Un cafè amb

Isabel Bombal. Directora general de Desarrollo Rural, Innovación y Formación Agroalimentaria

19/06/2020

Com va l'execució i els compromisos del Programa Nacional de Desenvolupament Rural (PNDR), que depèn directament del seu departament? Hi haurà problemes per executar la totalitat dels gairebé 240 M? de fons FEADER previstos al final del període?


Actualment, el Programa Nacional de Desenvolupament Rural ha executat prop de 90 M? de fons FEADER, cosa que suposa aproximadament el 40 % de la dotació per a tot el període de programació.


No és una execució gaire elevada si es compara amb altres programes de desenvolupament rural, però cal tenir en compte que la implementació va començar tard, el 2016. Des d'aleshores, el ritme d'execució s'ha anat incrementant exponencialment. Mentre que el 2017 es van executar al voltant de 12 M?, només durant el 2019 s'han superat els 41 M?. D'altra banda, el PNDR ja té compromès el 73 % de la dotació per a tot el període de programació, i encara queden tres anys per continuar executant tot el que s'ha programat.



Les actuacions del programa s'han vist inevitablement afectades per l'estat d'alarma decretat a Espanya el 14 de març passat. No obstant això, esperem que l'impacte d'aquesta pandèmia en l'execució del programa sigui moderat. Fins i tot amb aquest descens puntual el 2020, executaríem la totalitat dels fons FEADER assignats al PNDR el 2023.



Quines són les prioritat bàsiques o "línies vermelles" del seu departament per al pròxim període de programació? Es mantindran els PDR i la seva gestió, tal com avui els coneixem, o es preveuen canvis importants?


Mantenir els fons de la PAC en uns nivells similars als de l'actual període 2014-2020 és una de les prioritats del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Per a Espanya també és molt important garantir que les comunitats autònomes continuïn tenint un paper protagonista en el disseny i la gestió de les intervencions de desenvolupament rural, dins del Pla Estratègic Nacional que estem elaborant actualment.


és imprescindible que a la futura PAC es reconegui específicament el paper fonamental que tenen els joves i les dones rurals

També és imprescindible que a la futura PAC es reconegui específicament el paper fonamental que tenen els joves i les dones rurals en la vertebració del territori i, en conseqüència, que s'incorpori la perspectiva de gènere a l'hora de dissenyar les intervencions del pla estratègic de la PAC, com també respectar l'elegibilitat de les inversions en regadius sota compliment del pla de demarcació en vigor, tal com estableix actualment la Directiva Marc de l'Aigua.


Després del canvi de Govern hi va haver modificacions de plans o accions de tipus transversal que depenen de més d'un ministeri. En quina situació estan ara mateix pel que fa al que depèn de la seva Direcció, l'Estratègia per a la Digitalització del Medi Rural o l'Estratègia per al repte Demogràfic?


Després del canvi de Govern el juny del 2018, la Direcció General de Desenvolupament Rural, Innovació i Formació Agroalimentària va abordar el desenvolupament de l'estratègia de digitalització del sector agroalimentari i forestal i del medi rural, com un element de treball estratègic encaminat a l'objectiu general d'eliminar o reduir les barreres tècniques, legislatives, econòmiques i formatives existents per a la transformació digital del sector i del territori.


Aquesta estratègia se centra en tres objectius específics: reduir la bretxa digital, fomentar l'ús de dades com a motor d'impuls sectorial, i impulsar el desenvolupament empresarial i nous models de negoci. Aquesta estratègia va ser adoptada pel Consell de Ministres a finals del març del 2019. Actualment, està en curs el primer pla d'acció biennal, que inclou 40 actuacions amb un pressupost públic de 16 M?. El 70 % d'aquestes actuacions estan liderades pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, però també es recullen actuacions liderades per altres administracions públiques, com el Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme, l'entitat pública estatal Red.es i el mateix Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, entre d'altres.


