El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha assegurat avui que el futur de la seguretat alimentària dependrà de si s'aconsegueix un encaix adequat entre les polítiques agràries, ambientals i comercials que garanteixi una producció suficient i sostenible d'aliments i un trànsit fluid d'aquests aliments. Per fer-ho, ha ressenyat, seran essencials la recerca, la innovació, l'assessorament i les inversions per modernitzar les explotacions.
El ministre ha participat a Brussel·les en l'Agricultural Outlook Conference, un fòrum que organitza anualment la Comissió Europea per analitzar les perspectives agràries de la Unió durant la pròxima dècada. Planas ha intervingut en la sessió sobre transició cap a un sistema alimentari més sostenible, en la qual ha reiterat que la sostenibilitat només serà possible si hi ha rendibilitat, per la qual cosa s'ha d'entendre en un triple vessant: ambiental, econòmic i social.
Ha citat com a exemple el cas de l'horticultura intensiva en conreus sota hivernacle del sud-est espanyol, que fa servir el control biològic de plagues que, a més d'una manera de produir més segura i respectuosa amb el medi ambient, ha propiciat una rendibilitat superior de les explotacions.
Ha assegurat que és un procés que requereixi temps i esforç en recerca i innovació. En aquest sentit, les estratègies europees com "De la granja a la taula" o de biodiversitat, més enllà dels seus objectius quantitatius, marquen el camí que cal seguir, sens perjudici que s'hagin de valorar alguns aspectes a la llum de l'escenari actual derivat de la guerra a Ucraïna.
Avançar en les oportunitats de l'economia circular
A més, ha incidit en la necessitat d'avançar en el desenvolupament de les oportunitats que ofereix la bioeconomia i l'economia circular, que permet convertir problemes com la gestió dels residus en solucions en forma de nutrients per al sòl o producció d'energia.
El ministre ha recordat que Espanya és una potència agroalimentària, quart país productor de la Unió Europea i setè del món en valor d'exportacions que, entre l'octubre del 2021 i el setembre del 2022 (última dada disponible), van superar els 66.000 milions d'euros, i ha afirmat que aquest potencial es veurà reforçat al pla estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC).
A més del suport de la PAC, que fins al 2027 suposarà una injecció per a pagesos i ramaders espanyols de 47.724 milions d'euros de fons europeus, Espanya ha dut a terme diverses mesures i canvis normatius orientats a millorar la rendibilitat, la competitivitat i la sostenibilitat de les explotacions. Ha esmentat el nou marc regulatori amb lleis com la de la cadena alimentària, aprovada fa un any, i contra el malbaratament d'aliments (en tramitació parlamentària) o el nou marc normatiu en elaboració sobre ús de fitosanitaris i fertilitzants, i sobre benestar animal, o el nou sistema d'informació d'explotacions (SIEX), entre d'altres.
Luis Planas ha exposat algunes de les línies de treball en què Espanya té intenció d'avançar durant la presidència de torn de la UE, que li correspondrà en el segon semestre del 2023, d'acord amb les propostes de la Comissió Europea, com les noves tècniques de millora genètica, el reglament d'indicacions geogràfiques, la revisió de les normatives sobre benestar animal i l'etiquetatge d'aliments o el marc general dels sistemes alimentaris sostenibles.
En la seva intervenció a l'Agricultural Outlook Conference, Luis Planas ha apel·lat també a la necessitat d'incloure criteris de reciprocitat o clàusules mirall als acords comercials amb tercers països, de manera que els socis comercials de la Unió Europea apliquin a les seves produccions agroalimentàries les mateixes regles i estàndards que s'apliquen als nostres pagesos i ramaders.
Per aconseguir la seguretat alimentària, ha explicat el ministre, no n'hi ha prou amb tenir sistemes de producció sostenibles, sinó que cal preservar el bon funcionament del comerç internacional de matèries primeres i productes agroalimentaris. Així, s'ha referit a les dificultats que ha suposat la guerra a Ucraïna, que ha tensionat els mercats i ha posat en risc l'abastiment de gra i matèries primeres, especialment per als països menys desenvolupats.
També s'ha referit al paper clau que tenen a l'hora d'aconseguir sistemes més sostenibles, ja que les decisions de compra poden impulsar el canvi, si es tenen en compte productes més saludables o respectuosos amb el medi ambient o les condicions laborals.