia. Quines solucions planteja la FAO per afrontar aquest desafiament?
Si ja s'afronten desafiaments significatius simplement per poder accedir als aliments, aquests encara són més importants a l'hora de poder accedir a dietes saludables.
La inseguretat alimentària pot empitjorar la qualitat de les dietes i, en conseqüència, incrementar el risc de diverses formes de malnutrició, la qual cosa pot conduir a la desnutrició, i també al sobrepès i l'obesitat.
Les dietes saludables en aquest moment són inassequibles per a massa persones, especialment en les franges més pobres de la població, en totes les regions del planeta: les estimacions més prudents indiquen que més de 3.000 milions de persones al món no es poden permetre aquesta mena de dietes. S'estima que, de mitjana, les dietes saludables són cinc vegades més costoses que les dietes que només satisfan les necessitats d'energia alimentària mitjançant aliments amilacis.
El cost d'una dieta saludable supera el llindar internacional de la pobresa (establert en 1,90 USD, en termes de paritat del poder adquisitiu [PPA], per persona al dia), la qual cosa la fa inassequible per a la població pobra. El cost també supera la despesa ali-mentària mitjana a la majoria dels països del sud mundial, tant que el 57 % de la població o més no es pot permetre una dieta saludable a l'Àfrica subsahariana i l'Àsia meridional.
La dieta té unes repercussions greus i inevitables en la salut de les persones. Amb els hàbits actuals de consum d'aliments, es preveu que els costos sanitaris relacionats amb la dieta superin, ni més ni menys, els 1,3 billons d'USD l'any per al 2030. Per això, la FAO insta els governs a treballar perquè l'assequibilitat de les dietes saludables sigui una prioritat nacional, és a dir, que el cost dels aliments nutritius s'ha de reduir.
La FAO assisteix els governs a l'hora d'analitzar i corregir les ineficiències i els factors que determinen el cost d'aquestes dietes, uns factors que es troben al llarg de tota la cadena de subministrament d'aliments, en l'entorn alimentari i en l'economia política que defineix les polítiques comercials, de despesa pública i d'inversió.
Per això, des de la FAO alertem que caldrà fer grans transformacions en els sistemes agroalimentaris i que no hi ha una solució universal, sinó que cada país, i fins i tot cada regió, haurà d'elaborar la seva pròpia fórmula, que prevegi diferents compensacions entre actors i sectors i busqui sinergies de diversa índole.
Els països hauran de reequilibrar les polítiques i els incentius agrícoles per dur a terme mesures d'inversió i polítiques que tinguin en compte la nutrició. Les polítiques de protecció social també seran essencials perquè els països incrementin el poder adquisitiu de les poblacions més vulnerables i assegurin l'assequibilitat de les dietes saludables per a aquestes poblacions, amb la inclusió de criteris clars sobre nutrició de la població. També caldran polítiques que impulsin de manera més general un canvi de comportament a favor de dietes saludables, gràcies a la sensibilització i la conscienciació.
La FAO acaba de publicar l'informe sobre l'estat mundial de l'agricultura i l'alimentació, la publicació anual principal de l'organització. Quines en són les conclusions principals?
L'assoliment del desenvolupament sostenible s'enfronta amb un desafiament clau: 3.200 milions de persones viuen en zones agrícoles amb escassetat d'aigua o amb escassetat d'aigua alta o molt alta, 1.200 milions de les quals, aproximadament una sisena part de la població mundial, viuen en zones agrícoles amb unes limitacions d'aigua greus.
"L'impacte de la pandèmia sobre les principals economies ha estat quatre vegades pitjor que el de la crisi financera global del 2008"
La comptabilitat i l'auditoria de l'aigua, que rarament es fan, haurien de ser el punt de partida de qualsevol estratègia eficaç per abordar l'escassetat d'aigua. Les dades que ofereix la FAO proporcionen un bon punt de partida per millorar la gestió i la governança de l'aigua.
Les polítiques i la regulació tenen un paper central per impulsar la implementació de tecnologies i innovacions, ja que tenen la capacitat, per exemple, per fer que el finançament sigui més assequible o per desenvolupar programes de formació i assegurar unes avaluacions d'impacte ambiental correctes. Així mateix, cal fer una assignació adequada dels drets d'ús de l'aigua per garantir-hi un accés segur, equitatiu i sostenible, especialment per als més vulnerables.
De quina manera creu que la crítica situació conseqüència de la COVID-19 ha afectat o afecta els preus agrícoles?
Les últimes setmanes hem detectat un increment en els preus d'alguns commodities agrícoles. Continuem un 27 % per sota del pic més alt, del febrer del 2011, i l'índex de preus dels aliments de la FAO (FFPI) es va situar en 100,9 punts l'octubre del 2020, 3,0 punts (3,1 %) més que el setembre i 5,7 punts (6,0 %) més que el valor registrat fa un any.
El valor de l'octubre, d'altra banda, ha estat el més alt des del gener del 2020, i representa el cinquè augment mensual consecutiu. Aquests increments s'han produït a causa de grans compres de països grans. No obstant això, s'espera, atesos els bons pronòstics de producció mundial per al 2021 i les reserves mundials existents, que aquests preus tornin a la normalitat.