L'agricultura, com la resta d'activitats econòmiques, genera emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. A Catalunya, el volum d'emissions d'aquest sector se situa per darrere de l'energètic, el del transport i el de la indústria. Alhora, és una víctima del canvi climàtic, perquè pateix les conseqüències de fenòmens meteorològics com sequeres, inundacions o gelades, que cada cop seran més extrems i freqüents. Ara bé, el que sovint no s'explica és que l'agricultura pot tenir un paper crucial per mitigar l'escalfament planetari gràcies a la capacitat del sòl i dels cultius de fixar i absorbir carboni.
Les plantes absorbeixen contínuament el diòxid de carboni generat per l'activitat humana a través de la fotosíntesi i, com a resultat, es produeix biomassa; quan moren i es descomponen, els organismes vius del sòl com els bacteris, els fongs o els cucs de terra, entre d'altres, els transformen en matèria orgànica, un material ric en carboni que reté l'aigua i nutrients com el fòsfor i el nitrogen al sòl. S'estima que els sòls agrícoles catalans, que ocupen el 33% del territori, contenen tant de carboni com el que Catalunya emet en 4 anys.
Tal com apunta la iniciativa "4 per 1000", que va engegar França en la COP15, si el carboni orgànic dels sòls agrícoles i forestals de tot el món augmentés un 0,4% a l'any (o, el que és el mateix, un 4?), ja seria més quantitat que l'increment anual de les emissions de CO2. En aquesta línia, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), adscrit al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya, coordina i lidera diversos projectes per determinar quins tipus de cultiu i pràctiques agràries permeten segrestar més carboni al sòl i en les estructures llenyoses dels cultius arboris.