S'aprova el Projecte de llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, la primera regulació sobre aquesta matèria que es promulga a Espanya, amb l'objectiu de reduir les deixalles d'aliments sense consumir i afavorir-ne un millor aprofitament. Durant l'any 2020, les llars espanyoles van llençar a les escombraries 1.364 milions de quilos/litres d'aliments, una mitjana de 31 quilos/litres per persona.
Amb la llei es volen fomentar bones pràctiques des dels productors primaris, en la fase de collita i recol·lecció dels aliments, fins als consumidors, a la llar o a bars i restaurants, ja que el malbaratament d'aliments es produeix al llarg de totes les fases de la cadena. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) estima que es desaprofita aproximadament el 30% dels aliments que es produeixen al món, que equival a uns 1.300 milions de tones anuals, i que gairebé la meitat de aquest malbaratament es produeix en la fase de postcollita i venda al detall.
La llei estableix que tots els agents de la cadena alimentària tenen l'obligació de disposar d'un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament. L'objectiu és que les empreses de la cadena facin un autodiagnòstic dels processos productius, identifiquin on es produeixen les pèrdues d'aliments, fixin mesures per minimitzar-les i es destinin a altres usos, per als quals es fixa una jerarquia de prioritats.
Aquesta jerarquia de prioritats és un aspecte essencial de la llei, i estableix una apel·lació en el destí que els agents hauran de donar als aliments per evitar-ne el malbaratament. La prioritat màxima serà sempre el consum humà, a través de la donació o la redistribució d'aliments.
El règim sancionador estableix com a falta greu no tenir un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, per a les qual preveu sancions que poden oscil·lar entre 2.001 i 60.000 euros, així com la segona o ulterior infracció lleu que suposi reincidència en el termini de dos anys.