L'agricultura moderna busca optimitzar l'eficiència i la rendibilitat de les explotacions a través d'informació quantitativa. En els sistemes de secà locals, on s'observen variacions espacials en el rendiment dels cultius, la comunitat agrícola vol conèixer de quina manera varia el potencial productiu dins d'una mateixa parcel·la agrícola per definir el maneig que millor s'ajusta a cada zona. No obstant això, aquest potencial productiu s'ha avaluat tradicionalment amb models de simulació de cultius, que uniformitzen les condicions de la parcel·la, i ha ignorat les variacions espacials. Aquesta limitació afecta les relacions entre el que es simula i el que passa a l'escala de camp.
Amb l'objectiu de millorar les simulacions del rendiment, s'ha integrat la variació espacial en els models de simulació de cultius. Un equip format pel catedràtic emèrit de la Unitat d'Excel·lència María de Maeztu - Departament d'Agronomia de la Universitat de Còrdova (DAUCO) Elías Fereres i la Dra. Margarita García-Vila, juntament amb els investigadors de l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC (IAS-CSIC), l'enginyer Tomás Roquette Tenreiro, el Dr. José A. Gómez i el Dr. José A. Jiménez, ha estudiat l'ús potencial d'imatges satel·litàries per estimar el grau de cobertura de sòl i assimilar-lo en models de simulació per poder escalar prediccions de rendiment a l'escala de camp.
El grau de cobertura del sòl és l'àrea projectada de sòl que està coberta per vegetació fotosintèticament activa. Aquest paràmetre l'utilitzen alguns dels models de simulació per quantificar l'estat de creixement i desenvolupament del cultiu, i també, per calendaritzar-ne l'estat fenològic (si es troba en un estat vegetatiu o reproductiu). Així, "l'obtenció d'aquest paràmetre aporta no només informació quantitativa del grau de creixement del cultiu, sinó també informació que permet indirectament calendaritzar-ne la fenologia, i això és fonamental per calibrar correctament un model i té un gran potencial per simular el rendiment a l'escala d'una parcel·la agrícola on s'observi variabilitat espacial" assenyala Tomás Roquette Tenreiro.
Amb l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) mitjançant imatges satel·litàries es pot obtenir el grau de cobertura de sòl i la seva variació espacial i temporal. Aquest estudi proposa correlacions genèriques i de computació fàcil entre els dos factors per 13 cultius herbacis diferents rellevants en l'àmbit de l'agricultura espanyola i europea, com són el blat i el blat de moro.
Aquesta relació permet al model simular el creixement i el desenvolupament temporal del cultiu en diferents zones dins de la mateixa parcel·la. "Comptar amb una relació genèrica disponible entre l'índex de vegetació NDVI i el grau de cobertura de sòl per a diferents cultius permet fer una predicció més fiable dels rendiments del cultiu i de la seva variació espacial" apunta Margarita García-Vila, i això suposa "aplicacions potencials relacionades amb la gestió de riscos, assegurances agrícoles i sistemes d'avaluació d'explotacions" com refereix Tomás Roquette Tenreiro.
Els resultats d'aquest estudi es van validar de manera experimental en condicions de camp, i van presentar una incertesa similar al marge d'error actual en l'ús de recol·lectores de precisió. La col·laboració en aquest treball d'explotacions agrícoles locals com el Cortijo La Reina posa de manifest l'interès del sector en la millora d'aquest tipus de tecnologies i el seu valor potencial per a definir noves estratègies de gestió.