Ramaderia

Consum de carn i desenvolupament del país

21/10/2019

Ofereix una varietat de productes el consum dels quals està vinculat al grau de desenvolupament de cada país, segons els experts.


La recomanació no hauria de ser la mateixa per als països d'ingressos alts o mitjans, on es concentra el terç de la població mundial amb sobrepès, que per a les economies més pobres i colpides per la desnutrició crònica. Àfrica, per exemple, perd l'11 % anual del seu producte interior brut pels problemes de creixement infantil, va precisar el subdirector general d'Investigació de l'Institut Internacional de Recerques Pecuàries (ILRI), Iain Wright, qui va propugnar adaptar les solucions als "diferents estatus nutricionals".


Després de participar en un acte a l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), Wright va recalcar a Efe que molta gent consumeix massa productes animals alhora que centenars de milions passen gana i haurien d'estar prenent aquests aliments. "No crec que haguem de demanar que tothom segueixi la mateixa dieta, però sí actuar perquè tothom tingui accés a dietes saludables", va afirmar.


Les projeccions mostren que la demanada de productes animals augmentarà els anys vinents, principalment en països en desenvolupament, en línia amb el creixement de la població, la tendència a la urbanització i l'augment dels ingressos.


Per satisfer-la, s'espera que la producció global de llet sigui el 2030 un 33 % més gran que entre el 2015 i el 2017, i que la de carn s'incrementi un 20 %. Últimament, el consum s'ha estancat o ha disminuït en països rics i ha augmentat en molts d'ingressos mitjans, especialment a la Xina. A Àfrica es manté baix, tot i que per a certes comunitats de pastors la carn és una part fonamental de la dieta.



EQUILIBRI A LA DIETA


De mitjana, cada persona al món menja 122 grans diaris de carn: un terç és de porc i pollastre, una cinquena part és de vacum i la resta, d'altres animals, segons un estudi de la revista Science.


A fi de poder aconseguir una dieta adequada per a la salut i el medi ambient, investigadors de la universitat britànica d'Oxford i altres centres han trobat un model de dieta "ideal", aquesta vegada en una publicació de Nature. Defensen que caldria menjar almenys 500 grams diaris de fruita i verdura, 100 grams de llegum o nous i modestes quantitats de proteïnes animals (pollastre, peix, llet i ous), i també una porció de carn vermella a la setamana.


En els països desenvolupats, això suposa reduir el consum de carn, sobretot la vermella i la processada. Excedir-se en la ingesta comporta riscos per a la salut, però en dosis moderades és una bona font d'energia, proteïnes, ferro, zenc o vitamina B12.


Per als qui pateixen l'anomenada gana oculta per falta de micronutrients, "la ramaderia els els pot suplir" fàcilment, explica l'economista de la FAO Alejandro Acosta. A més de la nutrició, afegeix que els petits productors pobres tenen en els animals un actiu que els ajuda a sobreposar-se de xocs externs, com la sequera, i generar una part dels aliments que, d'altra manera, haurien de comprar fora de casa.


Així mateix, la venda de productes animals els genera ingressos amb què poden satisfer les seves necessitats, inclosa l'alimentació.



REDUIR L'IMPACTE AMBIENTAL


A les zones àrides de Jordània, els pastors nòmades són autosuficients i produeixen "molt amb poc", ja que han après "a explotar els recursos naturals de manera molt racional", va indicar en una visita a Roma Jaled Jawaldeh, representant de l'Aliança mundial dels pobles indígenes nòmades.


La seva activitat és molt diferent de la de les explotacions intensives, dos models de ramaderia que, en conjunt, serveixen per generar serveis i ocupació a una de cada cinc persones al món. El sector ramader ha rebut fortes crítiques per l'ús excessiu de sòl i aigua, i per ser responsable del 14,5 % de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.


Els experts criden a optimitzar la utilització de recursos, millorant l'eficiència en els pinsos, fent-servir fems animals en adobs i biogàs, o seleccionant races de bestiar més productives perquè no calgui dir adeu a la carn.