Per què el nostre país vol ser un dels primers a elaborar un Pla Nacional Estratègic sobre la futura PAC post 2020, quan encara hi ha tanta incertesa sobre la PAC? Els conceptes que es plantegen ara a la reforma de la PAC ?amb un nou model de compliment basat en plans estratègics nacionals? ja compten amb la unanimitat en el si del Consell, per la qual cosa pensem que perdurarà aquesta filosofia d'una nova PAC centrada no tant en els requisits com en el compliment d'objectius. Necessitem que la planificació de la reforma no es faci de manera precipitada. El primer pas, a nivell d'Estat membre, pot durar entre 18 i 20 mesos, als quals s'afegeix un altre període centrat en el procés de revisió de la proposta de cada país per part de la Comissió Europea d'entre 6 i 8 mesos i, posteriorment, hi ha d'haver un desenvolupament legislatiu a nivell nacional tant per part nostra com de les comunitats autònomes. Som un país que en matèria de PAC hem adquirit una experiència molt bona i podem ser exemple en la manera en què apliquem aquesta política, els terminis de pagament i els nivells d'execució, on el FEGA és també exemple de bona gestió i bona coordinació amb les autonomies. Estan totes les comunitats autònomes d'acord en què hi hagi només un pla estratègic? N'hi ha algunes, fonamentalment Catalunya i el País Basc, que s'han manifestat perquè el pla estratègic fos a nivell de cada comunitat autònoma, encara que la postura del Ministeri és molt clara: un sol pla nacional. Entenem que és positiu que hi hagi només un pla estratègic, i per primera vegada podrem posar sobre un mateix marc les mesures dels dos pilars d'una manera coordinada i sense detriment de les competències de les comunitats autònomes, que ja participen en les mesures del primer pilar, i en les del segon pilar seran les responsables de dissenyar-les i aplicar-les. Tindrem objectius comuns, coherents i consistents, de manera que siguin complementàries les mesures del primer pilar amb les del segon, cosa que ens exigirà un esforç de coordinació i cooperació més gran. Caldrà que tots anem al mateix ritme, que intentarà marcar aquest Ministeri. La futura PAC haurà de ser, sí o sí, més mediambiental i més sostenible, però perdran competitivitat els nostres agricultors i ramaders en els mercats per aquests condicionants i exigències més grans? Partim de la base que cal que la sostenibilitat es basi en la rendibilitat de les explotacions, i si no som sostenibles difícilment serem capaços de vendre els nostres productes. Com es pot donar més ambició mediambiental a la PAC? La CE proposa un sistema evolutiu, que consisteix bàsicament a incloure el pagament verd dins de la línia de base de la condicionalitat, amb algun element més que al MAPA creiem que encara és prematur considerar, com és el cas de l'eina de gestió de nutrients per fer una fertilització sostenible, perquè primer hem de fer formació i aprenentatge per ensenyar el pagès a fertilitzar bé. La resta d'elements són una evolució del greening actual, com la rotació, que és bona, tot i que hi inclouríem excepcions per a les petits explotacions que permetin al pagès adaptar-se a aquestes noves exigències. També hi ha una part que ens sembla interessant: els ecoesquemes dins del primer pilar, règims d'ajuda més basats en els incentius que no pas en el compliment de requisits. Per al MAPA és molt important que hi hagi opcions a l'abast de tots els pagesos, que totes les activitats trobin un estímul per fer aquest salt cap a una forma de produir més sostenible. Hi haurà prou fons per afrontar i desenvolupar l'Agenda Digital per al medi rural com una de les mesures importants per frenar el despoblament de les zones rurals? L'Agenda Digital és dins del marc de mesures que hem disposat al Pla Nacional de Desenvolupament Rural del període de programació actual. Té com a objectiu principal ajudar a reduir aquesta bretxa digital que hi ha entre el medi rural i l'urbà i que, efectivament, els negocis lligats a les noves tecnologies es puguin implantar en el medi rural i, amb això, la formació lligada a aquesta mena de nous negocis. Quina visió té de la crisi de preus actual i del caos comercial en què sembla que ha entrat el nostre sector citrícola? És una crisi multifactorial. En aquesta campanya rècord hem tingut una alta producció, amb 7,3 milions de tones respecte dels 6,6 milions de l'anterior, que ha produït una situació de desequilibri entre l'oferta i la demanda, amb dificultats de comercialització. A més, s'han produït alguns esdeveniments meteorològics addicionals, amb una tardor suau i amb pluges que van endarrerir uns dies la producció i que van provocar que s'encavalquin varietats i s'esfondrin els preus al final del període de producció; les pluges també han provocat fallades de qualitat, sobretot en les varietats extraprimerenques, i ha coincidit amb la cua de comercialització dels cítrics sudafricans, que per primera vegada han tingut un període més ampli per exportar a la UE amb un dret aranzelari reduït. "L'Agenda Digital tindrà continuïtat en la planificació estratègica dins de l'objectiu transversal de la futura PAC" No obstant això, aquestes quantitat exportades, 27.000 tones més entre el gener i el novembre respecte de l'any passat, no expliquen la situació de crisi del nostre sector, però sí el total del conjunts dels factors esmentats. Per això, cal fer una reflexió amb el sector per analitzar per què es donen aquesta mena de circumstàncies, que es repeteixen cada diversos anys quan hi ha collites grans, i les administracions haurem d'ajudar prenent les mesures que calgui dins de la PAC, com la que vam decidir el mes