Més del 50 % dels xampinyons que es consumeixen a Espanya provenen de La Manchuela, comarca situada al nordest de la província d'Albacete i limítrof amb les províncies de Conca i València, on s'assenta el poble de Villamaela, sens dubte el cor de la producció d'aquest fong comestible, com ho testimonia la presència a la localitat de la cooperativa agroalimentària Champinter, primera entitat associativa prioritària a Castella-la Manxa del sector de fruites i hortalisses. Villamaela també acull des del 1991 la seu de Champiñones Cumar, any en què la família Cuenca Martínez, aleshores socis fundadors de Champinter, crea l'empresa. "Jo era jove i vaig animar el meu pare a llançar-nos a vendre directament la nostra producció de bolets. Vam començar comercialitzant-los sobretot a Catalunya, i, a poc a poc, a mesura que anava coneixent el mercat, vam començar a créixer recollint la producció d'altres pagesos i ampliant les instal·lacions", ens comenta Juventino Cuenca, director comercial de Cumar i avui propietari únic de la companyia. El 1994, Cumar fa un gran salt quantitatiu en innovar llançant al mercat el que es considera una fita en la producció d'aquest sector: el xampinyó tallat a làmines. "Va ser un èxit total. Vam passar de ser uns productors en fresc com tants altres a que totes les grans superfícies comercials ens demanessin aquesta nova presentació i, tot i que al cap dels anys la resta d'empreses del sector es van apuntar al laminat, Champiñones Cumar ja estava totalment introduït en la gran distribució", subratlla Juventino. Actualment, Cumar comercialitza 12 milions de quilos de bolets l'any ?el 80 %, xampinyons en diferents formats de presentació i sota quatre marques: Cumar, MarCufresco, Sublit i Angelita?; treballa amb 150 pagesos que els subministren en exclusiva tots els bolets que cullen, alguns dels quals, localitzats a La Rioja, l'altra gran zona productora, i té la cooperativa Champinter com a proveïdora. Així mateix, dona feina directa a 62 persones, la major part de les quals són immigrants. El 2014 l'empresa passa a ser una SLU, el negoci es diversifica amb inversions en energies renovables, fotovoltaica i aerogeneradors, i té en el punt de mira importar espàrrecs i mangos del Perú. Tampoc no descarta anar més enllà de la mà de la quarta i cinquena gamma, en la qual Cumar va intentar innovar fa quinze anys, "quan encara el mercat no estava preparat i vam haver de fer marxa enrere. Tot i que cal adaptar-se als nous temps." "Distribuïm també tota mena de bolets silvestres collits en temporada (octubre-desembre) i importem qualsevol bolet que hi hagi al món i que demanin els clients dels mercats, hostaleria, restauració i fruiteries", revela el Juventino. Les exportacions de Cumar es limiten a Portugal i a l'incipient mercat marroquí, perquè el xampinyó fresc és un producte de vida curta "i hi ha la competència de Polònia, el principal productor europeu, molt competitiu per la situació geogràfica i el preu". Amb tot, la facturació de l'empresa ha passat del milió d'euros de quan van començar, a tancar el 2017 amb 19 M? (només en vendes de xampinyons frescos), i enguany esperen supe "Conreï'ls vostè mateix" Amb el compost que fa servir industrialment, Cumar elabora i comercialitza uns kits d'autoconreu de xampinyons i bolets pensats per introduir-los a les llars. Va ser la primera empresa que va llançar fa un any aquest original producte al mercat i actualment ven dos tipus de sistemes de kits de cicles molt ràpids (un amb terra de cobertura per sobre del compost i un altre sense) sota la seva marca i la de Setas Mely ?una altra empresa amb la qual manté intercanvis comercials? per a l'autoconreu de xampinyons blancs i Portobello, gírgoles de panical, roviols i shiitakes. Aquests kits ?alguns es poden trobar de producció ecològica? aguanten diverses setmanes segons el conreu sigui de xampinyons (3 floracions) o de rar els 20-21 M?. bolets (d'1 a 2 floracions). Al final del cicle productiu, el compost es pot reciclar per utilitzar al jardí o a les plantes de casa. Tot i que la comercialització actualment no és un gran negoci, com reconeix Juventino Cuenca, aquesta innovació té un component molt didàctic, ja que els petits de casa, i els que no ho són tant també, podran veure com creixen dia a dia aquests bolets tan bons i sans que aniran a parar als seus plats. Els kits d'autoconreu es poden comprar en vivers i a través d'internet, però la intenció dels responsables de la companyia d'Albacete és que arribin als lineals de la gran distribució perquè l'ús es popularitzi. Mentrestant, Cumar els promociona als punts de venda a Mercamadrid, Mercabarna, Lisboa o Tenerife.