Això es deu al fet que, a més d'actuar en l'àmbit competencial del nostre Ministeri, l'estratègia proposa actuacions que aproximen el sector agroalimentari, el forestal i el medi rural a la resta de polítiques públiques que influeixen en la transformació digital sectorial i territorial, i que desenvolupen diferents administracions públiques.


Pel que fa a l'Estratègia Nacional en el Repte Demogràfic, des de la meva Direcció General continuarem col·laborant amb la Secretaria General per al Repte Demogràfic del nou Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, com ja estàvem fent amb el Comissionat del Govern anterior, tot i que correspon ara a aquest nou departament ministerial liderar les feines que culminin amb l'aprovació formal d'aquesta estratègia nacional.



La seva DG va incorporar durant l'últim canvi de Govern el títol d'innovació. S'han superat totes les previsions de finançament dels projectes d'agroinnovació presentats pels grups operatius que es tenien?


La innovació és un instrument fonamental i una prioritat transversal per al sector agroalimentari i el medi rural. Dins d'aquesta Direcció General hi ha la Subdirecció General d'Innovació i Digitalització, que té entre les seves funcions fer el seguiment de l'Estratègia de Digitalització anteriorment comentada i el de les ajudes a la innovació del Programa Nacional de Desenvolupament Rural, entre moltes altres funcions relacionades amb innovació i digitalització.


Aquests ajuts permeten donar suport financer a la creació de grups operatius d'àmbit supraautonòmic, com també executar projectes innovadors per part d'aquests grups.

Actualment, amb dues convocatòries d'ajudes a la creació de grups operatius i dues convocatòries d'ajuts més a l'execució de projectes d'innovació, s'ha finançat la creació de 177 grups operatius supraautonòmics, per un import final de 7,2 M?,


I s'han concedit ajuts per executar 69 projectes innovadors d'interès general, per un import de 34,5 M?.


Aquestes convocatòries han tingut una gran acollida en el sector, com ho demostren les 385 sol·licituds rebudes. Per això, la dotació financera d'aquestes mesures s'han anat incrementant fins als 58,5 M? que s'han proposat en l'última modificació del Programa Nacional de Desenvolupament Rural (7,2 M? per a la creació de grups operatius i 51,3 M? per a l'execució de projectes d'innovació).


Actualment, es preveu publicar els pròxims mesos una última convocatòria d'ajuts a projectes innovadors dins del període actual de programació 2014-2020 per un import superior a 17 M?. Amb aquest ajut es podrà finançar l'execució de més de 30 projectes innovadors, que podran, a més, atendre necessitats específiques sectorials.


Com va la incorporació de joves a l'empresa agrària? Es preveuen canvis per flexibilitzar i millorar l'accés d'aquests col·lectiu al camp i impulsar la modernització de les seves explotacions?


Els joves i les dones rurals són un dels tres eixos prioritaris d'actuació d'aquest Ministeri per impulsar els territoris rurals, juntament amb el suport a la innovació i la digitalització del medi rural, i el regadiu sostenible.


Per afavorir la incorporació de les dones i els joves a l'activitat agrària, com també la dels emprenedors que diversifiquin l'activitat econòmica rural a través de la digitalització i les noves tecnologies, estem executant diverses mesures, entre les quals m'agradaria destacar les següents:



Dins dels treballs preparatoris del futur Pla Estratègic Nacional per a la PAC post-2020, des del Ministeri, en col·laboració amb les comunitats autònomes i les OPA, hem fet una anàlisi exhaustiva per identificar les necessitats dels joves i on s'havien de centrar els esforços per garantir-ne el manteniment i la incorporació a l'activitat agrària.
Mesures de fiscalitat per a joves que facilitin que s'incorporin a l'activitat agrària i s'hi mantinguin. En aquest sentit, durant el mes de febrer es va aprovar el Reial decret llei 5/2020 que millora l'impacte fiscal dels ajuts a la primera instal·lació de joves pagesos dels programes de desenvolupament rural.
Hem creat fa poc un grup focal d'experts d'accés a la terra, per buscar solucions concretes i possibles mesures per desenvolupar-les a escala nacional, i donar resposta, d'aquesta manera, a una de les dificultats principals detectades en la incorporació de joves a l'activitat agrària.
En matèria d'accés al crèdit, des del Ministeri estem treballant per introduir les modificacions necessàries per permetre que l'instrument financer de gestió centralitzada faciliti el finançament necessari i liquiditat als joves beneficiaris dels PDR autonòmics, més encara en aquesta situació de crisi sanitària i financera causada per la COVID-19.
A més, estem dissenyant un programa d'assessorament i intercanvi per a joves agricultors i ramaders en explotacions model, en col·laboració amb les OPA. Com a primera actuació d'aquest programa, a la meva Direcció General hem fet un estudi de les necessitats formatives de joves pagesos.

