Ha estat vicepresident de l'Associació Europea de Zones de Muntanya i president de la Comissió de Despoblació i Repte Demogràfic de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, senador, diputat al Parlament de Catalunya i síndic del Conselh Generau d'Aran. El secretari general per al Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Francés Boya Alós, defensa que la recuperació demogràfica a l'Espanya buidada requereix transversalitat i una mirada holística, i que cada territori té necessitats i reptes concrets que es poden relacionar amb la transformació agrària, l'energia, el turisme o l'activitat forestal.
Conclòs el termini perquè les empreses interessades poguessin presentar una manifestació d'interès orientada a identificar i localitzar projectes solvents amb impacte per al repte demogràfic i la lluita contra la despoblació dins del Pla de recuperació, transformació i resiliència, quin és el balanç d'aquesta convocatòria del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i quines actuacions principals han proposat els actors interessats en els seus projectes?
En fem un balanç molt positiu. Hem rebut 4.200 projectes en què els ajuntaments i les empreses han posat en valor les seves prioritats en el desenvolupament local. Aquesta informació serà molt útil per dissenyar les convocatòries i conèixer les necessitats reals d'aquests municipis.
El pes dels projectes ha estat molt elevat, i també és notable la procedència dels projectes que tenen un origen municipal. Però és obvi que en la majoria dels casos són projectes que estan vinculats a les activitats pròpies d'aquests territoris i, per tant, relacionats amb el turisme,l'activitat forestal, l'accés a l'habitatge o la connectivitat telemàtica.
L'estatut dels petits municipis és una de les seves grans apostes per dotar de capacitat els municipis i les agrupacions locals per gestionar els recursos i els serveis. Quina és la seva idea sobre aquest estatut?
La proposta és modificar la Llei reguladora de les bases del règim local i generar un marc normatiu específic per a aquests ajuntaments amb l'objectiu de simplificar-ne la gestió, alhora que es garanteix la prestació dels serveis bàsics a la població.
El paper dels petits municipis és fonamental per retenir població al territori, i per això hem de facilitar la feina dels alcaldes i de les alcaldesses i empoderar-ne l'acció davant de la lluita contra la despoblació.
"La política de repte demogràfic té un model de multigovernança que ens permet consensuar les estratègies i valorar les mesures juntament amb les comunitats autònomes"
Vostè ha manifestat moltes vegades que les ciutats han d'entendre que sense el món rural no seran sostenibles. Considera que s'ha avançat en aquest enteniment en àrees urbanes o què creu que s'ha de fer perquè s'avanci en aquest sentit?
La veritat és que no hem avançat, però encara ens trobem en un moment molt incipient d'aquest procés, que inevitablement serà llarg. Per tant, hem d'establir els fòrums de diàleg i fer molta pedagogia sobre els reptes comuns que comparteixen el medi rural i l'urbà.
Sens dubte, sí que hem avançat en la difusió del debat i en el coneixement del conjunt de la societat dels problemes associats amb la cohesió territorial. La resta anirà arribant progressivament.
Quina opinió té sobre el fet que algunes comunitats autònomes, com Navarra, hagin posat en marxa iniciatives com el projecte denominat Mecanisme Rural de Garantia per identificar i proposar modificacions en la legislació actual amb la finalitat d'impulsar el desenvolupament de les zones rurals? Es podrien arribar a implementar disset polítiques diferents per a la gestió del món rural?
Tot el que siguin polítiques per millorar els contextos i la gestió és molt positiu. València ha posat en marxa el pla Avant i Castella-la Manxa desenvolupa una ambiciosa llei contra la despoblació? Per tant, totes les iniciatives poden i han de sumar en l'estratègia comuna. Encara més, hem d'aprendre els uns dels altres i veure quines polítiques han donat resultat i quines no.
En tot cas, per respondre a la pregunta, la política de repte demogràfic té un model de multigovernança que ens permet consensuar les estratègies i valorar les mesures juntament amb les comunitats autònomes i el conjunt de l'Administració General de l'Estat, de manera que la coherència de les iniciatives està garantida.
El sector financer, fonamentalment els grans bancs, s'ha anat deslocalitzant des de fa uns anys del medi rural, que avui afronta unes carències importants en aquest servei bàsic i fins i tot arriba a no tenir disponibilitat d'efectiu per falta de caixers automàtics. Quina és l'anàlisi que fa la Direcció General sobre aquesta realitat?
Efectivament, hi ha una cara i una creu d'aquests temps. El tancament i la pèrdua de determinats serveis és una evidència i, per sort, tenim una empresa pública com Correus que ja desenvolupa projectes en algunes províncies per pal·liar aquests dèficits.
La cara és la tecnologia i l'impuls que pot donar al món rural en tots els àmbits i, molt especialment, en la prestació de determinats serveis. Per això, ara el que és transcendent és preparar els territoris per a l'ús d'aquestes tecnologies i adaptar-les a les necessitats de la població rural.
En una de les seves intervencions en una comissió al Congrés dels Diputats va afirmar que la lluita contra la caiguda de la demografia i contra els problemes de cohesió territorial no era qu?estió d'un xàfec de milions d'euros, sinó més aviat d'una pluja fina que amarés el territori de manera permanent. Per a aquest canvi "climàtic" al món rural creu que cal un pacte d'Estat entre els partits polítics?
