La globalització ha transformat la vida de milers de milions de persones. La població mundial amb accés a béns de consum és avui tres vegades més gran que a mitjan segle passat. Fins al 2050 creixerem en 1.500 milions i arribarem a més de 9.000 milions de persones. Les necessitats alimentàries augmentaran un 70 % respecte de les actuals. La terra conreable disponible, els últims 50 anys, s'ha reduït a la meitat pel que fa a la població i continuarà amb aquesta tendència. El Grup navarrès Ahedo, en la seva empresa de producció de llet La Travesía, va dur a terme el 2011-2012 un projecte amb el CDTI i el Govern de Navarra per investigar i innovar en la nutrició de la vaca, buscant optimitzar l'ús dels recursos naturals. La nutrició no tan sols és el cost productiu més gran de la llet, és també l'àrea amb més consum de recursos naturals. El projecte anomenat Dynamic Feeding optimitza els nutrients que cada vaca necessita cada dia i, per tant, fent més ús dels recursos naturals no només millora el rendiment econòmic, sinó que també es redueix l'impacte mediambiental. Punt de partida Els anys 80 va aparèixer en la producció de llet una tecnologia disruptiva en la nutrició de la vaca de llet: la ració total mesclada (RTM). Aquesta tecnologia ofereix a les vaques una dieta equilibrada en tots els nutrients les 24 hores del dia, barrejant els farratges amb els concentrats. Amb la RTM s'augmenta la ingestió, es millora la salut ?particularment la del rumen?, es fan servir nous ingredients a l'hora de dissenyar les dietes i augmenta, considerablement, la producció i la qualitat de la llet a les vaques. Aquesta tecnologia neix en un període on els recursos naturals eren il·limitats i de baix preu. Durant tres dècades la RTM va complir l'objectiu del mercat: maximitzar la producció sense tenir en compte els consums. Per assolir la màxima producció en un ramat es formula una RTM amb la màxima concentració energètica i proteica i amb uns nivells molt alts de micro- macrominerals i vitamines. Una altra tecnologia que ha impactat en el sector productiu és el nivell d'informació que es té de cada vaca. La vaca és l'animal més monitoritzat que hi ha. Es generen 20 dades "individuals" (IDB Individual Data Base) cada 8 hores, que suposen 1.800 dades al mes o 21.600 dades l'any. Aquesta informació permet localitzar els punts de millora, prendre decisions i fer canvis, i, posteriorment, valorar els resultats diàriament. De la nutrició estàtica, a la dinàmica La RTM ofereix a totes les vaques la mateixa dieta, independentment de les seves necessitats nutricionals, és per això que jo la considero una nutrició estàtica. Les necessitats nutricionals d'una vaca són diferents cada dia, dins del seu cicle productiu o lactació de 305 dies. Aquestes necessitats individuals estan determinades per la quantitat de llet que produeix, la qualitat d'aquesta llet (greix i proteïna), el pes de l'animal, l'edat, l'estat reproductiu..., fins i tot per la temperatura exterior i altres variables externes, com l'activitat de la vaca. Cada vaca genera una corba de necessitats i tenim tantes corbes com vaques al ramat. Amb la RTM es genera una infraalimentació en períodes curts i, sobretot i en períodes més llargs, es genera una sobrealimentació. La vaca perd molt pes en la fase inicial i guanya pes i diposita greix corporal en l'últim terç de la lactació, un període més llarg. Juntament amb el cost econòmic elevat que suposa treballar amb un mateix nivell alimentari per a totes les vaques, aquest desequilibri d'aportació també origina desajustaments corporals, que generen patologies en l'inici de cada cicle productiu. Si ajustem els nutrients a les necessitats individuals de cada vaca cada dia, estem treballant amb una nutrició dinàmica (Dynamic Feeding). Aprofitant les dues tecnologies esmentades, RTM i IDB, el software Optimazer processa tota la informació amb algoritmes i càlculs, per treballar amb una RTM amb menys densitat energètica i proteica, i oferir a cada animal una barreja de concentrats individual (BCI) que subministri, individualment i cada 8 o 12 hores, els nutrients que cada animal necessita per cobrir les seves necessitats després de menjar la RTM corresponent. Juntament amb el benefici biològic per a l'animal, econòmicament podem parlar d'un estalvi de 600- 700 grams de proteïna bruta al dia i 3 megacalories. Amb l'impacte econòmic positiu també hi ha un impacte mediambiental positiu. D'una llista de diversos elements químics que, administrats en excés, impacten negativament en el nostre medi, podem esmentar que es redueixen 100 grams de nitrogen i 35 grams de fòsfor per vaca i dia. Ens poden semblar números petits, però si els multipliquem per la població mundial de vaques lleteres, al voltant de 265 milions (font: FAOstat 2012) les xifres són desorbitants. Implementant la nutrició dinàmica, és a dir, individualitzant el maneig nutricional de les nostres vaques, podrem destinar desenes de milers d'hectàrees a produir més aliments i altres recursos per als humans, perquè no caldran per alimentar les vaques. Com a conclusió, aquest és un exemple més de qualsevol procés productiu que vulgui ser sostenible les dècades vinents. No n'hi ha prou amb produir molt i produir un bon producte, a més d'això el futur ens exigirà que sigui sostenible.
Des del 2007-08 el sector de la producció de llet va entrar en el mercat globalitzat, amb preus mundials tant de llet com d'ingredients amb una volatilitat que abans tampoc no existia. L'axioma del sector durant moltes dècades: "més producció, més beneficis" desapareix i el sector viu períodes de "més producció, més pèrdues". Apareixen mercats emergents com a grans consumidors de lactis i també com a grans consumidors de recursos naturals en desenvolupar i ampliar el seu propi sector de producció. La Xina i el sud-est asiàtic impacten molt en els mercats. Recursos que pateixen, sobtadament, canvis de fins a un 50 % en els preus o recursos que pateixen limitacions de disponibilitat en alguns períodes. Vivim una realitat on continua creixen la demanda, tant en aliments com en recursos. El món continua assedegat de llet, encara que la producció mundial s'hagi triplicat tenim un 14 % menys de llet produïda per persona que el 1960. Durant les últimes dècades s'han desenvolupat i implementat grans tecnologies en el sector productiu agroalimentari, i s'ha aconseguit triplicar en molts casos la producció. El nou repte del nostre futur immediat és un altre: "produir més amb menys". La ciència i les noves tecnologies han de prioritzar aquest objectiu sense trigar.