Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea (UE) continuen negociant per acostar postures sobre el pressupost comunitari per als set anys vinents, el primer sense el Regne Unit, que divideix els països entre els partidaris de retallar fons i els que reclamen més ambició.
Els líders comunitaris celebren a Brussel·les la primera jornada d'una cimera extraordinària dedicada al marc financer plurianual, que s'allargarà fins al divendres i que, després de diverses hores de reunió, no ofereix garanties d'acord.
El president del Consell Europeu, Charles Michel, mantindrà reunions bilaterals amb els caps d'estat i govern dels diversos països durant la nit i la reunió a vint-i-set es reprendrà avui a les 10.00 hores.
La negociació del pressupost plurianual és tradicionalment una de les més aferrissades de la UE, però aquesta vegada s'hi afegeix la dificultat de la sortida del Regne Unit, un contribuent net ?hi aportava més del que en rebia? que deixa un forat de fins a 75.000 milions d'euros per al septenni.
L'import en disputa, tot i que alt en termes absoluts, és mínim si es compara amb la riquesa dels països en lliça i inferior al pressupost actual (2014-2020). La proposta que serveix de base per a la negociació, elaborada pel president del Consell Europeu, Charles Michel, planteja una dotació d'1,09 bilions d'euros, l'equivalent a l'1,074 % de la renda nacional bruta (RNB) conjunta dels Vint-i-set, mentre que el pressupost nacional d'un país de la UE equival de mitjana al 46 % de la riquesa.
La disputa central gira al voltant de rebaixar-lo a l'1 %, com demanen els més austers o elevar-lo fins a l'1,11 % ?l'import que va proposar la Comissió Europea?, al qual s'aferren els defensors de les polítiques agràries i de cohesió. La diferència entre un extrem i l'altre són uns 112.000 milions d'euros.
Els líders van arribar a la cimera enrocats en les postures que han esgrimit els últims dies, cap d'ells satisfet amb el pla de Michel. Holanda, Dinamarca, Suècia i Àustria han format un bloc per negociar amb dues demandes: reduir el pressupost a l'1 % de la renda conjunta i mantenir els reemborsaments que reben en la seva contribució per aportar més del que reben. La proposta de Michel planteja eliminar aquestes devolucions de manera progressiva.
Setze països més, sobretot de sud i de l'est, Espanya inclosa, rebutgen les retallades previstes als fons de cohesió ?destinats a fer que les regions més pobres s'acostin al nivell de les riques? i en les ajudes a l'agricultura.
En arribar a la cimera, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va considerar el pla de Michel "altament decebedor" perquè "redueix de manera força important polítiques fonamentals per a Espanya", en referència a la retallada del 14 % en agricultura i del 12,1 % en cohesió.
El president francès, Emmanuel Macron, va defensar una política agrària "ambiciosa" i donar més múscul al nou Fons de Defensa Europeu, alhora que va rebutjar del tot les devolucions. "Cal ser coherents. No podem dir en un moment donat que volem més ambició i el dia en què s'hagin de posar els mitjans dir que no hi som", va afirmar.
Alemanya, el contribuent més gran al pressupost és més a prop dels qui reclamen uns comptes de l'1 %. La cancellera, Angela Merkel, va criticar que la proposta de Michel exigeix massa d'aquests països, però va assegurar que el seu país serà "actiu" per trobar un acord.
L'encarregat de forjar-ho és el president del Consell Europeu, que ha optat per mantenir només una breu trobada a vint-si-set i després ha iniciat una ronda de reunions bilaterals amb els líders de cada país. Ja abans que comencés la cimera, Michel havia mantingut una trobada conjunta amb Merkel i Macron, i també amb els líders d'Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca.
La primera ronda de contactes bilaterals ha permès "entrar en matèria" amb la idea d'assolir compromisos i "adaptar" la proposta de Michel, encara que de moment "totes les opcions estan obertes", indiquen fonts europees. Les reunions bilaterals es podrien allargar durant tota la nit i contribuir a elaborar una nova proposta negociadora, tot i que de moment no han generat avenços, segons fonts diplomàtiques.
Tot i que les possibilitats d'arribar a un acord són molt baixes, la cimera continuarà almenys el divendres, i donarà als líders comunitaris l'oportunitat de vendre internament la fèrria defensa dels seus interessos nacionals a Brussel·les.
El pressupost 2021-2027 estarà marcat pel Brexit, que deixa un forat d'uns 75.000 milions d'euros per als set anys, i per la necessitat de finançar noves prioritats, com la lluita contra el canvi climàtic, la digitalització o la gestió de la seguretat i la immigració.
El resultat de les negociacions definirà l'ambició futura d'una UE minvada en un entorn global creixentment hostil, insisteixen a la Comissió i el Parlament europeus. I no obstant això, els comptes que sortiran de les negociacions seran, tret de sorpresa, inferiors als del 2014-2020