Voldria destacar també l'important suport financer que reben els joves dins de la PAC 2014-2020 i que, sens dubte, tindrà continuïtat en el període següent de programació, ja que els joves i el relleu generacional en l'activitat agrària són uns dels objectius principals d'aquesta política europea.



En política de modernització de regadius, competència que manté la seva DG, quines són les previsions a mitjà-llarg termini?


Durant els últims 20 anys, aquest Ministeri ha modernitzat, a escala nacional més de 550.000 hectàrees de regadiu, i ha beneficiat prop de 200.000 regants i les seves famílies, amb una inversió total propera als 2.000 M?, en un conjunt de més de 280 actuacions.


Donant continuïtat a aquest desenvolupament de polítiques en matèria de regadius, tenim a mitjà termini uns objectius clars d'actuació que responen a criteris de sostenibilitat i multifuncionalitat del regadiu.


Actualment, el Ministeri té en marxa 32 obres de modernització de regadius que suposen una inversió global de 266 M? i la modernització de prop de 50.000 hectàrees, que beneficiarà més de 12.000 regants de diferents comunitats de regants a tot el territori nacional.


Igualment, estem treballant en la prospecció sobre futures actuacions de modernització de regadius, en estret contacte amb les comunitats de regants, en gran part del territori nacional.



Sabem que a llarg termini queda un esforç molt important per fer i, per això, treballem en el Pla Director de Regadius, que establirà criteris clars de priorització i coordinació amb la resta d'administracions implicades per culminar amb èxit i eficiència les obres encara pendents, sempre tenint en compte la sostenibilitat ambiental com a principi rector de les nostres actuacions.



Per on aniran les modificacions que es volen incorporar a la llei de titularitat compartida de les explotacions agràries, a fi de donar un impuls al reconeixement del paper que tenen les dones en aquest sector?


En aquest àmbit, estem treballant en diferents fronts:



En la simplificació del procés d'alta de les explotacions agràries en règim de titularitat compartida. El MAPA ha detectat que les dificultats per dur a terme aquest procés estan desanimant moltes dones, per la gran quantitat de tràmits burocràtics necessaris. Per agilitzar-ho hem abordat amb totes les administracions implicades en el procés d'alta (tant de l'Administració General de l'Estat, amb diversos departaments implicats, com de l'autonòmica) una revisió d'aquest procés a fi de simplificar-lo i facilitar-ne a les interessades la tramitació. Actualment estem posant en marxa un projecte pilot amb 4 comunitats autònomes per fer servir la plataforma CIRCE (que coordina la Direcció General d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa, del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme) com a finestreta de les explotacions agràries de titularitat compartida.
En la millora d'incentius a aquesta figura per a les dones que s'hi acullin. Estem treballant amb l'Agència Tributària i la Tresoreria General de la Seguretat Social per trobar vies de millora en els avantatges que ofereix la llei de titularitat compartida, tant des del punt de vista fiscal com de cotitzacions a la Seguretat Social. Volem aconseguir que la titularitat compartida de les explotacions agràries resulti més atractiva per a les dones que exerceixen l'activitat agrària en el medi rural.
En la clarificació de la figura legal, per unificar criteris d'interpretació entre les administracions i donar-li visibilitat i difusió.