Els pactes d'Estat sempre són positius perquè impliquen un consens bàsic en una determinada matèria. El repte demogràfic requereix aquests consensos. Ara bé, des de l'àmbit executiu del Govern, tant si hi ha consens com si no n'hi ha, hem d'avançar i mirar de facilitar aquestes condicions de millora objectiva dels problemes.
Si alhora les geometries polítiques permeten assolir aquest consens, millor, perquè el que és evident és que les polítiques de les quals parlem requereixen un llarg abast i transcendeixen un govern o una legislatura.
La plataforma de joves Talent per al Futur li ha plantejat, entre altres reivindicacions, la necessitat que la banda ampla arribi a tots els racons, fiscalitat diferenciada, cohesió social i habitatge i també el que anomenen impuls del talent rural. Quines respostes té per a aquest col·lectiu la Secretaria General per al Repte Demogràfic del Ministeri?
Les respostes són les 130 mesures que ha aprovat recentment (consulteu-ne la informació a les pàgines Sabies que...) la Comissió Delegada per al Repte Demogràfic, on es recullen la majoria d'aquestes reivindicacions. Per tant, en aquest sentit som en el camí de fer realitat aquestes demandes.
"Sense la dona el medi rural no té futur, i precisament en aquest moment les que se'n van dels pobles són elles"
En què pot consistir aquesta fiscalitat diferenciada, que ara plantegen diverses plataformes i que vostè reclamava en la seva etapa com a president de l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya, esMontañas?
La fiscalitat és un debat recurrent i que cal tenir en compte. De fet, Castella-la Manxa ho preveu en la nova llei, que encara està en tràmit. En aquest cas, per a la deducció del tram autonòmic de l'IRPF, una cosa que pot tenir resultats positius com a al·licient per retenir i atreure població.
La fiscalitat empresarial és un aspecte més complex que cal abordar amb cautela. Així i tot, ens sembla que en primera instància hem d'assegurar les condicions estructurals i funcionals dels territoris, i ho farem amb el pla de mesures esmentat, a la qual cosa dedicarem tota l'energia.
Com aborda el repte demogràfic des de la perspectiva de gènere?
Doncs, amb una convicció total. Sense la dona el medi rural no té futur, i precisament en aquest moment les que se'n van dels pobles són elles. Per tant, cal millorar els serveis, l'atenció a la infància i a la gent gran i, en definitiva, facilitar els contextos vitals per evitar la pèrdua de població femenina.
Vostè s'ha plantejat deslocalitzar alguns centres estatals de grans capitals per traslladar-los a municipis petits. Posi un parell d'exemples d'aquests canvis.
Efectivament, és un procés complex però ja iniciat: els servidors de la Seguretat Social van a Sòria i un departament de digitalització de RENFE, a Terol.
Quins sectors són per a vostè els més estratègics en la recuperació demogràfica?
La recuperació demogràfica requereix transversalitat, de manera que hem de tenir una mirada holística sobre la realitat.
Però és cert que perquè millori la situació dels municipis amb caiguda demogràfica podem parlar d'un triangle virtuós on se situen les infraestructures, els serveis i l'ocupació.
A partir d'aquí, cada territori té necessitats i reptes concrets que es poden relacionar amb la transformació agrària, l'energia, el turisme o l'activitat forestal, per citar-ne alguns exemples.
Què està fent Espanya per donar més força al repte demogràfic en l'agenda europea?
Una feina molt intensa, tant des del Govern com des del Parlament Europeu. I és lògic que sigui així, perquè som els qui tenim els problemes més urgents. Per citar-ne un exemple, la política de fronteres que hem desenvolupat amb Portugal i pròximament amb França és un model per seguir a Europa.
En què ha canviat la pandèmia de la COVID-19 l'Espanya buidada?
Ha estat un impacte duríssim, igual que per a la resta del país. I tot i que és cert que el teletreball ha generat un moviment de persones cap al medi rural, persones que busquen qualitat de vida i contacte amb la natura, és aviat per saber si serà una tendència en el futur.
És possible que de la pandèmia en surtin algunes conclusions que siguin assumides pel conjunt de la societat i que comportin canvis en les maneres de viure i més especialment en la manera d'entendre la vida.
Destaqui només quatre de les 130 mesures que es van aprovar fa unes setmanes dotades amb 10.000 milions per fer front al repte demogràfic i garantir la igualtat a tot el territori.
La connectivitat i el procés de digitalització. La millora de l'habitatge i l'impacte sobre l'accés a aquest bé imprescindible. La digitalització de serveis bàsics com la salut o l'economia de les cures. L'impuls a una nova economia, sense oblidar sectors bàsics com l'agricultura o el turisme
La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va anunciar el 29 de març passat, durant la clausura de l'acte al Senat pel segon aniversari de la manifestació de l'Espanya buidada, que en breu convocarà el Fòrum Permanent per al Repte Demogràfic.
Amb aquest fòrum, amb el qual es pretén donar veu als actors locals, els acadèmics i els experts per avançar en cohesió territorial, "juntament amb les 130 mesures del pla de mesures, fem un salt qualitatiu en l'atenció als nostres petits municipis i en la convicció, per part de la societat, que aquest assumpte no és només de l'interès d'uns pocs", va subratllar Ribera.
En l'acte es va presentar l'Estudio de percepción de los avances en la España despoblada desde el 31 de marzo de 2019, impulsat per Next Educación, que reforça el canvi positiu cap a l'acció del Govern en matèria de repte demogràfic.