Mentre les poblacions de peixos es van recuperant en regions desenvolupades, els experts veuen alarmats com la pesca insostenible afecta sobretot els països pobres, per la qual cosa proposen controls més senzills i diàleg amb la població local.
L'especialista del Centre Nacional Patagònic de l'Argentina Ana Parma, formada en models de pesca industrial, es va adonar que havia de canviar d'òptica quan va entrar en contacte amb una pesqueria artesanal de vieires en una reserva de l'extrem sud del continent americà.
En aquesta zona, sense un historial de dades amb les quals es poguessin prendre decisions, va caldre crear una mesa tècnica en la qual participessin els pescadors i l'Administració. "A la primera reunió, l'associació de pescadors artesanals ens va dir que estaven disposats a fer el que els diguéssim. La meva resposta va ser que no sabíem què calia fer i que hauríem de trobar el millor mètode entre tots", afirma Parma a Efe a Roma, on se celebra aquests dies un seminari internacional sobre la sostenibilitat en la pesca.
Nadar en un buit d'informació és el que sovint els espera als experts que arriben a regions en desenvolupament per resoldre un problema, el de la sobrepesca, l'envergadura real del qual no es coneix.
Arran d'aquest exemple, Parma explica que els pescadors aviat van entendre que ells tenien moltes més dades i que "era qüestió d'articular aquest coneixement perquè la presa de decisions fos adequada". Conscient que no hi ha una única solució, insta a tornar el poder a les comunitats, involucrar-les en totes les etapes i permetre que accedeixin als recursos, donant suport a la capacitació a nivell local i l'adaptació a cada context.
Una situació diferent viu Carmen Fernández, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, que admet que la zona en què treballa, l'Atlàntic nord, és rica en dades pesqueres, que ja fa molts anys que es recullen amb detall. "Aquests mètodes requereixen molts recursos, un gran coneixement tècnic i la disponibilitat i el temps dels científics per fer els estudis, que són molt costosos", explica.
A les regions més desafavorides i on els recursos pesquers estan menys avaluats, considera que "podria ser més profitós centrar-se en mètodes d'avaluació que requereixin menys informació i menys coneixement tècnic".
Segons l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), un terç de les poblacions de peixos al món estava sobreexplotat el 2015, una tendència a l'alça que amaga comportaments contraposats.