El president de l'Associació Comercial Espanyola de fertilitzants (ACEFER), Juan Pardo, ha afirmat avui que "el futur dels fertilitzants passa per la biotecnologia, perquè la planta mengi millor i de manera més eficient". En una entrevista amb Efeagro en el III Congrés sobre Fertilització, que se celebra avui i demà a Madrid, Pardo s'ha referit a una altra de les qüestions de rellevància en el sector: la reducció del contingut de cadmi en els fertilitzants que recull la nova normativa europea, i que al seu parer "no es traduirà en un preu més alt per al pagès".
Pel que fa a la situació de la comercialització, ha explicat que després d'un primer semestre del 2019 amb un consum inferior de fertilitzants (en part per la sequera al cereal, que acapara entre el 60 i el 70 % de les vendes), "l'arrancada actual de la sementera, que comença amb uns pagesos que tenen molts menys diners, pot estar subjecta a una disminució de la demanda". Malgrat aquesta circumstància, ha pronosticat que "si la tardor arriba bé, amb pluja, i es pot sembrar, els pagesos continuaran fertilitzant igual" que en altres campanyes.
En referència a l'ús de la biotecnologia, Pardo ha explicat que "en fertilització va des del més simple, des de com es pot activar i millorar la flora microbiana del sòl perquè les plantes 'mengin' millor, fins a les modificacions genètiques dels conreus perquè en millorin la nutrició". Al seu parer, la biotecnologia pot ser que es tradueixi en la venda de menys volum, però de productes més eficacços.
ACEFER, patronal de la distribució de fertilitzants amb 65 associats, disposa de productes com la urea i els compostos químics inorgànics i, en menor mesura, els organominerals i els bioestimulants. "L'aplicació d'adobs orgànics és enormement local. El que fabrica fem el ven als veïns perquè el cost del transport és alt; en canvi, la urea que es fa servir al camp espanyol pot venir d'Aràbia Saudita ", ha detallat pel que fa a per què els membres d'ACEFER "estan més centrats en els inorgànics".
Sobre el Reglament comunitari 2019/1009 sobre fertilitzants que es va aprovar el juny ?i que no se aplicarà plenament fins al juliol del 2022?considera que és una "legislació laxa, molt oberta i poc concreta" a la qual cal "donar un vot de confiança", ja que la "Comissió coneix bé el mercat i l'agricultura europea". En aquest sentit, la Junta Directiva d'ACEFER ha decidit que sol·licitaran ser un dels "certificadors" de productes fertilitzants autoritzats pel notificador ?a Espanya previsiblement serà el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació? i per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC).
La nova legislació, que està en sintonia amb el Pla d'Acció de la Unió Unión Europea per a l'Economia Circular, pretén estimular el "reciclatge de residus industrials i urbans per al creixement de les plantes", ha recordat, després de referir-se als residus ramaders, "que ja es reciclaven al camp sense aquesta normativa". Al seu parer, el futur de la fertilització no dependrà tant del nou reglament com de "cap a on va el món", i el sector, "cada dia més professionalitzat i tecnificat", no deixarà de vendre "el que necessita la planta: nitrogen, fòsfor, potassi, micronutrients i microelements".
"Ara el sector està en la fase de fer que la planta mengi millor, i que no es malbarati ni es contamini amb emissions a l'atmosfera; aquesta és l'aposta, ja que contràriament a algunes acusacions, estem cuidant el medi ambient", ha defensat.I ha insistit en el fet que "la consumidora més gran de CO2 es l'agricultura" i els productors més grans no són el camp ni els fertilitzants, sinó la indústria, els cotxes o les calefaccions", entre d'altres.
">">