Aquesta és la conclusió a la qual han arribat investigadors de l'IRTA juntament amb altres investigadors de cinc països a partir de l'anàlisi de dades de pedigrí, verificats per marcadors, de 220 varietats d'ametlles. "Hem vist en l'www.nature.com/articles/s41438-020-00444-4" target="_blank" rel="noopener">estudi que els genotips dels 7 programes principals de millora de l'ametller del món segueixen dues línies principals de millora basades només en 3 varietats", assenyala l'investigador de l'IRTA i millorador de l'ametller, Ignasi Batlle.
A partir dels genotips que s'han fet servir en els 7 programes de millora principals als Estats Units, Austràlia, França, Israel i Espanya, l'estudi ha posat de manifest la pèrdua de variabilitat genètica i el desafiament cada cop més gran que això suposa per als programes de millora degut a l'ús repetit d'un número reduït de genotips fundadors.
La conclusió principal de l'estudi és que cal augmentar la variabilitat genètica actual en els programes de millora d'ametlles per assegurar-ne el guany genètic i el progrés continu de la millora.
"Pel que fa a la millora de l'ametller, se sabia poc sobre la seva variabilitat genètica en les poblacions reproductores actuals, malgrat que s'han informat diversos casos de depressió per endogàmia", assenyala Batlle.
Per obtenir informació sobre l'estructura genètica en els programes de millora moderns arreu del món, es van analitzar dades de pedigrí verificades per marcadors de 220 varietats d'ametlles i seleccions de millora. Es van calcular els coeficients de consanguinitat (ancestre comú), parentesc i la contribució genètica dels fundadors d'aquests genotips.
Els resultats han revelat dues línies genètiques convencionals basades en tres varietats: Tuono, Cristomorto (utilitzades en la millora al Mediterrani) i Nonpareil (utilitzat a Austràlia i als Estats Units). Els descendents de Tuono o Cristomorto comparteixen 34 descendents, mentre que Nonpareil en té 71.
El coeficient de consanguinitat mitjà dels genotips analitzats va ser de 0,041, 14 dels quals presentaven un coeficient de consanguinitat alt, superior a 0,250. Els programes de millora genètica varietal de França, Estats Units i Espanya van mostrar coeficients de consanguinitat de 0,075, 0,070 i 0,037, respectivament.
Segons la seva contribució genètica, les varietats cultivars modernes d'Israel, França, Estats Units, Espanya i Austràlia es remunten a un màxim de sis genotips fundadors principals. Entre el grup de 65 genotips portadors de l'al·lel Sf per a l'autocompatibilitat, el coeficient de parentesc mitjà va ser de 0,125, amb Tuono com a genotip fundador principal (24,7% de la contribució genètica total).
Aquests resultats afegeixen coneixement sobre les tendències que s'han seguit en la millora genètica de l'ametller durant els últims 50 anys i seran molt rellevants per al procés de presa de decisions en els programes de millora d'arreu del món.