A hores d'ara el que s'ha de pagar pels aliments que es compren és el que més amoïna als consumidors europeus, índex que s'ha incrementat molt respecte de fa uns anys i esdevé el factor determinant que més influeix a l'hora de decidir comprar, força per davant del gust.
Gairebé la meitat dels enquestats considera també important la seguretat alimentària i fins el 41 % dels ciutadans de la UE dona per fet que els aliments que compren són segurs.
Aquests són alguns dels resultats que es desprenen de l'Eurobaròmetre 2022 sobre seguretat alimentària de la UE, publicat el 28 de setembre passat per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA/EFSA), encara que el treball de camp s'hagi dut a terme entre març i abril d'enguany. D'aquí es podria inferir que la preocupació sobre els costos i preus dels aliments ha anat a més, partint del fet que és la quarta enquesta d'aquesta mena que es fa des del 2005.
Sobre la base de l'enquesta efectuada entre prop de 27.000 persones a tots els Estats membres de la UE, es presenta una imatge evolutiva de la manera en què els europeus trien els aliments, sobre la seva conscienciació i les seves inquietuds en matèria de seguretat alimentària i sobre a qui recorren per obtenir informació relativa a qüestions de seguretat alimentària.
Quan als enquestats se'ls demana quins són els aspectes més importants quan compren menjar, la resposta majoritària (54 % a la UE) és el cost, seguit del gust (51 %) i de la seguretat alimentària (46 %). En el cas dels enquestats espanyols, fins un 63 % afirma que el que preocupa és el cost per a la butxaca; un 52 % el gust i un 51 % si el consum de l'aliment comporta cap risc o no.
Menys de la meitat (46 %) dels europeus i un 41 % dels espanyols sembla que també els amoïna l'origen geogràfic de l'aliment; un altre 41 % (45 % a Espanya), una qüestió que ha de decidir Brussel·les d'aquí a finals d'any tocant a l'etiquetatge dels envasos com és el contingut nutricional (vitamines, proteïnes, sucres o greixos).
En molt menor grau, preocupa també l'efecte dels aliments que consumeixen sobre el medi ambient i el clima (per exemple, "la petjada de carboni"), potser perquè això s'entén menys ?amb prou feines un 16 % en el cas dels europeus i un 10 %, en el dels espanyols. La mateixa pel que fa a principis ètics i creences (religió, si compleix estàndards de benestar animal, etc.), amb prou feines un 15 % i 5 %, respectivament.