Nanomel és un nou sistema de tractament d'aigües residuals en biofiltres amb nanopartícules de melanina procedent de llevats negres, un grup de fongs que habiten ambients extrems (extremòfils) i que es poden cultivar a partir de diferents tipus de residus orgànics.
El resultat és una tecnologia potencialment més eficient i de menor cost que els tractaments que hi ha actualment.
L'activitat humana contamina diàriament 2.000 milions de metres cúbics d'aigua al dia, que contenen entre 300 i 500 tones de metalls pesats. Les indústries químiques, farmacèutiques, tèxtils, agroalimentàries, etc. generen aigües residuals contaminades el tractament de les quals és difícil, car i no 100% eficient, i en molts països causen un problema de salut de primer ordre.
www.linkedin.com/in/cristy-medina-armijo-33a5b620/?originalSubdomain=es" target="_blank" rel="noopener">Cristy Medina, doctoranda a l'IRTA, està desenvolupant, en la seva tesi doctoral, una nova tecnologia basada en l'ús de melanina fúngica, algunes de les característiques de la qual són que és molt resistent a condicions fisicoquímiques extremes de qualsevol tipus, té una gran capacitat d'adsorció de metalls pesats i és un material orgànic natural.
L'ús de Nanomel, un nanomaterial d'origen natural i d'alta eficiència, suposaria reduir el consum energètic i d'aigua a les plantes de tractament.
Per a fer-ho, s'estan estudiant diferents residus orgànics, com el most i la closca del cafè, com a substrat per al creixement de la biomassa fúngica de la qual s'extraurà la melanina, i de la qual s'obtindran les nanopartícules que seran immobilitzades en el biofiltre. "La funció de les nanopartícules és la de captar els metalls pesats i bioestimular els microorganismes per augmentar-ne el metabolisme i ser més eficients a l'hora de segrestar-los", assenyala Cristy Medina.
Amb això, les indústries contaminants podrien depurar i reutilitzar les aigües residuals generades en el procés industrial i revalorar així els metalls pesats que queden atrapats en la melanina, per un cost menor i amb un estalvi significatiu d'aigua.
Aquesta investigació, desenvolupada en les instal·lacions de l'IRTA amb la col·laboració d'investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) es troba en fase de desenvolupament laboratorial i en recerca de finançament públic o privat, tant per a l'escalatge posterior com per a la possible patent.