Les quotes plurianuals donaran més estabilitat al sector pesquer

28/11/2023

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha destacat que l’adopció de Totals Màxims de Captura (TAC) i quotes plurianuals per a algunes espècies a partir del 2024, que era un dels objectius principals de la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea (UE), aportarà més estabilitat a la gestió pesquera i permetrà una millor planificació empresarial als armadors. 

A la reunió, amb representants de la Confederació Espanyola de Pesca (Cepesca) i la Federació Nacional de Confraries de Pescadors (FNCP), el ministre ha assenyalat que l’impuls d’Espanya ha permès adoptar mesures al si de la UE per millorar el procediment de presa de decisions sobre les quotes pesqueres. Així, s’ha anticipat bona part del treball preparatori del Consell de Ministres que cada mes de desembre estableix les captures permeses per a l’any següent. 

Aquesta reunió és la primera d’una sèrie de trobades que el ministre mantindrà les pròximes setmanes amb representants dels sectors agrari i pesquer i amb les comunitats autònomes per intercanviar punts de vista pel que fa a la nova legislatura. “El nostre propòsit és mantenir el diàleg, la comunicació i l’intercanvi d’idees i propostes per gestionar els interessos d’Espanya d’una manera més positiva”, ha afirmat el ministre. 

Planas ha assenyalat que la iniciativa espanyola sobre canvis en el procediment per a l’establiment de TAC i quotes ha tingut molt bona acollida entre els Estats membres i que, fruit d’això, en aquestes setmanes s’efectua un treball tècnic ingent preparatori del Consell de Ministres que tindrà lloc a Brussel·les entre el 10 i el 12 de desembre. “És una negociació molt complexa en què estan sobre la taula poblacions i sectors molt amplis”, ha assenyalat el ministre, el qual ha destacat que, per primera vegada, el Consell començarà amb una proposta de compromís de la Presidència de torn. 

La Comissió Europea ja ha acceptat establir TAC enguany i quotes plurianuals per a diverses espècies (mòllera, merlà, abadejo, cigala i llenguado) a nou zones de pesca. El ministre ha destacat que, amb aquests avenços, Espanya deixarà la seva empremta en el Consell i s’ha mostrat confiat en el fet que aquestes millores repercutiran de manera positiva en el funcionament del sector pesquer comunitari. 

Segons Planas es tracta d’un pas molt important, el començament d’un procés que en els pròxims anys s’ha d’estendre a altres espècies en què sigui possible, en funció dels estudis científics de què es disposin sobre la situació de les poblacions i els caladors, com també les recomanacions que aquests recullin. 

El ministre ha informat Cepesca i FNCP sobre la situació actual dels interessos espanyols en les negociacions prèvies a aquest Consell de Ministres i ha destacat que, en el cas de l’Atlàntic, espera que es produeixin millores significatives per a algunes de les poblacions de més interès per a la flota espanyola, com el lluç i sorell sud i rap i galls en aigües ibèriques. 

Pel que fa al Mediterrani, el ministre ha assegurat que Espanya mirarà que s’eviti o limiti al màxim la nova reducció de dies de pesca que proposa la Comissió. El Govern espanyol aposta per unes altres mesures, com la selectivitat dels arts de pesca i l’enfortiment del mecanisme de compensació per aconseguir que es compleixin els objectius del pla plurianual de gestió del Mediterrani d’una manera equilibrada i progressiva, ha afirmat el ministre. 

Luis Planas ha detallat també el principi d’acord entre la UE i el Regne Unit que la Comissió ha anunciat fa cinc dies, amb bons resultats per als interessos espanyols, com també l’increment del 25 % en la quota de tonyina blanca assolida en el Consell de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT, per la seva denominació en anglès), que va tenir lloc la setmana passada. Igualment, ha destacat els resultats sobre possibilitats de pesca de la flota espanyola a l’Atlàntic Nord (NAFO) i Nord-occidental (NEAFC). 

A la reunió s’ha fet un repàs a la xarxa d’acords bilaterals entre la Unió Europea i tercers països, dels quals Espanya és el país que més se’n beneficia, perquè és el que obté més quantitat de llicències, especialment a les costes africanes i al Pacífic. El més important de tots, el de Mauritània, té prevista la celebració de la comissió mixta de seguiment la primera setmana de desembre. 

En els pròxims mesos cal avançar en les renovacions dels protocols amb Cap Verd, Guinea-Bissau, la Costa d’Ivori, el Senegal i Sao Tomé i Príncipe, que conclouen l’any 2024. Espanya, a més, ha informat el ministre, ha demanat a la UE tancar dos nous acords amb Angola i la República de Guinea, per als quals ja s’han dut a terme les avaluacions prèvies corresponents. 

En la trobada amb les dues organitzacions pesqueres, el ministre ha fet també balanç dels objectius de la Presidència espanyola de la UE, que acaba d’aquí un mes. Així, ha destacat que la Reunió Informal de Ministres que es va fer al juliol a Vigo va permetre acordar la necessitat de definir una estratègia comuna sobre la descarbonització i renovació de la flota i per millorar la capacitació dels armadors, tripulants i aqüicultors en la qual ja treballen les instàncies comunitàries. La reunió de Vigo també va obrir el debat sobre la necessitat d’habilitar nous fons comunitaris al marge de l’actual Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura (FEMPA) per afrontar el procés de renovació. 

Així mateix, el ministre ha destacat el camí obert per la Presidència espanyola sobre el reconeixement de la importància que els productes de pesca tenen en la seguretat alimentària i assegurar que tinguin una presència com cal en la dieta i el respecte a unes regles comunes perquè les flotes pesqueres competeixin en igualtat de condicions a tots els mars (level playing field). Aquesta línia de treball, escenificada a la reunió de directors generals de Pesca que va tenir lloc el setembre a Màlaga, tindrà continuïtat en la Presidència belga, que comença l’1 de gener de 2024, ja que l’ha incorporat entre les seves prioritats.