Un grup d'investigadors ha identificat una tercera variant gènica en la raça ovina rasa aragonesa associada a la prolificitat (nombre de bens nascuts per part) i encara no descrita fins al moment en cap grup a escala mundial dins del projecte PIRINNOVI.
L'equip de recerca el formen membres del Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA), la Fundació Agència Aragonesa per a la Investigació i el Desenvolupament (ARAID), l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària (INIA) i l'Institut de la Investigació Agronòmica a França (INRA), en col·laboració amb UPRA-Grupo Pastores.
Segons informa l'Executiu aragonès, l'investigador de ARAID Jorge H. Calvo, de la Unitat de Producció i Sanitat Animal del CITA, és qui ha liderat els estudis genètics que han portat a aquest descobriment dins del projecte PIRINNOVI, que és un projecte POCTEFA 2014-2020 cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), de cooperació franco-espanyola i coordinat per la investigadora del CITA Belén Lahoz.
A la raça rasa aragonesa s'ha demostrat que un dels factors que més intervenen en la sostenibilitat econòmica de les explotacions és el nombre de bens venuts per ovella i any. Per això, el 1994 es va posar en marxa un programa de millora genètica per incrementar-ne la prolificitat, que va suposar que els anys 2007 i 2019 es detectessin dues variants gèniques (ROA i Grivette) en un gen major lligat a la prolificitat.
En aquest sentit, dins del projecte PIRINNOVI es va plantejar buscar variants gèniques associades a un increment de l'eficiència productiva dels animals, que tindrà implicacions en la millora de la sostenibilitat de l'activitat ovina.
Aquests estudis han evidenciat l'existència d'una tercera variant gènica associada a la prolificitat, anomenada ROA2, amb la qual cosa la rasa aragonesa esdevé una de les poques races mundials en què estan segregant conjuntament tres variants gèniques associades a la prolificatat.
La caracterització d'aquesta nova mutació ha mostrat que les femelles que en són portadores tenen una prolificitat intermèdia entre les altres dues variants, i es poden seleccionar com a reproductors animals portadors d'una variant o una altra segons l'objectiu de selecció i les necessitats de l'explotació.
La importància del sector oví va més enllà de l'àmbit econòmic, i abasta també importants aspectes socials i ambientals. La capacitat d'aprofitament de recursos de pastura de zones marginals contribueixen a l'assentament de la població rural, i evita el despoblament de les zones més desafavorides.
En concret, a Aragó crea l'oportunitat de ser una alternativa laboral en zones rurals difícils, fent servir races autòctones que suposen un patrimoni genètic i cultural únic, i que estan més ben adaptades al territori en què s'exploten.
A més, la ramaderia proporciona uns serveis ecosistèmics únics, com són el manteniment del paisatge agrari, la prevenció d'incendis forestals, la conservació de la biodiversitat, etc.