El sistema espanyol d'assegurances agràries combinades fa 40 anys aquest mes de desembre, com la Constitució espanyola. Després d'aquest temps, es pot donar per consolidat l'actual esquema assegurador del sector agrari a Espanya? En efecte, la llei que regula les assegurances agràries combinades fa ara 40 anys, i el sistema ja en fa un menys que es desenvolupa, és a dir, 39. Actualment abasta gairebé tots els riscos climàtics i epizoòtics que afecten les explotacions agrícoles, pecuàries i forestals, i s'ha convertit, des de ja fa molt de temps, en referència internacional, només comparable a les implantades als EUA i al Canadà, òbviament de més volum. Com a sistema de cooperació públicoprivada per a la garantia d'agricultors i ramaders i com a instrument de política agrària, està sobradament consolidat. D'altra banda, el sector agropecuari és molt dinàmic, i sempre sorgeixen noves necessitats o canvis en les cobertures existents. Totes les línies d'assegurança se sotmeten a revisió de manera contínua i hi ha adaptacions cada any. En l'última dècada, en tres anys ?2012, 2017 i 2018? s'ha produït un rècord de sinistralitat al camp i, per tant, d'indemnitzacions per abonar als assegurats. Preocupa aquesta situació? És la consequ?ència d'un canvi climàtic i els seus efectes sobre l'agricultura que ja no té volta enrere? És completament cert el fet que, després de quatre dècades, els pitjors anys estan sent els últims, i que els experts fa molt de temps que constaten un canvi en els patrons de comportament climàtic i que avisen que la consequ?ència és una proliferació de fenòmens extrems que ja estem observant, com onades de calor, sequeres molt severes, tempestes excepcionalment destructives i frequ?ents, inundacions i altres fenòmens meteorològics de gran magnitud. I això evidentment és preocupant. Lògicament, aquesta evolució té una repercussió directa en les collites, i les assegurances agràries són l'instrument clau per amortir les consequ?ències econòmiques derivades dels danys. L'adaptació del sistema d'assegurances a les noves circumstàncies és bàsica, i a més és necessària per garantir la sostenibilitat d'aquesta eina. La sinistralitat de les assegurances agràries va superar els 692 M? l'octubre del 2018, de manera que ha encadenat dos anys consecutius molt excepcionals Obligarà aquesta situació a apujar les primes de les pòlisses o s'hauran de buscar altres fórmules d'assegurament que facin prendre consciència a l'agricultor o al ramader de la necessitat de cobrir-se davant de l'augment constatat dels riscos aquests últims anys? Com he indicat abans, el procés de perfeccionament tècnic de les diverses línies d'assegurança és contínua, i cada any es treballa en l'adaptació del disseny a les condicions reals del conreu, a les característiques del risc, a la destinació de les produccions, a la mida i l'estructura de l'explotació, a les tècniques de prevenció del risc i, naturalment, també als resultats actuarials de l'assegurament. En aquest procés, es manté una estreta col·laboració amb les diverses comissions territorials d'assegurances agràries i amb les organitzacions professionals i cooperatives agràries. Ni un any de mals resultats ni tampoc dos de seguits no impliquen, necessàriament, un canvi brusc de tarifes, però naturalment, els resultats de cada any s'afegeixen a les sèries històriques i l'evolució en condiciona les taxes. És imprescindible que l'assegurança s'ajusti a les circumstàncies, però a més del preu hi ha altres variables en el disseny que s'han d'analitzar de manera conjunta. La millor opció no sempre és ajustar les primes. És solvent el sistema espanyol d'assegurances davant d'aquests alts índexs de sinistralitat? En aquests casos, com n'és, d'important, el paper que hi té el Consorci de Compensació d'Assegurances? Aquesta qu?estió és particularment transcendent per la "qualitat" del negoci: es tracta de riscos de naturalesa i potencial catastròfics, en els quals els índexs de sinistralitat són, a més d'elevats, molt volàtils i variables, i la ràtio sinistralitat/ primes oscil·la sobre el seu valor d'equilibri (el 100 %). Per això, la solvència del sistema com a tal passa per aplicar-hi tres pilars fonamentals: la cobertura dels riscos en coassegurança, a través d'un pool d'asseguradores (és inviable que s'assumeixi de manera individual, especialment tenint en compte que les entitats no poden seleccionar els riscos, sinó que els han d'acceptar tots); la constitució de reserves (anomenades d'estabilització), destinant excedents dels anys bons a compensar pèrdues en els de resultats negatius, i la reassegurança que, atesa l'excepcionalitat dels riscos, necessita ser potent i estable en el temps, que és el que ens garanteix a Espanya un reassegurador públic: el Consorci de Compensació d'Assegurances, que cobra especial importància en anys de tan elevada sinistralitat com el 2017 i el 2018. Fins ara la subscripció de les pòlisses continua sent voluntària. Arribarà el dia en què això canviï i que, per exemple, per poder cobrar les ajudes de la PAC o per poder percebre una altra mena d'ajudes públiques sigui obligatori assegurar-se mínimament? Actualment ja s'aplica el principi que "el que es pot assegurar no s'indemnitza", cosa que vol dir que només es concedirien ajudes per desastres no previstos en el sistema d'assegurances. Passar d'això a exigir l'assegurança com a requisit per a una altra mena d'ajudes podria ser més complicat, perquè en alguns casos l'assegurança té un cost elevat, fins i tot amb l'alta subvenció a la prima. És clar que això incentivaria l'assegurament, i sovint es posa sobre la taula, però en tot cas és alguna cosa que pertany a l'esfera de les competències de qui concedeix l'ajuda, i jo m'estimo més no entrar ni tan sols a recomanarho. Creu que el pagès professional, el que té l'activitat agrària com a base de negoci, considera l'assegurança agrària com un cost de producció més que cal afrontar en el conjunt dels costos d'explotació? Sí, i cada cop més. Ho reflecteixen les enquestes, però a més ho percebem clarament. Naturalment, hi ha diferències entre sectors productius i entre regions, però és comú a tots ells que l'agricultura i la ramaderia són activitats que es desenvolupen a l'aire lliure i que la incidència dels riscos climàtics és molt elevada. I això és tan important o més com més professionalment es desenvolupa l'activitat. Les organitzacions agràries han destacat l'eficàcia i agilitat en el peritatge i en el pagament immediat de les indemnitzacions per sinistralitat aquests últims anys. Contribueix el paper de la tecnologia a afavorir aquest compliment amb l'assegurat? Sens dubte. Tot i que hi ha més factors, és evident que els avenços tecnològics contribueixen en gran manera a fer que es puguin agilitzar els processos, tant en el cas dels peritatges i pagaments de sinistres com en molts altres aspectes de la gestió de les assegurances agràries. Però també vull destacar que aquests dos últims anys d'elevada sinistralitat Agroseguro, que és molt conscient de les dificultats que aquestes situacions causen als agricultors i ramaders, ha fet un gran esforç per planificar els peritatges de la manera més eficient possible i per anticipar al màxim el pagament de les indemnitzacions quan les circumstàncies ho han permès. També ha estat de vital importància l'ata professionalitat del conjunt dels pèrits i la seva disposició a la mobilitat geogràfica quan ha estat necessària per poder acabar les feines de taxació en el menor temps possible. Com valora el recent acord per millorar el fraccionament del pagament de les primes de les pòlisses de l'assegurança agrària? Tot el que vagi encaminat a facilitar l'accés dels agricultors i els ramaders a l'assegurança agrària és