Des de les aigües gelades de l'Àrtic fins a les tropicals del Carib o les amables del Mediterrani, mars i oceans del món s'enfronten als mateixos problemes de destrucció de la biodiversitat, contaminació i sobreexplotació, als quals la COP25 mirarà de fer front amb mesures concretes.
Malgrat la immensitat de la superfície coberta per les aigües marines ?prop del 70 % del planeta?, l'equilibri és cada vegada més delicat i afronta riscos tan importants com la pujada del nivell i de la temperatura, que el 2018 van assolir xifres rècord segons dades de l'Organització Meteorològica Mundial.
Aquests impactes afecten de moltes maneres les grans masses d'aigua, "els seus patrons de distribució i reproducció, l'acidificació, la destrucció dels ecosistemes" ha assegurat a Efe Javier López, responsable de Pesca de l'ONG Oceana a Europa, qui adverteix que "ja hem comptabilitzat 400 zones considerades completament mortes per culpa de la contaminació, una àrea equivalent a la mida del Regne Unit".
Prova de la fragilitat dels ecosistemes marins és la recent catàstrofe ecològica del mar Menor a Múrcia, on el mes d'octubre passat van aparèixer tones de peixos morts després d'un episodi de pluges torrencials que, combinat amb l'abocament indiscriminat durant decennis de sediments i restes orgàniques procedents de l'agricultura intensiva i d'una costa molt urbanitzada, va col·lapsar la flora i la fauna deixant-la literalment sense oxigen.
Jordi Camp, investigador de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC d'Espanya, va definir la zona com un mar "més que moribund", i la veritat és que el Mediterrani és un dels mars més vulnerables per a la crisi climàtica i, segons la FAO, el més sobreexplotat del món, ja que el 80 % dels seus recursos s'estan extraient per sobre del nivell de recuperació.
Institucions com la Unió pel Mediterrani o el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient han alertat que la seva conca va registrar un augment de temperatura d'1,5 graus respecte de l'era preindustrial i preveuen que els anys vinents pateixi cada vegada més onades de calor, més sequeres i també més pluges torrencials, i tot això derivarà en efectes socioeconòmics i mediambientals greus.
En el cas d'altres mars i oceans, com l'Àrtic, l'escalfament en principi no hauria de ser tan negatiu, ja que la progressiva reducció de gels milloraria les rutes de navegació i facilitaria l'explotació dels recursos naturals, però això pot generar conflictes pel control d'aquests recursos a més d'altres problemes alternatius, com la fosa de la capa de permafrost.
El Bàltic, el Carib, el mar del Nord..., bona part dels ecosistemes marins estan afectats per amenaces semblants: la contaminació ?de plàstic, metalls pesants, aigües fecals, residus agrícoles, abocaments petroliers o altres?, la sobreexplotació pesquera ?segons fonts d'ONG especialitzades, el 33 % dels recursos pesquers globals, de mitjana, estan sobreexplotats? i la destrucció de biodiversitat ?per alteracions d'ecosistemes, tràfic marítim intens, proliferació d'espècies invasores o altres causes.
Davant de tots aquests problemes, a la COP25 la Unió Europea intentarà ser un exemple de conservació marina amb normatives com la Política Pesquera Comuna, que busca desterrar la sobreexplotació pesquera, o la Directiva sobre Estratègies Marines, l'objectiu del qual és que els mars assoleixin l'anomenat bon estat ambiental per a l'any que ve.
Espanya també hi aportarà el seu granet de sorra, amb experiències com el LIFE Intemares, que busca consolidar i ampliar els espais marins de la Xarxa Natura 2000, i també millorar el coneixement del litoral amb una exploració i descripció d'una precisió fins ara inèdites.
Com explica López, a la cimera de Madrid "esperem assentar les bases per introduir definitivament mars i oceans en la discussió ambiental", amb mesures com la protecció d'un mínim del 30 % de sistemes marins, la moratòria per explotar recursos miners i fòssils o reduir contaminants abocats als mars.