de desembre passat per obrir fins al març una quota de transformació de 50.000 tones de taronges i mandarines en sucs per repartir entre entitats caritatives. El citrícola és un dels sectors agroalimentaris menys organitzats del país. Com a exemple tenim a la Comunitat Valenciana 87 organitzacions de productors per controlar menys del 40 % del volum de producció comercialitzada, i les OP poden fer gestió de crisi sobre el 5 % del volum del que comercialitzin, per la qual cosa tindrien molta capacitat de regular el mercat si la major part d'aquesta producció estigués sota el seu control i a través d'associacions poguessin prendre mesures coordinades. A cap dels agents de la cadena de valor, inclosa la distribució (ASEDAS), no sembla que els hagi agradat la regulació del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme pel que fa a la "venda a pèrdues" i consideren que no servirà per donar solució a aquesta problemàtica. Es té la mateixa opinió des del MAPA? En aquest tema el Govern el que ha fet és cobrir el forat legislatiu que va deixar una sentència del Tribunal de Justícia de la UE el 2017, que instava a eliminar de la nostra Llei de comerç minorista la prohibició de la venda a pèrdues. El que s'ha fet amb el nou RD llei és restituir l'antiga situació prohibint la venda a pèrdues a Espanya, però dins de l'àmbit que ens marca la sentència i la pròpia normativa comunitària. Ara farem un seguiment de l'aplicació d'aquest RD Llei i, a la llum de l'experiència, veurem si cal adoptar mesures addicionals. Sabem que el sector agroalimentari volia anar més lluny, però en qualsevol cas és un pas endavant i necessari que ja es veurà si necessita altres mesures. Les exportacions agroalimentàries van acabar el 2018 en nivells similars als d'un any abans, amb vendes d'uns 50.000 M?. Reconeixent l'important esforç del sector aquests últims anys, no creu que depenem més del compte de les vendes a la UE i que competim en molts productes gràcies al format a granel d'escàs valor afegit? El nostre sistema agroalimentari s'ha de basar en tres eixos: qualitat, innovació i sostenibilitat, pels quals haurien de ser coneguts els nostres productes, ser-ne els senyals d'identitat. Dit això, aquests últims anys hem millorat molt "El nostre sistema agroalimentari s'ha de basar en tres eixos: qualitat, innovació i sostenibilitat" les exportacions i som molt competitius, però encara hem de millorar més en valor i prioritzarlo. Sens dubte, hi ha moltes produccions en les quals Espanya és molt competitiva i manté una bona posició en el mercat, com la fruita d'hivern, l'oli d'oliva, el vi... i encara tenim la possibilitat de millorar en la comercialització. La producció vitivinícola de la campanya 2018/19 s'ha acostat als 50 Mhl, amb un augment de la producció també en els nostres clients principals de la UE. Serà capaç el sector de poder gestionar una nova campanya, la 2019/20, que vingui amb volums de producció similars? Com a consequ?ència de la crisi del sector vitivinícola del 2014, es van posar en marxa dues mesures que han de servir de base perquè el sector afronti la conjuntura actual. La primera té a veure amb la informació. Amb la creació de l'INFOVI, el sector disposa d'informació mensual de l'evolució de les existències i de la comercialització de vi, de manera que pot anticipar les decisions d'acord amb l'evolució del mercat; aquesta informació no estava disponible el 2014, és a dir, ara es té una visió de conjunt per poder decidir. L'altra mesura va ser la creació de l'Organització Interprofessional del Vi d'Espanya. Ja han passat quatre anys des que es va crear, amb la qual cosa ja ha pogut acumular experiència per poder examinar la situació i, d'acord amb el Reglament de l'Organització Comuna dels Mercats Agraris, poder fer una proposta d'ajustament entre oferta i demanda. A aquest últim respecte, hi ha molts punts d'actuació i potser el principal sigui l'ajustament de la producció, l'aplicació generalitzada de contractes i els seus equivalents en les cooperatives agràries, de manera que hi hagi una veritable programació de la producció d'acord amb les necessitats del mercat, tot això, sens perjudici de pode recórrer a possibles mecanismes de gestió de crisi. Al sector productor i exportador d'olives de taula li semblen poques les compensacions pel tancament del mercat dels EUA a l'oliva negra espanyola i demana ajuts similars als que Trump dona al seu sector agrari per l'augment d'aranzels per part de la Xina als seus productes. El Ministeri ha mantingut un contacte permanent amb la Comissió Europea, en coordinació amb la Secretaria d'Estat de Comerç, per propiciar l'inici d'actuacions per part de la CE davant de l'Organització Mundial de Comerç, finalment anunciades fa uns dies. Crèiem que aquest era un pas important i necessari no només per defensar els interessos dels productors espanyols, sinó també per defensar la pròpia PAC. A més, el Ministeri ha sol·licitat per escrit a la CE l'adopció de mesures específiques de suport en favor del sector de l'oliva de taula com a consequ?ència del perjudici produït pels aranzels imposats per les autoritats nord-americanes. Finalment, d'entre les mesures sol·licitades, Brussel·les ha adoptat la concessió de 2,5 milions d'euros al sector per a mesures de promoció. El nostre punt de vista és que la resposta al sector ha de venir de la PAC i, per tant, des de la CE. Hauríem desitjat mesures més àmplies com demana el sector, per la qual cosa continuarem treballant amb la Comissió i amb els sectors per analitzar l'evolució de la situació i avaluar, així, la possibilitat de tornar a sol·licitar ajuts de més abast.