La Comissió Europea va presentar una nova edició del seu Eurobaròmetre, dedicat en aquesta ocasió als europeus, l'agricultura i la PAC, després de realitzar 26.512 entrevistes als 27 estats de la UE (1.001 a Espanya) de forma presencial entre el 21 de febrer i el 20 de març. No es va tractar només d'una àmplia enquesta sobre el coneixement que tenien i sobre què pensaven els ciutadans europeus sobre la Política Agrícola Comuna (PAC), sinó també sobre el paper de l'agricultura en la seguretat alimentària i el canvi climàtic.
Un majoritari 60% dels enquestats va considerar que a la UE, l'agricultura i les àrees rurals són molt importants per al nostre futur (63% a Espanya), quatre punts més que en l'enquesta que es va fer el 2020, i un 35% (igual a Espanya) va considerar que era força important (+5 punts a Espanya).
En preguntar quines creien que haurien de ser les dues responsabilitats principals dels agricultors en la nostra societat, la meitat dels europeus (i espanyols) va considerar que proporcionar aliments de bona qualitat, sans, segurs i sostenibles, seguit en un 29% que va dir que garantir el benestar dels animals (26% a Espanya).
També van respondre que era garantir el subministrament estable d'aliments a la UE en tot moment (26%, UE; 17%, Espanya), protegir el medi ambient i fer front al canvi climàtic (24%, UE; 20%, Espanya), abastir la població amb una varietat de productes de qualitat (22%, UE; 21%, Espanya), encoratjar i millorar la vida al camp (19%, UE i 23%, Espanya) i generar creixement i ocupació a les àrees rurals (19%, UE; 27%, Espanya).
L'opinió sobre un subministrament estable d'aliments va guanyar terreny a 22 dels 27 països de la UE, amb increments de 10 punts percentuals sobre l'enquesta del 2020 en sis (Finlàndia, Lituània, Suècia, Grècia, Itàlia i Espanya).
El que més valoren els europeus a les zones rurals és el medi ambient i el paisatge (32%, molt bé, 53%, força bé), les instal·lacions educatives (11% molt bé i 44%, força bé), l'accés a activitats d'oci i cultura (12% molt bé i 42% força bé), l'accés a connexions d'Internet d'alta velocitat (13%, molt bé; 38%, força bé), els serveis sanitaris (11%, molt bé i 39%, força bé), les infraestructures de transport per connectar-les amb ciutats (qualitat de les carreteres i el transport públic) (10% molt bé; 40% molt bé) i, finalment, les oportunitats de treball (8% molt bé i 29%, força bé).
Per contra, no eren de la mateixa opinió i valoraven força malament o molt malament les oportunitats de treball (43% i 15%, respectivament); les infraestructures de transport per connectar amb les ciutats (35%, força malament i 13%, molt malament); els serveis sanitaris (34% i 12%), així com l'accés a Internet d'alta velocitat (29% i 11%); les activitats de lleure i cultura (33% i 8%); instal·lacions educatives (32% i 7%) i, finalment, medi ambient i paisatge (10% i 2%).
En el cas d'Espanya, amb majoria de molt bé i força bé hi havia medi ambient i paisatge (36% i 46%, respectivament) i les instal·lacions educatives (12% i 34%). S'igualava el percentatge al 50% l'accés a Internet d'alta velocitat (31%, força malament i 13%, molt malament, davant del 12% molt bé i 32% força bé); les infraestructures de transport (35%, força malament, i 13%, molt malament, davant del 12%, molt bé i 36% força bé), i, en canvi, eren majoria les respostes de força malament o molt malament en oci i cultura (39% i 10%); serveis sanitaris (40% i 13%), i oportunitats de treball (41% i 29%).