L'any 2020 passarà a la història en el món del vi com l'any de la resiliència, i així ho va dir amb molt d'encert l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV). Aguantar, resistir, suportar... és el que va fer i segueix fent el sector vitivinícola a casa nostra davant les mesures limitadores i restrictives adoptades per frenar l'expansió de la COVID-19 en el canal d'Hostaleria i Restauració (Horeca), que representa, al menys en el nostre país, al voltant del 60% de tota la demanda de consum, i en els viatges i el turisme internacional, quan Espanya és una de les destinacions principals del món (el 2019 van arribar aquí 83.700.000 persones, un rècord, i es van gastar 92.337.000 euros. El 2020 van baixar un 77,3%, fins als 19 milions, amb una despesa de 19.740 milions d'euros, un 78,5% menys, segons l'INE i Mincotur).
Va ser i segueix sent aquest 2021 un dels sectors productius més afectats per la pandèmia, degut a la baixada de la demanda de consum per les restriccions, i la Comissió Europea denega fons addicionals de suport i es limita a dir que ja hi ha els gairebé 1.000 milions d'euros dels programes nacionals al sector perquè els governs actuïn en conseqüència, i deixa bastant oberta la finestreta per a la concessió d'ajuts d'Estat per si els primers no fossin suficients (cosa que els propis governs i les CA, en el cas d'Espanya, es resisteixen a utilitzar excepte en excepcions comptades davant la persistència d'altres prioritats socials i econòmiques més urgents).
El director general de l'OIV, l'espanyol Pau Roca, va recordar en la seva intervenció que els productors de vi han hagut d'afrontar i hauran de seguir afrontant una necessitat d'adaptar-se a la diversificació dels mercats i dels canals de distribució. La situació de la pandèmia de la COVID-19, ha assenyalat Roca, va afegir dificultats a un sistema ja de per si complex, en el qual només aquells que tinguin una conducta d'adaptació permanent podran mantenir-se.
Roca va ressaltar que estem davant d'un sector, el vitivinícola, "molt concentrat i, per tant, d'alt risc, i això ens demostra que la diversificació és necessària, començant pel consum", i l'OIV està treballant perquè sigui més universal. Va destacar que "Àsia, com a continent consumidor en creixement, constitueix un dels majors reptes per al món del vi."
L'any de la crisi de la COVID-19 va provocar una caiguda del 3% en el volum de vi consumit, lluny del desastre total, mentre que la producció de vi es va situar (encara sort) per sota de la mitjana per segon any consecutiu, i creiem que continuarà així aquest 2021 després de conèixer els greus perjudicis ocasionats per les gelades primaverals en dos dels primers països productors del món: França i Itàlia, que es faran notar en el balanç de la propera campanya 2021/22.
L'OIV va estimar que en el difícil 2020 el consum de vi va baixar prop d'un 3% i de 7 milions d'hectolitres, fins als 234 milions d'hectolitres, en comparació amb una producció, sense sucs o mosts, de 260 milions d'hectolitres, amb un lleuger augment de l'1% i de 3 milions en comparació amb l'any anterior. És a dir, una diferència de 26 milions, bastant "assumible" si tenim en compte altres derivacions, com la part destinada a sucs o mosts i a la fabricació industrial d'alcohols de boca i industrials i vinagres.