El bestiar vaquí pateix una "demonització en el discurs públic" pel seu potencial contaminant que no està justificat, un fet que s'estén a la resta d'espècies ramaderes extensives (oví i caprí), segons el consultor internacional en ramaderia i medi ambient Pablo Manzano.
En la seva participació en una taula rodona celebrada a la Cimera Mundial del Clima (COP25), Manzano ha defensat aquest dimecres que la ramaderia "no té tanta culpa com diuen del canvi climàtic" i aposta per actuar en les produccions intensives.
En aquest sentit, ha lamentat que l'acció política mundial s'estigui centrant en grans rumiadors com el vacum, per l'emissió de metà, i no en granges intensives: "S'està perdent el focus". En la seva opinió, això es deu al discurs que tendeix a culpar principalment de les emissions les produccions en extensiu.
Per a Manzano, les granges intensives fan servir més combustibles fòssils, la combustió dels quals emet diòxid de carboni que roman durant "milers d'anys a l'atmosfera", en contra del que li passa al metà.
El coordinador a Ecologistas en Acción de la campanya "Stop ganadería industrial", Daniel González, creu que la crisi climàtica està "molt relacionada" amb aquesta mena de ramaderia, "tot i que, en principi, es parli més d'altres sectors".
És partidari d'analitzar el model agroindustrial per "intentar revertir" la situació i "interrompre l'increment de la temperatura global". A més, veu oportú fer propostes "concretes" de models "alternatius" de producció, com el de "la ramaderia extensiva", per "evitar aquestes repercussions ambientals".
En la seva intervenció a la trobada, la portaveu de la coordinadora estatal Stop Ganadería Industrial, Rosa Díez, ha carregat contra la ramaderia intensiva: un model "molt contaminant" que "contribueix en gran mesura al canvi climàtic" i que al seu parer els països estan "fomentant" a través de plans "desmesurats i descontrolats".
Al seu entendre, l'intensiu "posa en perill el futur" de les zones rurals perquè té conseqüències "nefastes" per a la població en termes socioeconòmics, de salut pública o de qualitat de vida: "la ramaderia industrial és nociva i insalubre, no té res a veure amb el camp i no està arrelada a la terra, i a més genera poca ocupació i precària".
Per a Díez, Espanya "abraça amb gran entusiasme" aquest model productiu i fins i tot s'"ufana" del creixement de les produccions en intensiu, per la qual cosa considera que necessiten noves polítiques que facin un "canvi" del model productiu "que permeti un futur"