Durant anys, els científics han seqüenciat els genomes de patates sud-americanes i europees dels anys 1660-1896 i a poc a poc se n'ha anat revelant l'origen i l'evolució.
Ara, un nou treball ha constatat que les varietats europees es van adaptar als dies més freds i curts del continent. Les primeres patates (Solanum tuberosum L.) que es van introduir a Europa i que ara es conreen arreu del món, estaven estretament relacionades amb les varietats andines equatorials, que posteriorment es van creuar específicament amb les varietats xilenes de terres baixes.
La seva expansió s'ha degut en gran mesura a la capacitat d'adaptació al conreu en regions amb diferents condicions de latitud i temperatura, recorda en una nota de premsa el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que participa en aquesta recerca.
La formació de tubercles és un procés molt regulat i mentre les varietats peruanes són capaces de formar-los al llarg de tot l'any, les varietats europees s'han adaptat a produir-los només en una determinada època, quan les condicions de llum i temperatura són òptimes abans que les temperatures baixin (i el tubercle es congeli dins la terra).
Com i quan s'ha produït aquesta adaptació és el que es pretén respondre en un article que publica la revista Nature Ecology & Evolution, liderat per Hernán Burbano, del Max Planck Institute for Developmental Biology d'Alemanya. Així, el treball ha analitzat l'evolució i l'adaptació de les varietats de patata europees comparant els gens implicats en la formació de tubercles de mostres europees i sud-americanes actuals