Dues recerques de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) han demostrat que els ratpenats s'alimenten de la processionària del pi i d'altres plagues que afecten la vinya, per la qual cosa poden ser una solució natural contra aquestes plagues.
El grup de recerca de la UPV/EHU sobre els ratpenats ha publicat dues investigacions que demostren el potencial d'aquests animals: d'una banda, són diverses les espècies que s'alimenten de la processionària del pi i, alhora, han descobert que una sola espècie consumeix moltes de les plagues que assolen les vinyes, segons ha informat aquest dijous la universitat basca.
Des de finals del mes d'abril fins al setembre de l'any 2017 aquest equip de recerca va recollir excrements de ratpenats a la Rioja Alavesa. "L'anàlisi d'aquestes mostres ha permès constatar la presència de 55 plagues agroforestals als excrements del ratpenat de ferradura petit, 25 de les quals es consideren importants per als conreus", assegura Unai Baroja, investigador de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la UPV/EHU i autor de l'article.
Aquests resultats indiquen que els ratpenats s'estan alimentant de moltes de les plagues més importants de la regió.
La segona recerca, feta en zones forestals de la península Ibèrica, s'ha centrat en la processionària del pi, les larves de la qual afecten sobretot pins, avets i cedres. Aquest estudi també ha ressaltat el potencial d'aquests mamífers alats per regular aquesta plaga.
La processionària, a més d'afectar els arbres, és perillosa per a éssers humans i animals, a causa dels pèls urticants que la cobreixen. En aquest cas, es va analitzar la dieta de 10 espècies de ratpenats i es va descobrir que 7 espècies havien consumit la processionària.
Les dues recerques obren la porta a una solució natural per a les plagues, ja que si es conserven els ratpenats s'aconsegueix reduir l'ús de productes químics.
L'investigador ha criticat també la mala fama d'aquests mamífers: "la major part de les més de 1.300 espècies de ratpenats registrades al món són insectívores. Només una s'alimenta de sang de mamífers (ubicada a Amèrica), i rarament d'éssers humans. La mala fama d'aquests animals és infundada, al contrari: combaten les plagues d'insectes que assolen conreus i boscos, per la qual cosa resulten una opció rendible i gens tòxica"