Les tècniques de millora genètica per produir tomàquets més saborosos o plantes resistents a les plagues necessiten una regulació específica i no la dels transgènics, argumenten els productors europeus, que alerten que la Unió Europea es quedarà enrere si no hi ha canvis a la normativa.
Els experts coincideixen en l'enorme potencial que ofereixen aquestes tècniques per respondre a reptes com el canvi climàtic o la necessitat de produir més aliments.
Aquesta problemàtica es va debatre en una conferència recent celebrada a Brussel·les, on representants dels pagesos van abordar les oportunitats que ofereixen aquestes tècniques, que han obert un debat entre els partidaris que es regulin com els organismes modificats genèticament (OMG), i els qui demanen una legislació més adequada.
Segons els productors, fer-ho d'aquesta manera implicarà llargs i costosos procediments, ja que els transgènics passen nombrosos controls de seguretat, cosa que, a més, en limitarà l'ús a les multinacionals i en deixarà fora les pimes. "A diferència dels OMG, que contenen un bocí d'ADN que prové d'un altre organisme i que s'ha introduït amb tècniques d'enginyeria genètica, en les tècniques de millorament fitosanitari no s'introdueix ADN de fora", explica a Efe el bioquímic i divulgador científic José Miguel Mulet.
Per a Mulet, investigador a l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de València, regular-les a través de la normativa de transgènics seria un error que demostraria un total desconeixement científic. Als Estats Units, on no se sotmeten a una regulació especial, ja es venen contreus editats, "per exemple, xampinyons que es conserven durant més temps", va explicar Mulet.
Aquest expert, ferm defensor dels transgènics, assegura d'altra banda que els OMG "no són perillosos per a la salut ni per al medi ambient", com ho demostra el fet que en trenta anys "no hem tingut cap problema". Segons explica, la campanya antitransgènics es remunta als anys 90, quan els grups ecologistes, amb la passivitat de la indústria europea, es van oposar a l'estatunidenca Monsanto, primera companyia que va posar en el mercat europeu un transgènic.
El secretari general del Comitè que agrupa les organitzacions agràries i les cooperatives europees (COPA-COGECA), Pekka Pesonen, va subratllar durant la conferència a Brussel·les que aquestes tècniques tenen un "paper fonamental" per fer una agricultura ecològica i que poden facilitar solucions a reptes com el canvi climàtic i la competència internacional.
D'altra banda, Garlich von Essen, secretari general d'Euroseeds, que representa el sector europeu de les llavors, va considerar que "Europa hauria d'abraçar la innovació del millorament de plantes i assegurar-se que no es queda enrere en el desenvolupament de noves plantes"